divendres, 31 de desembre de 2010

GIRONA AMB LA LECTURA FÀCIL

L’ajuntament de Girona ha presentat el Projecte Lectura Fàcil. L’objectiu d’aquest projecte és fomentar la Lectura Fàcil, donant suport a les iniciatives que ja existien a la ciutat i creant-ne de noves.  Entre d’altres intervencions, s’ampliaran els fons de llibres LF a les biblioteques de la ciutat, es crearan clubs de lectura fàcil i es donarà suport als voluntaris de les activitats de LF.
Fins ara, ja s'ha impulsat la creació de set grups de lectura, s'han aprovat dos convenis amb residències de gent gran i s'ha consolidat el grup de Voluntaris per la lectura.
El Projecte es va aprovar en el ple de l’Ajuntament el 25 de Novembre, i es va presentar en roda de premsa el 28 de desembre. Hi van assistir Lluïsa Faxedas, Regidora de Cultura i Educació, i els representats de les entitats amb les que l’Ajuntament ha signat un conveni per promoure la Lectura Fàcil, la residència Sanitas i la residència Palau de Girona.
Carme Mayol, codirectora de l’Associació Lectura Fàcil, també hi va estar present.  L’ALF ja havia realitzat una presentació i un taller amb els materials LF a Girona el passat 26 de Novembre.  En aquest acte hi va intervenir Miquel Sitjar i Serra, Director dels Serveis Territorials a Girona del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, i Lluïsa Faxedas, Regidora de Cultura i Educació de l’Ajuntament de Girona.
Article publicat a la pàgina web de l'Associació de Lectura Fàcil.

El Punt, Diari de Girona, 29 de desembre

dijous, 30 de desembre de 2010

AVIAT, VISITA A PALAMÓS

Ja hi ha anunciada la visita que faré a Palamós a l'agenda de les Biblioteques de la Diputació de Girona i a la Biblioteca de Palamós. També hi trobareu l'entrevista que em va fer CCOO a la Llibreria 22 i que teniu al marge dret d'aquest bloc.

Agenda

Presentació-Xerrada

Presentació del programa "Voluntariat per la llengua 2011".
Xerrada a càrrec de l'escriptora Núria Martí Constans, professora del Consorci per a la Normalització Lingüística, que presentarà el seu llibre "Les mateixes estrelles", guanyador del 1r Premi de Novel·la Curta de Lectura Fàcil de 2009, una iniciativa totalment pionera en aquest àmbit impulsada pel CFA Manuel Sacristán i el Servei Lingüístic de CCOO de Catalunya. És, a més, el quart volum de la col·lecció "Llegim", de llibres de lectura fàcil.
Aquesta novel·la narra la història d'una mare, la Teresa, i d'una filla, la Miranda, que s'embarquen en el vaixell Winnipeg, rumb a Xile, fugint de la Guerra Civil Espanyola. Aquest viatge, impulsat per Pablo Neruda, el van fer acompanyades de dues mil persones que, igual que elles, buscaven una nova vida en un nou país.
Organitza: Servei Local de Català
Col·labora: Biblioteca Lluís Barceló i Bou

Lloc de l'activitat

Lluís Barceló i Bou
Parc dels Països Catalans, 1, Palamós

Dates i hores

14 de gener, 2011 - 20:00 .h

dissabte, 25 de desembre de 2010

ARA, BON NADAL!

Quants anys devia tenir quan va fer aquest dibuix? La nit de Nadal és nostàlgica...  Abans hi érem tots. En fi, des d'aquest bloc que em pensava que duraria quatre dies, que em pensava que no sabria omplir, que em pensava que oblidaria quan el vam crear, i, en canvi, mira com m'hi encanto, vull desitjar a tots els que em visiteu un bon Nadal. Ara és Nadal, fa pocs minuts que és Nadal i, al costat de la nostàlgia hi ha lloc per a la tendresa, l'amor i una alegria tranquil·la. És Nadal.

dijous, 23 de desembre de 2010

ARBRE DE NADAL DE L'ASSOCIACIÓ DE LECTURA FÀCIL

M'ha agradat tant la felicitació de l'Associació de Lectura Fàcil, que no em puc estar de reproduir-la aquí. Quan vaig pensar en el títol de la novel·la, mai vaig imaginar que també serien Estrelles de Nadal!

dimarts, 14 de desembre de 2010

COMPRENSIÓ LECTORA DE LES MATEIXES ESTRELLES (II)

   
Aquí teniu la segona part, exercici de lèxic.  

