Lectura Fàcil a la Revista de Girona

Al número 261 de la Revista de Girona (juliol-agost) , hi figuren aquestes dues ressenyes de LF.
Celebrem que cada vegada es faci més difusió d'obres de Lectura Fàcil.

RACO.CAT

RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) és una font de programari cooperativa (s'hi emmagatzemen bases de dades) des de la qual es poden consultar, en accés obert, els articles a text complet de revistes científiques, culturals i erudites catalanes.

La principal finalitat de RACO és augmentar la visibilitat i consulta de les revistes que inclou i difondre la producció científica i acadèmica que es publica a revistes catalanes. Aquesta finalitat es concreta en tres objectius:

- Impulsar l'edició electrònica de revistes catalanes.

- Ser la interfície que permeti la consulta conjunta de totes les revistes.

- Facilitar els instruments per a la seva preservació.

RACO funciona amb el programa de codi lliure Open Journal Systems (OJS), desenvolupat pel Public Knowledge Project (PKP) amb l'objectiu de fomentar l'accés a la investigació, facilitant la gestió i publicació de revistes científiques. Aquesta aplicació permet fer, entre d'altres coses, cerques per autor/a i/o títol d'article i per títol, matèria o institució editora de la revista. De cadascun dels articles es pot consultar la citació bibliogràfica recomanada, les estadístiques de consulta i les metadades que els descriuen. Així mateix, ofereix la possibilitat de subscriure's al servei d'alerta de qualsevol de les revistes que inclou per rebre per correu electrònic l'avís de nous números publicats.

Si, per exemple, cerquem:

Títol de la revista: Revista de Girona.

Autor/a de l'article: Núria Martí,

trobem:
Any: 2009 Núm.: 256 Revista de Girona Relats a la xarxa, Núria Martí Text complet

Any: 2009 Núm.: 255 Revista de Girona Morts i sang a casa nostra,

Núria Martí Constans Text complet

Any: 2009 Núm.: 255 Revista de Girona Paraules inèdites, Núria Martí Text complet

Any: 2009 Núm.: 254 Revista de Girona Seducció secreta, Núria Martí Text complet

Revista de Girona, 258

Educació

Adults amb ganes d’aprendre català

Núria Martí

Acabem de tancar l’any del vintè aniversari del naixement del Consorci per a la Normalització Lingüística. En paraules de Bernat Joan i Marí, que n’és president, aquest ens públic “ha superat llargament la majoria d’edat”. Encetat el 2010, doncs, és hora de fer balanç i de repassar el camí recorregut durant aquestes dues dècades de dedicació a la promoció de l’ús social de la nostra llengua

MORTS I SANG A CASA NOSTRA

Si amb Fum, pedres, miralls..., el primer treball per a adults després d’uns quants títols de literatura juvenil prou reeixits, Josep Torrent ja l’encertava, amb La Mirora mata els dimarts, una història d’intriga actual, fa diana de ple. Premi Ferran Canyameres de Novel·la 2008, amb una portada que ens ensenya l’arma dels crims i un títol que ens descobreix l’assassí, assassina en aquest cas, La Mirora mata els dimarts aconsegueix mantenir l’interès del lector en la ficció fins al final. Estructurada en capítols molt curts i en nombrosos flashbacks, que demostren el domini de la tècnica narrativa de l’autor, l’obra se centra a explicar ‘com’ i ‘per què’, atès que la resposta a ‘qui’ és sabuda des de l’inici. Un ‘com’ i un ‘per què’ que Torrent sap desenvolupar de manera convincent, amb un manteniment hàbil del suspens.

