dijous, 28 de juliol del 2011

FESTA MAJOR A BLANES

Aprofitant que dilluns era festa a Girona, ens vam plantar a Blanes, que hi havia festa Major i Focs. Cada any hi fem una escapadeta. Mentre sentia els espetecs forts de la traca final, em van passar a càmera ràpida un munt d'imatges pel cap: el pis, la Laura al balcó dins la piscineta inflable, la mare vestida d'estiu preparant el dinar, en Jordi i jo ballant a la plaça... I, de nit, amb aquell esclat de color i so davant dels meus ulls, em vaig entristir una mica. Abans, però, la natura ens va fer un regal inesperat. A mitja tarda, després de caure quatre gotes, va aparèixer un arc de Sant Martí nítid i perfecte al tros de cel que va del Convent a Sa Palomera. I el vam immortalitzar. No recordo haver-n'hi vist mai cap. Van ser uns instants de felicitat dins de la constant alegria tristesa de cada cop que fem cap a la vila.


dimarts, 19 de juliol del 2011

LECTURES CURS 2011 2012

Som a ple juliol (per bé que no ho sembla amb aquesta fresqueta que em fa pensar en els meus estius d'infantesa a Sant Hilari) i ja hi ha qui pensa en els curs que ve: començo a rebre més invitacions per anar a fer xerrades i tertúlies. I em sembla fantàstic. Endavant amb aquestes converses de literatura que em duen a voltar pel nostre país petit!

dijous, 14 de juliol del 2011

KRAUS I PASTELLS

Fa uns dies que he començat Vida i miracles d'Odell Kraus, de Josep Pastells. Era un dels llibres que tenia pendents per a aquest estiu i, després d'endinsar-me en la prosa poètica, lúcida, dura i inclassificable d'Hélène Cixous (una xerrada m'hi va dur), he trobat la novel·la de Pastells d'allò més fluïda i engrescadora. La veritat és que fins ara (no he acabat) m'ho he passat molt bé amb les aventures d'aquest personatge singular que és Odell. Molt ben lligats els capítols que, amb títol inclòs, gairebé funcionen com a relats independents sempre amb un gir final ben trobat i encertada l'alternança de narradors. De fet, faig seguir dues lectures i també tinc entre mans El malogrado de Thomas Bernhard, que no he trobat en català, una obra que és gairebé un experiment i que demostra fins a quin límit es pot dur una idea. Ara és el que necessito, llegir, llegir i llegir.


divendres, 8 de juliol del 2011

dijous, 7 de juliol del 2011

LA MORT DE MIQUEL PAIROLÍ

Em vaig assabentar ahir, poc abans del migdia, de la mort de Miquel Pairolí. Em va costar d'empassar. Costa, d'empassar, la mort. No ens l'acabem d'empassar mai, per més que un dia, més o menys llunyà, l'hàgim d'engolir per força. Ens coneixíem molt poc, amb en Miquel. Havíem parlat en alguna ocasió des que em dedico a escriure i m'havia plagut molt la conversa. Tant, com la lectura de Cera (vaig entrar-hi de ple i gairebé ensumava la Girona resclosida de l'època) o d'Octubre. Anit eren més de les dotze quan em vaig posar al llit. Tenia aquest seu darrer llibre a les mans i em colpia cada paraula perquè sabia que en Pairolí no en podria fer cap més, de dietari. Ni cap article tampoc (amb enteresa es va acomiadar amb Teló). Ni cap nova novel·la. Els lectors podrem tornar-hi, això sí. I hi tornarem. Tornarem a llegir la seva prosa sàvia i en gaudirem com si fos el primer cop que la llegim. Més i tot. Però encara ens costarà acceptar que no trobarem en Miquel enlloc per dir-li com ens agrada, la seva literatura.


diumenge, 3 de juliol del 2011

A LA BIBLIOTECA DE SARRIÀ DE TER

Dimecres que ve, 6 de juliol (dia abans del meu aniversari!), a les 19,30h, presentem Naturalesa Humana (CCG Edicions, 2011) a la novíssima Biblioteca Emília Xargay de Sarrià deTer. A més de la directora de la biblioteca, Anna Sala, comptarem amb la presència d'Assumpció Vila (aquí teniu el seu bloc), a qui agraeixo ben sincerament les ganes de parlar d'aquests contes breus i satírics que formen Naturalesa humana. Em satisfà tornar a la vila perquè ja fa tres anyets hi vaig anar a recollir el premi de Narrativa Sant Jordi, atorgat al recull d'històries que ara formen la primera part del llibre. La resta, també relats curts amb ganes de riure's del món i, és clar, dels que l'habitem. No cal dir (però ho dic!) que hi esteu tots convidats!