divendres, 19 de desembre de 2008

Hores prohibides

Aviat, aviat, aviat. El dia 22 de gener ja trobareu Hores prohibides a les llibreries!


A principis del segle XX, una dona jove viu una passió prohibida, un enardiment que no havia sentit mai abans i que la trasbalsa tota. On la conduirà aquest amor? Quan la seva vida fa un gir inesperat, haurà de ser valenta per tirar endavant. Religió, sexe, sentiment i dolor marquen l’existència de Caterina en una època que les emocions es callaven i els pecats mataven.


Els escenaris? Una ciutat i un convent. Aquí els teniu.

"El convent es trobava als afores, encara que no gaire lluny del nucli urbà. "

Valentí Fargnoli. CRDI Ajuntament de Girona.Vista panoràmica des de les Pedreres. A l'esquerra es veu el convent de les Adoratrius.

CRDI Col·lecció de l'Ajuntament de Girona. Autor desconegut. c. 1900
Vista general de la muralla del Mercadal, amb la presència de camps de conreu en primer terme. A la dreta, s'observa el convent de les Adoratrius.

"L’edifici de les religioses, a la ronda del Dr. Robert, s’assemblava una mica al de les dominiques del carrer del Nord."

Revista de Girona, núm. 151, març - abril 1992.
L'edifici de les Adoratrius a la cruïlla Joan Maragall - Sant Antoni M. Claret (abans Dr. Robert).

"...comptava, a més, amb una horta magnífica, closa amb una tàpia i oberta al camí que duia al convent només amb una porta estreta..."


Reg. 25287
Fons Ajuntament de Girona
Arquitectura i urbanisme
Edifici de les Adoratrius (1980 - 1985)
Pati del convent de les Adoratrius al carrer Joan Maragall amb nous equipaments privats i una zona verda.

dimecres, 26 de novembre de 2008

FINALISTA PREMI TINET CIUTAT DE TARRAGONA



Estic enganxada a la xarxa. Exagero. Sóc ben capaç d’esmorzar i dinar i sopar i d’anar a dormir i a treballar. Però la xarxa m’ofereix tant, m’obre les portes de tants mons, que m’hi podria passar hores, clicant el ratolí. Com aquell de l’anunci de Movistar que s’instal·la al bar davant del portàtil i diu que fa dies que no parla ni respon ni menja ni caga ni res. No tant, ja ho he dit. Però sí que Internet és una eina fantàstica. I això que s’hi convoqui un concurs literari com el Tinet dins dels prestigiosos premis literaris Ciutat de Tarragona encara ho és més, de fantàstic. I no cal fer còpies ni enquadernacions, ni enviar-les després per correu postal. Ho pots fer tot amb una adreça electrònica i uns quants clics.

Doncs això, genial. I vés per on que, enviat fa tres mesos, el meu conte Foc, foc ha quedat entre els deu finalistes. Ho he sabut avui mateix i he pensat ei, això s’ha de posar al bloc! M’ha vingut molta alegria quan ho he vist i m’he posat a cridar i tot, que la dona de fer feines s’ha pensat que me’n passava alguna i s’ha espantat. “No res, Tere, he quedat finalista del premi Tinet” I em pregunta si se n’hi havien presentat gaires. “Doncs, home, cent noranta-sis.” I, és clar, li ha semblat molt bé. I a mi sí que m’ho ha semblat, de bé, rebé!

Cossetània edicions publicarà el relat guanyador (per cert, felicitats al número u) i els deu finalistes en un sol llibre i, per tant, aviat podreu llegir-los tots.

Tarragona sempre m’ha agradat molt, tan mediterrània, això que no és precisament al costat de casa i no hi puc pas anar sovint per voltar-hi, que és el que m’agradaria. Visc en una ciutat petita i encantadora, Girona, i hi estic molt bé, però sóc dona urbana i passejar-me per les capitals m’activa les neurones i m’inspira. O sigui que si d’aquí, posem per cas, tres mesets hi he d’anar a fer una excursioneta per tenir el recull de Cossetània a les mans no em costarà pas gaire. Això sí: m’hi vull endur els de casa, o sigui que ja es poden anar buscant un forat a l’agenda!

Des de la Girona immortal, doncs, moltes gràcies al jurat, enhorabona a tots els companys finalistes, al guanyador –que ja ho he dit– i a l’organització dels premis per tenir l’encert de crear aquest guardó.