Ara completa les frases següents amb la paraula que falta. Si no te’n recordes, pots mirar les pàgines que hi ha entre parèntesis, però primer prova de fer servir la memòria! També ho pots comentar amb un company.

1.      El pare de la Miranda havia mort feia dies en una batalla __________ prop del riu Ebre. (p. 11)

2.      Quan la Teresa i la Miranda van creuar els Pirineus a peu era el mes de _________. (p. 14)

3.      La Teresa i la Miranda van arribar en una casa de pagès. Allà hi havia la taula __________ i la ________ de foc que la Teresa havia dit que trobarien. (p. 17)

4.      Pablo Neruda era un __________  i ____________de Xile, un país d’____________ del ________. (p.21)

5.      La Sara va dir a la Miranda que es podia _____________ la nina. (p.23)

6.      La Teresa va pensar que Winnipeg era un nom ___________, que no havia vist mai. (p. 25)

7.      El capità els va explicar que trigarien un _______ a arribar a Amèrica: _________ dies. (p. 29)

8.      Al vaixell, a l’hora de dinar, la Teresa i la Miranda sempre s’_____________ al mateix lloc. (p.31)

9.      La Teresa es va adonar que _____________ en Federico. (p.33)

10.  Durant la tempesta, el vaixell es ___________ més que mai. (p.37)
11.      Asseguts a la llitera, la Teresa i en Federico es van fer un __________ llarg i tendre. (p.38)

12.      El Winnipeg  va arribar a Xile el 3 de ________________. (p.39)

13.      Quan el vaixell va arribar a port, la Teresa, en Federico i la Miranda no van tenir cap___________ de plorar. (p.41)

14.      A la pensió, quan la Miranda enyorava molt la Sara, s’enfilava a la ___________ a mirar les estrelles. (p.47)

15.      Al restaurant de la Teresa i d’en Federico hi havia _____________________ a totes les taules. (p.49)

16.      De gran, la Miranda pensava sovint en _____________ i en _____________. (p.52)

17.      Quan va tornar a Catalunya, la Miranda no va poder trobar on hi havia hagut _____________ ______________. (p.56)

18.       Quan es van retrobar, la Sara i la Miranda reien i _____________ i ________________ d’emoció. (p.61)

19.      Al final, la Sara i la Miranda van passar tota una tarda ________________. (p. 62)

20. Quan va trobar la Sara, la Miranda es va adonar que havia de deixar el record de _________ i viure el ____________. (p.62)

diumenge, 12 de desembre de 2010

COMPRENSIÓ LECTORA DE LES MATEIXES ESTRELLES (I)

 Acabem de llegir Les mateixes estrelles al Club de Lectura Llegim plegats de la Biblioteca Pública de Girona (vam allargar-nos tant que vam ser ells darrers a marxar i ens esperaven, clau en mà, per tancar!). 
   Amb la intenció de treballar el contingut de la novel·la i el lèxic que hi trobem, vaig crear alguns exercicis de comprensió lectora i de pràctica de la llengua. He pensat que us poden ser útils si llegiu el llibre i, per tant, aquí teniu la primera part. Demà, la segona.

CL de Les mateixes estrelles

1. Aquí tens una llista dels personatges que apareixen a Les mateixes estrelles. Digues tot el que sàpigues de cada un.

  • Teresa
  • Miranda
  • Maria Bertrand
  • Senyor Bertrand
  • Sara
  • Federico
  • Delia
2. Has vist que a la novel·la hi ha moltes il·lustracions? Mira-les i explica què hi veus.

