dilluns, 23 de gener de 2012

La Gatera i Amélie Nothomb


Segur que us preguntareu per què se m'ha acudit de fer aquesta entrada i quina estranya relació hi pot haver entre la novel·la guanyadora de l'últim Premi Casero i aquest A les meves ordres d'Amélie Nothomb (títol original, Le fait du prince). Em justifico tot seguit. La primera relació és ben prosaica: han caigut totes dues a les meves mans aquest cap de setmana i n'he llegit una rere l'altra amb la mateixa fruïció. Totes dues m'han atrapat i totes dues m'han quedat al cap molt estona després d'haver-les acabades, mèrit de les autores. Una altra connexió: l'acabo de dir, són criatures de dues dones i a mi (satisfeta de ser dona i de ser dona escriptora) la literatura sorgida de ploma femenina (llicència poètica; a la realitat, teclat femení) m'agrada. Més: totes dues parlen de la vida i la mort i sobretot, sobretot de la identitat. Casualitats de la vida, títol d'un dels contes de la meva Naturalesa humana.

dijous, 19 de gener de 2012

Un any més a Blanes amb alumnes del CPNL

He tornat a Blanes. No a viure-hi, entenguem-nos (hi vaig passar la infantesa i part de la meva joventut). Vull dir que hi vaig anar fa més d'un any a fer-hi una xerrada literària i que ara, en aquest curs 2011-2012, hi he tornat. Ahir mateix hi vaig tornar. I va ser un plaer. 
D'entrada, ja és fantàstic que el Consorci per a la Normalització Lingüística m'hi torni a convidar. Vol dir que la primera vegada devia agradar, per tant, això sol ja suposa una gran satisfacció. La veritat és que ahir ens ho vam passar molt bé parlant de literatura. Vaig explicar la gestació de les novel·les i dels contes, i després vaig respondre les preguntes dels assistents, interessats en tot el procés de l'escriptura. Una vegada més, doncs, vaig poder comprovar la gran feina que fa la Lectura Fàcil als nivells Bàsics i com va de bé que als nivells més alts, Intermedis i Suficiència, puguin llegir Naturalesa humana o Hores prohibides, perquè en una mateixa tertúlia, tothom té alguna cosa a dir, tothom hi pot intervenir. 

Gràcies, doncs, a tots aquells i aquelles que van venir a passar la tarda amb nosaltres, a la Biblioteca Comarcal de Blanes que ens va acollir -i que té una magnífica sala d'actes (batejada amb el nom de Roberto Bolaño, com no podia ser d'altra manera) i sobretot gràcies al CPNL i a la Gemma Massó que m'han tornat a dur a la vila marinera, plena de records.