Per als que comencem, aquests petits reconeixements suposen un gran estímul per continuar escrivint i continuar volant (aquest cop a través d’ones i xarxes) perquè tal com deia Pablo Neruda “las palabras tienen alas o no las tienen.” Es veu que Foc n’ha tingut.

dissabte, 1 de novembre de 2008

Premis J.M. Casero 2008

Abans d’ahir es va celebrar la festa dels premis Casero a Girona, a la sala La Planeta. Va ser una nit lluïda, un punt nostàlgica per a mi, que recordava com, fa un any, sortia a l’escenari nerviosíssima i molt il·lusionada de ser finalista. Va ser cosa d’un instant, però, ben aviat va desaparèixer la melangia: sabia que tindria la sort de veure publicada la meva novel·la Hores prohibides al gener, que la tindria a les mans, que tots aquells que m’han preguntat què, quan la podrem llegir?, ho podrien fer aviat (tot això anima molt, creieu-me) i l’esperit alegre de la nit s’encomanava. Em sentia realment feliç de ser-hi.

En Guillem va estar tan encertat com sempre fent de mestre de cerimònies –en sap un niu–, un mag feia hàbils jocs de mans amb cartes, paraigües i lletres, i Manel Fuentes ens va fer riure parlant de premis prestigiosos i premis mediàtics. Va reblar el clau, quan ell ja havia acabat, en Guillem de nou amb la veritable història de com es van conèixer: us imagineu en Fuentes preguntant a en Guillem si sabia on era la 22? Tot eren rialles i moltes ganes de saber els guanyadors. Després que l’Eva Vázquez llegís l’acta del jurat, van sortir per fi els noms: Esteve Miralles, finalista amb Set mesos i Ricard Biel –finalista fa dos anys– guanyador amb A la roda de fira. Després, parlaments i fotos. I moltes converses. Vaig tenir el gust de fer la xerradeta amb les editores d’Ara llibres, engrescades i engrescadores com sempre, animades amb els projectes, també amb la responsable de premsa, amb bons escriptors i amb els premiats, i vaig passar una bona estona de debò. Vaig deixar la Planeta amb moltes ganes de llegir les novel·les guanyadores d’aquest any! Ricard, Esteve, enhorabona!

Podeu trobar un bon recull de premsa al bloc de Roger Casero.

dimecres, 29 d’octubre de 2008

El llibertí al Municipal


Acabo de sortir del Municipal. És el primer dia que el fred de debò s’ha decidit a treure el nas en aquesta tardor i, després de l’escalfor del teatre, em semblava que l’abric era curt, el jersei prim i la bufanda massa lleugera. Però, malgrat tot, a la plaça, encara tenia el somriure als llavis. El llibertí és una obra sensacional: diàlegs enginyosos i ràpids, un bon ritme constant, sense moments fluixos, i uns actors ben triats que resolen els personatges de manera esplèndida.

I quin Ramon Madaula! Té un domini total de Diderot, relaxat i còmode en el paper. Millor que a Ventdelplà, que ja s'hauria d'acabar d'una vegada, no? Montse Guallar, àgil i seductora, també l'encerta de ple i ens ofereix un monòleg fantàstic a la segona part.
Aquesta comèdia filosòfica genial, amb portes que s’obren i es tanquen, personatges en dansa i sales secretes que fan pensar en un gran vodevil, és de les que et queden uns quants dies al pensament i et fan feliç. I tan bo el text com els intèrprets. Una tarda de Sant Narcís, en fi, molt ben aprofitada.

diumenge, 19 d’octubre de 2008

Reescriptura de Mercè Rodoreda

LA VISITA

Avui em faran cas i vindran. Vindran tot i que algú els mani de no venir, de no abandonar els més malalts ni els moribunds, que jo estic prou bé, que no s’ho pensava pas ningú, que me’n sortís, els primers dies. Vindran perquè les crido des de l’habitació de la Maria, la meva princesa, ajaguda al seu llit i tapada amb les seves mantes, amb el cap al coixí, flairant-ne el buit. Potser primer pensaran que parlo sola, com tantes altres vegades, que necessito deixar sortir la pena vestida de paraules, però després, quan entenguin les súpliques i sentin els sanglots de les llàgrimes, no em deixaran sofrir més.
Apareixeran, n’estic segura, agafades de la mà, àvia i néta, i la Maria em dirà que no m’hi amoïni, que al cel s’hi està bé, que jo no en vaig tenir la culpa, d’aquell salt, que ja el tenia decidit, que ara són àngels i que és ben veritat el que deia Aloma, que cada nit es disfressen d’estrella.