3. Aquí tens una sopa de lletres. A veure si hi trobes aquestes paraules relacionades amb la novel·la:

vaixell, xilens, poeta, pensió, tempesta, nina, llibertat, cuiner

L
L
I
B
E
R
T
A
T
T
 I
B
E
T
A
T
N
I
X
E
B
E
R
T
A
T
V
A
I
M
E
V
A
I
X
E
L
L
M
P
C
E
T
O
I
S
N
P
E
E
U
B
E
M
L
C
T
U
N
S
I
D
O
M
E
R
N
A
S
T
N
F
P
E
N
S
I
O
C
A
E
G
I
N
S
S
N
T
U
F
R
H
O
P
Q
R
A
T
A
T

dissabte, 11 de desembre de 2010

XERRADA A REUS

Ahir vam visitar terres del sud. Acostumada a la llum del nord, em semblava que el sol feia una claror diferent mentre contemplava el mar des del Balcó del Mediterrani. Un mar preciós, que tot just tombava i que em recordava temps d'infantesa i de joventut, quan m'esternellava al sol a la platja de Blanes i me n'anava a casa després de la banyada amb la sal a la pell. Repeteixo, cada vegada que visito Tarragona, que no em faria res viure-hi. Ahir, doncs, hi vam dinar i després vam fer camí cap a Reus. Ens esperaven a Mas Vilanova per fer-hi una xerradeta al voltant de Les mateixes estrelles i del procés de l'escriptura. Mas Vilanova és seu del Centre de Normalització Lingüística de Reus, i quina seu! El Mas -la torre, que diríem nosaltres- és fantàstic. Amb quatre aules, despatxos, sales de reunions... M'hi vaig sentir molt ben acollida i em sembla que la presentació tertúlia va rutllar d'allò més. Els assistents van preguntar i opinar, i d'això es tractava! Moltes gràcies a Anna Saperas, directora del CNL de Reus, a Elena Salinas, del SL de CCOO i a Teresa Rull, del VxL per convidar-me, per la feina feta al voltant de Les mateixes estrelles (han llegit el llibre més de cinquanta persones) i per fer-me gaudir una vegada més de les converses amb els lectors.

dimecres, 8 de desembre de 2010

LA MEMÒRIA I UN PETIT CONTE

Avui he somiat i he vist la mare. Els estius a Sant Hilari eren especials, plens d'una llum diferent, com si la muntanya ens donés a tots una aurèola més clara i nítida que arran de mar, amb la calitja de la calor. Caminàvem i visitàvem fonts. I no em vaig poder estar d'evocar aquell món a Hores prohibides, ni que fos una mica. Avui l'he tornat a recordar, com tants altres cops, només que hi ha espais que només es troben a la memòria.
LA FONT DEL PIC
                                                                                 