Tant la Mirora –Maria Rosa, en realitat– com l’inspector Damià Surrell, els personatges principals, són figures ben dibuixades que responen al model de psicòpata, la primera, i al d’investigador cerebral clàssic que desperta admiració i respecte, el segon. Maria Rosa menteix, manipula, enganya i mata sense cap sentiment de culpa, marcada per una infantesa traumàtica que li desperta unes ganes immenses de venjança; Damià no dorm i no menja, només pensa a resoldre el cas. Seriós, puntual, sense llaços emocionals, reservat i intel·ligent, compta tot just amb un amic –gairebé com Holmes amb Watson–, un amic que actua d’esperó i el situa sobre la veritable pista. Només grinyola una mica l’episodi de la conversa de la protagonista amb la pròpia consciència, un recurs rebuscat i sobtat dins la fluïdesa del relat.

La tensió dramàtica s’accentua quan el narrador descabdella la colpidora història de la família de la Mirora. Així, els cinc capítols dedicats al passat impressionen i fan remoure el lector a la cadira per la seva força, a la vegada que expliquen l’origen de la disposició psicopàtica de la dona, disposició que manté fins a la cinematogràfica escena final al jutjat. Dins d’aquest enteniment fred i calculador, tan sols s’endevina un punt d’empatia cap a l’inspector a l’última pàgina, amb un tancament més o menys obert, que mostra de nou l’encert en l’ús del diàleg de què fa gala l’escriptor al llarg de tota l’obra.

Una bona novel·la negra, doncs, amb escenaris nostrats, lluny de poblets suecs, antropònims xinesos i topònims africans, que demostra que el gènere policíac continua viu i que no cal anar gaire lluny per trobar homicides, morts i sang.

Crítica publicada al número 255 de la Revista de Girona.

REVISTA DE GIRONA 256

Lletres

Relats a la xarxa

Núria Martí

Nous mons literaris virtuals obren les portes als escriptors. Blocs i webs com Relats en Català (www.relatsencatala.com), un dels més coneguts, que actualment disposa de més de cinquanta-sis mil textos, ofereixen des de fa uns anys una nova possibilitat d'escriure i de ser llegit. Es tracta d'espais de trobada on lectors, poetes i narradors opinen i creen en llibertat.

Podeu llegir els relats d'en Manel, en Josep Maria, l'Enric i la Fina als continguts addicionals de la Revista de Girona. Des d'aquí els dono les gràcies per la seva col·laboració.

REVISTA DE GIRONA 255

Al número 255 de la Revista de Girona (juliol - agost), hi trobareu les següents col·laboracions:

Lletres

Paraules inèdites

Poetes que no publiquen. Què els fa continuar?

Núria Martí

La trobada de poetes "El Balcó, un impuls per a la poesia inèdita" i la instal·lació artisticopoètica Poemitzar, totes dues iniciatives de l'Aula d'Humanitats del Centre Cultural La Mercè emmarcades dins la setmana dedicada a la poesia inèdita, són exemples que demostren que qui escriu no ho fa només mogut per un interès material concret i palpable. Hi ha alguna cosa més: la necessitat d'escriure, primer, i la de fer públics els textos, després.

Clicant aquí podeu enllaçar el material addicional que els poetes van crear i que la Revista de Girona ha posat a la seva pàgina web.

Crítica de la novel·la de Josep Torrent La Mirora mata els dimarts.

REVISTA DE GIRONA 254

Amb la publicació del conte Seducció secreta ha començat la meva col·laboració a la Revista de Girona, una col·laboració que m'omple d'il·lusió, atès que ja coneixia la publicació i que fins i tot me n'havia servit a l'hora d'escriure Hores prohibides, quan vaig haver de documentar-me per saber més de la història del convent de les adoratrius a Girona, a principis de segle passat. Llavors -i ja ho esmento a la novel·la- l'article d'Enric Mirambell "El primer centenari de les adoratius a Girona" em va ser molt útil.

Ara, el conte figura dins de l'apartat habitual anomenat taller de creació, que aquesta vegada s'ha dedicat al primer amor.

En el mateix número 254 (maig - juny 2009), hi figura l'article de Jaume Pastells De l'exhibició lingüística a l'abús del transcendent, una crítica literària d'Hores prohibides i de Potser perquè érem nens.

Al proper número (juliol - agost), també hi trobareu un parell de col·laboracions meves. Ja us ho aniré explicant.