Vaig escriure aquest conte per a l'acte celebrat al Centre Cultural La Mercè de Girona, dins la programació de Sant Jordi de l'Any Rodoreda. Van llegir els textos els alumnes de l'escola de teatre El Galliner i va ser una nit literària molt lluïda.

divendres, 17 d’octubre de 2008

Fires a Girona a principis de segle XX




S'acosta Sant Narcís! M'han agradat aquestes fotos on es veu com es vivia la festa a la Girona de principis de segle XX. Les dues primeres són de 1922 i del Fons Joan Masó Valentí, i la tercera és de l'any 1930 i és del Fons de l'Ajuntament de Girona (SGDAP).

dimecres, 15 d’octubre de 2008

Obro el bloc!


Octubre. Mes de Fires a Girona i mes de Premis Casero. Fa un any, la meva primera novel·la formava part de la llista d’obres presentades als premis i jo vivia pendent del telèfon! Ja m’imagino com deuen estar els autors que s’hi han presentat aquest any... No sé si els deu quedar alguna ungla per rosegar! Bé, aviat sabrem el nom dels guanyadors!

Sempre m’han interessat aquests premis, però és veritat que ara, com a finalista del 2007, em miro la relació d’actes amb especial atenció (tinc un munt de bons records) i ja estic esperant el dia 30! Ah! I felicitats a la 22 pels trenta anys!

RELACIÓ D’OBRES QUE OPTEN AL XXVIII PREMI DE NOVEL·LA CURTA JUST M. CASERO 2008

1.- La caçatalents / Marta Pascual / Girona
2.- El missatger de les cendres / Àlex Hena (pseudònim) / ...
3.- Nit blava en el call / Pilar Cabrerizo / Barcelona
4.- Penso / Arthur Weller (psd.) /
5.- Ho sento / Adam Sadoba / ...
6.- Caliu de fullaraca / Carles Serra / Quart (Gironès)
7.- L’hospital / Jordi Colomines (psd,) / ....
8.- Notes d’un viatge a l’infern / Lluís Punsola (psd,) / ...
9.- El club / Remy (psd,) / ....
10.- Fent ganyotes a la mort / Anna Vila / Figueres
11.- Estimada Alba / Jordi Nadal / Salt
12.- Two Much (dues és massa) / Gerard Servan (psd.) / Barcelona
13.- L’especialista / Jaume P. Perxachs / Blanes
14.- Mares / Ailime (psd.) /
15.- Les figures del pessebre / Herminia Esteve (psd.) / ...
16.- La granja del pianista / Dani Saus Noguer / Salitja (Gironès)
17.- No ho diguis a ningú / Salvador Tarradas / Gualta (Baix Empordà)
18.- Ball de bastons / Mateu Puig (psd.) / ...
19.- El missatge / Josep Buldó / Barcelona
20.- El vent entre els saguaros / Néstor Mart (psd.) / ....
21.- A la roda de fira / Joan Marés (psd.) / ...
22.- Rere els capoquers / Cristina Malagelada Grau / Nova York
23.- Set mesos / Esteve Miralles / Barcelona
24.- L’hostal de la vall / Eduard Roure / Lleida
25.- Rafiki / (psd.) / Barcelona
26.- 1939-1945 Memòries. Records d’ahir / Mare nostrum (psd.) / London
27.- El món en una ampolla / Eudald Guibert (psd.) / ...
28.- Alfàbrega a mig camí / Sergi Santjoan Psd.) / ...

El Premi Just M. Casero, està convocat i organitzat per la Llibreria 22 de Girona, amb el patrocini de l’Ajuntament de Girona, Diputació de Girona i els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Girona. L’acte de lliurament serà el dia 30 d’octubre de 2008, a la Sala La Planeta. El jurat està format per Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Ponç Puigdevall, Eva Vázquez i Guillem Terribas, que actua de secretari sense vot.

dimarts, 1 de gener de 2008

CONTACTE - CLUBS DE LECTURA

Podeu contactar amb mi perquè vingui al vostre club de lectura a comentar algun dels meus llibres (recordeu que disposeu del programa “Al vostre gust” de la Institució de les Lletres Catalanes).


Adreça de contacte: senseespinanios@ono.com