   “No hi anem, mama! Buf, no s’acaba mai, aquest camí?”
   Fa pujada, era aquí mateix, me’n recordo, un trosset més. Està prou cuidat, sembla sorra nova, i aquella dona de la llibreria ha dit que sí, que encara en rajava aigua, que hi feien obres, a la Font del Pic. Hi construeixen un hotel a la vora: un antic convent de carmelites que ha canviat els hàbits per pantalons curts de flors, camises de màniga curta, gorres i barrets de palla. Quasi hi devem ser, no pot faltar gaire. Però no passàvem per aquí, abans. Hi havia unes escales de graons altíssims, sense barana, que feien una mica de por. Donaven ben bé al bar i, només d’arribar-hi, la mare s’asseia a les cadires de fusta, demanava un cafè amb llet i es posava a fer ganxet. No les veig, les escales. Potser no anem bé. El pont, ara ho entenc, hem fet la volta. El veia des dels gronxadors. Hi vam passar amb el pare aquella vegada que vam endinsar-nos un xic al bosc, vam trobar la casa abandonada, en runes, plena de falgueres i ortigalls, i ell m’anava avisant que no m’hi acostés, que em sortirien butllofes a les cames. Era lluny. Ara és a la vora. Veig les parets solitàries de la masia només uns metres més enllà. Baixem. En Jordi, atent com sempre, pendent de mi, em dóna la mà perquè no caigui amb aquests talons.
   “Mama, de veritat, no sé què hi fotem aquí.”
   No hi ha el gronxador que penjava de l’arbre. Tampoc no és tan alt com recordava, l’arbre, però la memòria no m’enganya del tot: el gronxador devia penjar d’aquella branca esquinçada. La mare feia tapets amb argolles de plàstic retallades dels taps del vi. Encara corren per casa. I reia. Sentíem en Capri pels altaveus i ella es feia un fart de riure. De tant en tant, aixecava els ulls del fil beix, em mirava i em saludava amb la mà.
   “Vinga, mama, ostres, marxem, quedarem fets un fàstic amb tanta pols.”
   Han tret els troncs tallats per la meitat, llargs, polits i envernissats, que hi havia a la vora de la barana que ens separava dels arbres. Els avis, les iaies i les mares s’hi asseien i bevien aigua i feien petar la xerrada a la fresca. Aquelles quatre rajoles enganxades a la roca deuen ser del bar, les màquines gairebé les tapen i no ens hi podem acostar.
   “Ni ganes, mama, si està tot abandonat.”
   La font raja. I prou. Només queda el raig i la pedra que l’aguanta. Hi ha un matrimoni amb garrafes. D’uns seixanta anys. “Bona tarda”. Aquí encara se saluda, la gent. Ens segueixen amb la mirada mentre ens n’allunyem per un camí nou que han obert els de l’hotel, asfaltat i brut. Ells m’entenen, filla. Saben per què se m’han negat els ulls.

dimarts, 7 de desembre de 2010

REGALA LLIBRES DE LECTURA FÀCIL!

En paraules de l'Eva Prats, de la biblioteca Ernest Lluch de Girona,"Vivim i viurem en l’era de la informació, una societat on és imprescindible estar informat per tal de desenvolupar-se. Hem de procurar no excloure cap sector d’aquesta roda, per tant, cal proporcionar materials adients per a cada grup d’usuaris, ja que d’aquesta manera TOTS els ciutadans tindran una oportunitat i tots junts podrem construir una societat amb valor afegit. Els materials de lectura fàcil, ja siguin usats temporalment o bé permanentment, són una eina imprescindible, un instrument necessari que permet obrir portes cap al coneixement i cap al futur."

Així, doncs, si durant aquestes festes no sabeu què regalar, regaleu llibres, i si a qui va dirigit el regal té problemes temporals o permanents de comprensió lectora, regaleu-los de Lectura Fàcil!
A més de Les mateixes estrelles, teniu molts títos per triar. Al catàleg, actualitzat aquest novembre de 2010, n'hi trobareu més de cent . I al següent enllaç, els recomanats al facebook de l'Associació per regalar durant aquestes festes.

