dimecres, 31 de març de 2010

FESTA CASERO A LA 22

La presentació del nou llibre de Pau Planas dilluns passat a la Llibreria 22 va ser una festa Casero. Això que un guanyador dels Premis que convoca la 22 tregui el seu segon llibre és motiu d'alegria i aplega una colla d'altres Caseros que no es volen perdre l'ocasió de ser dels primers a fullejar el llibre i que tenen ganes de felicitar l'autor per la proesa i la gosadia d'escriure una altra novel·la després de tenir-ne una de premiada. I és que ja és va dir a la presentació, però tornar-s'hi a posar després d'un èxit és tot un repte.

El cas és que, tal com podeu veure a la fotografia que va fer Roger Casero (que no falta mai als actes relacionats amb el premi) ni Ricard Biel, ni Josep Campmajó ni jo mateixa no ens ho vam voler perdre. Biel (guanyador 2008 i presentador del nou llibre) és al costat de Pau Planas i, a l'altra banda, hi tenim Campmajó (guanyador 2009) al costat de Guillem Terribas (Llibreria 22). No em direu que no fem goig!

La ciutat de les finestres ens presenta un futur inquietant i dibuixa una ciutat freda, buida i tèrbola des de les primeres pàgines. Segons el mateix autor, l'obra qüestiona la idea del progrés en què vivim que tots tenim al cap. La imatge, els televisors i les finestres són la clau de volta de tot plegat. Sembla que els Casero encara tenim molt a dir!

dimarts, 23 de març de 2010

LA TRENTENA: 1981 - 2010




Aquest any 2010, a la nostra ciutat, dos esdeveniments reconeguts arriben a la trentena edició. D'una banda, encara vivim la XXX Setmana Gastronòmica Gironina (allargada a causa de la neu!) i, de l'altra, per Fires arribarem a la XXX edició del Premis Casero.


Tots dos han donat a conèixer personatges rellevants en el seu camp. Si en un post anterior parlava d'escriptors el nom dels quals va lligat d'una manera o altra als Casero, ara vull esmentar, i amb orgull de ser gironina, el reconeixement que ha rebut la cuina dels estrellats germans Roca i la de Pere Massana. Vam tenir el gust de visitar el restaurant d'aquest darrer no fa pas gaire (ens van fer un bon regal!) i vam dinar com uns reis, entre tastets sublims i atenció amabilíssima.

Per cert, dilluns que ve Pau Planas presenta La ciutat de les finestres a la 22. Els Casero vells encara remenem la cua (en aquest món tan efímer tot plegat no dura gaire i vam compartir escenari el 2007). I que duri! Felicitats, Pau!

dijous, 11 de març de 2010

L'AVUI D'AHIR

Com recorda Ignasi Aragay a Substitució forçada, el seu article de l’Avui d’ahir, la coincidència a les llibreries de França 1939 de Marta Pessarodona, que estudia els primers anys de l'exili intel·lectual, i Una burgesia sense ànima de Francesc Vilanova i Vila-Abadal, amb els subtítol "prou explícit" de El franquisme i la traïció catalana, no pot ser més oportuna perquè "es complementen a la perfecció".

La foto que acompanya l'article m'ha fet pensar en l'inici de Les mateixes estrelles perquè entre els milers de fugitius que travessaven la frontera, hi havia, a més dels intel·lectuals de Catalunya, persones anònimes com la Teresa, la seva filla Miranda o en Federico a qui tindreu l’oportunitat de conèixer ben aviat.


divendres, 5 de març de 2010

INVESTIGACIÓ


investigació

Que ets al lloc dels fets, dius? No hi veig la gràcia. I on l’has trobat? Al mig del carrer? I que deu haver relliscat de la barana del balcó de casa? Per la vibració? No, no m’esvero, per què m’he d’esverar? Que és greu, potser? Que està molt malament? Amb el para-sol de la botiga? Redéu, quina sort! Entesos, entesos, només cops i rascades. N’estàs segur, però? Ho has comprovat? De veritat que ho has fet? És clar que confio en tu, ja ho sé, que fas bé la feina. No t’empipis, ara, que no és el moment, no et sembla? No cridis, sí que n’hi ha per tant, sí. Porta’l cap aquí de seguida, em sents? Que m’és igual, si has d’anar a la central encara. Primer passa per aquí i ja està. Així agafaràs la pipa, que te l’has deixada. M’ho dius de veritat, que tot va bé, eh? Collons, Miquel, prou, prou, que ja la sé aquesta cançó. No hi estic enganxada ni res, hosti. Ja n’estic tipa d’aquest color, tots em claveu la mateixa pallissa. Tu porta’m el mòbil i calla.

Gràcies a l'Edurne, que m'hi ha fet pensar!

I gràcies a en Jordi, que no es cansa mai d'inspirar-me!

dijous, 4 de març de 2010

NEGRE DE MERDA

Si fa tres anys Matthew Tree la va encertar en publicar l'assaig La vida després de Déu i al cap de poc va ser el primer a parlar de la publicitat de la religió als autobusos, ara ha gosat endinsar-se en el món del racisme amb l'obra Negre de merda, que publica a Columna. I surt el 30 d'aquest mes.