dimecres, 1 de desembre de 2010

VISITA A LA BIBLIOTECA DE BLANES


Ahir al vespre vam ser a la Biblioteca Comarcal de Blanes per fer una xerrada sobre la Lectura Fàcil i Les mateixes estrelles. Vaig estar contenta de tornar a la vila, una vegada més, però aquest cop no per voltar botigues, ni per anar a buscar torrons a ca l'Orench, ni per anar-nos a banyar a Sant Francesc, ni per seure a la platja a contemplar els Focs, com hem fet tantes altres vegades. Aquesta vegada era diferent, la visita tenia un sol objectiu: parlar de literatura. Un munt de records de la infantesa em van venir al cap quan hi vam ser i pensava allò de si la mare hi pogués ser, ella que no va poder viure ni un sol dia d'aquesta meva vida literària.
   En fi, a la magnífica biblioteca de la vila, vam xerrar, doncs, de lectura i d'escriptura. Primer jo i després tots, perquè el públic es va animar i em va fer unes quantes preguntes, això que es tractava d'alumnes de cursos bàsics i elementals, que a vegades tenen feina per deixar-se anar. Estic molt satisfeta de la utilitat de Les mateixes estrelles en aquests cursos i m'agraden molt aquestes xerrades que he començat a fer, aquesta gira no musical, sinó literària, com deia, que ja m'ha dut a Olot i a Blanes i que aviat em durà a Reus, sobretot de la mà del Consorci per a la Normalització Lingüística, i també de CCOO, en el cas de Reus. 
   Crec que del que es tracta és d'animar a llegir, d'oferir la possiblitat de començar a llegir en català a persones que estan aprenent la llengua i que això els ajudi en el seu aprenentatge. La Lectura Fàcil és encara una gran desconeguda i en canvi fa una feina importantíssima. Les xerrades, doncs, empenyen els alumnes cap al plaer de la lectura. Espero que Les mateixes estrelles doni confiança als lectors i que els animi també a parlar la nostra llengua, aquesta llengua que, tal com vaig dir ahir, a mi em surt de l'ànima.
   Moltes gràcies a la Gemma Massó, cap de l'Oficina de Català del CPNL a Blanes, i també als responsables de la Biblioteca Comarcal de Blanes per oferir-nos la fantàstica sala d'actes on ens vam trobar. I sobretot, sobretot, gràcies als assistents, a tots els alumnes (i professora de B3!) que van venir a participar de l'acte, perquè sense lectors no hi hauria escriptors. Si més no, no hi hauria escriptors feliços.
 

diumenge, 28 de novembre de 2010

PLA PILOT DE LECTURA FÀCIL A LA BIBLIOTECA ERNEST LLUCH

Com a continuació del Pla pilot de Lectura Fàcil que es va iniciar el  2009, durant el 2010 es desenvoluparan diverses accions a Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre.

Abans d'ahir, vaig anar a la Biblioteca Ernest Lluch per assistir a la primera sessió d'aquest Pla previst per a les biblioteques de la ciutat de Girona. Després de la benvinguda a càrrec de Miquel Sitjar, en nom de la Generalitat, i del parlament de Lluïsa Faxedas, regidora de Cultura i Educació de l’Ajuntament de Girona, va arribar el torn de Carme Mayol, codirectora de l’Associació de Lectura Fàcil. Mayol va presentar el projecte i després vam poder veure una sèrie d'enresgistraments de sessions de clubs de Lectura Fàcil. Els assistents  es van interessar per com s'escrivia una novel·la de Lectura Fàcil i, com a autora, vaig  fer costat a les explicacions de la codirectora. A continuació es va impartir un taller de formació per a persones interessades a crear grups de Lectura Fàcil.

Recordem que el Pla pilot de Lectura Fàcil es fruit de la col•laboració entre l’Associació de Lectura Fàcil i la Subdirecció General de Biblioteques del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. El seu principal objectiu és estendre la LF arreu de Catalunya, amb la participació de les biblioteques públiques, a través de donar a conèixer, sensibilitzar i incentivar la creació de grups de lectura fàcil. Es va posar en funcionament 2009 als municipis de les Borges Blanques, Palamós, Ripollet i Tortosa.

divendres, 26 de novembre de 2010

XERRADA A BLANES

Per tal de fomentar la lectura en llengua catalana entre l’alumnat no catalanoparlant, l’Oficina de Català del CPNL de Blanes ha organitzat la presentació del llibre Les mateixes estrelles que tindrà lloc el dimarts 30 de novembre a les 20h, a la Biblioteca comarcal de la vila.  Convidada per la Gemma, responsable del servei, hi parlaré de la novel·la i de la Lectura Fàcil
   Com que vaig passar-hi la infantesa, que a vegades encara recordo amb nostàlgia -aquelles anades a Sant Joan amb la mare a buscar molsa per al pessebre!-, la visita té alguna cosa d'especial. Teniu ganes de ser-hi? Us hi espero!
La notícia a  blanesconfidencial.

dimarts, 23 de novembre de 2010

CLUBS DE LECTURA FÀCIL DE TORTOSA

Pla pilot de foment de la Lectura Fàcil

La Subdirecció General de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya (SGB) i l’ALF col•laboren en un Pla pilot que pretén apropar la Lectura Fàcil a tot Catalunya a través de les biblioteques públiques. El projecte consta de diverses accions per explicar, sensibilitzar i incentivar la creació de grups LF per a persones amb dificultats lectores.

Gràcies al Pla Pilot sobre Lectura Fàcil, la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa ha creat 13 clubs de Lectura Fàcil, cadascún en col·laboració amb una entitat diferent:

- Adults Creu Roja
- Associació Atzavara-Arrels Per a dones immigrants
- Associació Gent Gran Ferreries
- Associació Provincial Pensionistes Caixa Tarragona
- Casal Popular Panxampla
- Centre de dia Pere Mata
- Centre de dia Residència Jesús
- Centre d'Educació Especial. Escola Verge de la Cinta. Centre Ocupacional Sant Joan
- Centre Residencial Sant Miquel Arcàngel
- Centre Ocupacional i Servei d'Acolliment Residencial Edifici Icària
- Col·legi Sant Jordi per a persones amb discapacitat
- Consorci per a la Normalització Lingüística de les Terres de l'Ebre. Nivells Elemental Bàsic 1 i Bàsic 2

dimecres, 17 de novembre de 2010

CLUB DE LECTURA FÀCIL DE RUBÍ

El Club de Lectura de la Biblioteca de Rubí va començar el divendres dia 12 la lectura de Les mateixes estrelles, i això em fa molt feliç. Ja estic esperant els seus comentaris! Sota la coordinació de Rocío Avila, aquest club de lectura és un referent per a tots aquells que s'animen a incentivar la lectura i creen un club. Aneu, si no us ho creieu, al seu bloc del club de lectura, i veureu la feinada que fan!

dissabte, 13 de novembre de 2010

XERRADA AMB ALUMNES LECTORS A OLOT

Ahir vaig ser a Can Trincheria, seu de l'Institut de Cultura d'Olot, per xerrar una estona -que va ser llarga!- sobre lectura i escriptura. La veritat és que vaig gaudir d'allò més de la vesprada. El públic, gairebé tots alumnes del CPNL, va tenir ganes de preguntar i es va interessar per Hores prohibides i per Les mateixes estrelles. Va anar molt bé que pogués parlar de tots dos llibres, i així ho va dir Ester Santaló, cap del Servei de Català d'Olot, quan em va presentar, ja que mentre que Hores prohibides pot ser una bona lectura per a cursos com l'Intermedi 3, els de Suficiència i el Superior, Les mateixes estrelles, novel·la de Lectura Fàcil, és ideal per a aquells que comencen a aprendre la llengua. Així, hi havia lectura per a tots, que és del que es tracta. 
Em vaig sentir molt ben acollida i em va agradar molt poder donar resposta a les inquietuds dels lectors. Ara espero que parlin els llibres i que aquells que em llegeixin arribin a sentir l'emoció dels personatges que es passegen per Hores prohibides i per Les mateixes estrelles.
Moltes gràcies al CNL d'Olot-la Garrotxa per convidar-me i també moltes gràcies a la llibreria Drac, que va ser present a l'acte.

divendres, 12 de novembre de 2010

ENTREVISTA A LA TERANYINA DIGITAL

Aquí teniu l'entrevista que em van fer Jenni Rodà, del Servei lingüístic de CCOO, i Antonio Rosa, també de CCOO, sobre l'escriptura i la Lectura Fàcil, a la Llibreria 22. La trobareu aviat publicada a la revista digital de CCOO La Teranyina. També hi haurà la versió escrita.
Rocío Àvila, conductora del Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca de Rubí, ha fet una magnífica entrada sobre Les mateixes estrelles, propera lectura del Club, que podeu veure aquí. Gràcies, Rocío! I gràcies també a CCOO, és clar, pel premi i per tot el que ha vingut després.

dimecres, 10 de novembre de 2010

SEBASTIÀ SERRANO I L'ELOGI

Acabo de llegir l'Elogi de la passió pura de Sebastià Serrano, reeditat per Amsterdam-Ara Llibres després de vint anys de la seva primera edició. Tenia ganes de llegir-lo. Primer perquè em va agradar molt El poder de la seducció, per exemple, i altres títols seus; segon, perquè tinc constància que és un professor excel·lent i, tercer, perquè vaig coincidir amb ell durant el dia de Sant Jordi del 2009, quan acabava de publicar La festa dels sentits, i fèiem ruta en un autocar petit de la mà de la Neus, cap de premsa d'Ara
Confesso que em venia de gust llegir el Sebastià Serrano de fa dues dècades, quan jo estava per altres romanços, prop de la lectura i de la vida i lluny de l'escriptura com a acte de cració íntima, i llegir-lo, a més, amb aquell punt analitzador que costa de dissimular quan ja no només llegeixes sinó que també escrius. Confesso encara que a vegades en faig un gra massa, d'aquest punt, i que això fa que em costi gaudir de les novel·les com fa justament vint anys. Tot i això, la progressió és justa i necessària (ara he escopit el llenguatge religiós amagat que vaig xuclar per a Hores prohibides), és justa i necessària, deia, i malament si no hi fos.
En fi, que en aquest Sebastià vint anys més jove ja hi ha tot el Sebastià d'ara. És, certament, un elogi de la passió, de la seva passió per les paraules i per la comunicació, per allò que es diu i també per allò que no es diu, potser més fins i tot per això darrer, per aquell llenguatge corporal callat que parla tant, i del qual l'autor ha parlat tant anys després d'escriure aquesta novel·la, que va ser premi Ramon  Llull. Un pròleg excel·lent ple de records i, guaita, també de confessions, d'experiència i de noves propostes arrodoneix l'obra. Benvinguda!

El nou món de la Sandy



Lectura del mes: demà al Club de lectura Llegim plegats en parlarem.

Si voleu podeu llegir-ne el primer capítol.

El fantasma de Canterville





Demà al Club de lectura Llegim plegats de la Biblioteca Pública de Girona comentarem el primer llibre, El fantasma de Canterville, d'Oscar Wilde, ja que va quedar pendent en ajornar-se el dia de trobada del Club.

divendres, 5 de novembre de 2010

Fomentem la Lectura amb Lectura Fàcil

Jornada d'intercanvi d'experiències: Fomentem la Lectura amb Lectura Fàcil: Protocols, experiències i estat de la qüestió.
Barcelona, 10 de novembre de 2010 - Biblioteca Jaume Fuster

La jornada s'adreça a tots els professionals interessats a utilitzar els materials de Lectura Fàcil. L'objectiu és fer una exposició tècnica d'experiències reals dirigides a públics amb diversos nivells de dificultat lectora: es tracta de clubs de lectura fàcil especialitzats en una problemàtica concreta. S'analitzarà cas per cas, i es donaran pautes de treball que són fàcilment extrapolables a grups amb característiques semblants.

Organitzada pel Grup de Treball de Lectura Fàcil del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya
Més informació: a la pàgina del COBDC aquí i al bloc del club de lectura fàcil de la Biblioteca de Rubí .

diumenge, 31 d’octubre de 2010

PREMIS CASERO 2010: MERCÈ SAURINA, FINALISTA I HELDER FARRÉS, GUANYADOR

Com cada any, en plenes Fires, aquest migdia ha tingut lloc l'acte de lliurament dels Premis Just Manel Casero. Un any especial, però, perquè arribaven a la trentena. També com sempre, i potser més que sempre i tot, ha estat una festa. Una festa literària de luxe, amb Guillem Terribas de conductor, xerraire i sorprès per un pastís amb espelmes que Josep M. Fonalleras i Izaskun Arretxe han tret del barret amb el Happy Birthday de la Marilyn de fons, amb Narcís-Jordi Aragó i Vicenç Pagès a l'escenari, amb la família Casero, Anna Pagans i Modest Prats entre el públic i amb bona representació del món editorial i de la vida cultural gironina.
Ha estat un plaer ser-hi i una alegria poder xerrar amb coneguts i amics. Deixeu-me felicitar primer la finalista, per la coneixença de vint anys: Mercè, moltes, moltes, moltíssimes felicitats! i enhorabona, ara sí, al guanyador, Helder Farrés. Tant de bo aviat puguem llegir totes dues obres!

dijous, 28 d’octubre de 2010

7a trobada familiar

Un centenar de membres de la família Masmiquel-Torrent ens vam reunir el dimarts 12 d'octubre, per tal de celebrar la nostra setena trobada familiar. La jornada va consistir en un dinar de germanor al pavelló polivalent de Sant Dalmai. Aquí teniu la foto! A veure si em trobeu...

Notícia publicada avui a elpunt.cat

dimecres, 27 d’octubre de 2010

EL CLUB DE LECTURA TORNA A ARRENCAR!

Estic molt i molt contenta que tornem a tirar endavant el Club de Lectura Llegim plegats a la Biblioteca Pública de Girona, després d'un mes de parada forçada. Els assistents s'ho mereixen, us ho asseguro, pel seu entusiasme i per les ganes d'aprendre i de llegir. Propera sessió, dijous dia 11 de novembre. I si algú fa poc que remena i lliga les paraules de la nostra llengua, si algú la comença a fer servir i en vol aprendre més, ja sap que té les portes obertes. L'esperem!

diumenge, 17 d’octubre de 2010

LA MÚSICA DE PARÍS I LES GANES D'ESCRIURE: UN CONTE

CHANSON D’AMOUR

   Només de posar els peus a l’aeroport de Beauvais  vaig saber que sous le ciel de Paris tot continuaria igual que a casa. Què se n’ha fet d’aquell ne me quitez pas de quan ens vam casar?  Je t’aimais tant, Clara. Érem ingenus, plens d’il·lusions. I ara, ara pour un peu de tendresse, de la teva tendresa, je donnerai diamants. El pago, l’amor. M’amago en caus infectes i desembutxaco bitllets per buidar les entranyes i sentir paraules que les omplin. I tu, distant, freda, llunyana. El viatge havia de ser una segona oportunitat, l’ocasió del perdó, que per això Paris sera toujours Paris i amb el seu embruix podríem recomençar. Però la grande cité no té prou poder per unir les vieux amants de nou i continuem per camins separats i ens fem més mal a cada passa.
   Tot just va ser una relliscada, un desencert, Clara. Potser si ella no hagués estat ta germana, no t’hauries assecat tant i no t’hauria quedat l’ànima com una pellota morta. Estava fet, però. I t’ho va haver de dir, la mala pècora, que la preferia perquè tenia els ulls blaus comme le bleu de tes yeux, però deu anys més joves, tenia els teus llavis però sense trampes d’injeccions, tenia el teu cos, les teves corbes, sense el greix ni la misèria de les pelleringues a la carn. I ara som feuilles mortes. El vent se’ns enduu. Perdem els dies i les hores volant sense destí. Se’ns ha instal·lat le diable al cor. Ni la màgia de l’Òpera, ni l’esplendor de le Grand Palais, ni la majestuositat de Notre Dame, ni l’aire bohemi i romàntic de Montmartre són capaços de fer retrobar les enfants qui s’aimen, els enamorats, aquells que creien que mai res no els separaria. Algun dia em perdonaràs?
   Estic fart del silenci. Est-ce ainsi que les hommes vivent? Doncs ja no puc més, enyoro la simpatia del teu somriure, les manyagues, els afalacs, els petons, les olors dels nostres sexes. No puc més i vomito, Clara, t’escupo, gito qualsevol engruna d’estima que hagi sobreviscut a la guerra. Saps què? Doncs que rien de rien, que je ne regrette rien. I sí, ella era més bonica, més suau, més dolça, i la vaig posseir com mai no t’he posseït a tu, embogit, ple d’una set covada durant mesos, i em va tenir com mai no m’has tingut tu, vessant de desig i cremant de cobdícia, àvid de cada plec, de cada petit gest, de cada racó, insaciable, enfollit, assedegat de glòria i delerós de plaer. Mentre m’ignores i m’arracones, no ho oblidis.

Oblidar? Estimat, no t’hi amoïnis, on n’oublie rien, on s’habitue, c’est tout.