Avui un bon lector m'ha enviat aquesta fotografia del Teide. Si us hi fixeu, encerclat i en primer terme, hi apareix Hores prohibides! El cas és que la novel·la el va acompanyar en les seves vacances i en va voler deixar constància: moltes gràcies, company! No és l'únic lloc on sé que ha viatjat la Caterina d'Hores: un altre lector amic se la va endur als Estats Units! Es veu que als meus personatges, els agrada viatjar per sobre de l'Atlàntic!
dilluns, 30 de març del 2009
diumenge, 29 de març del 2009
LA GROBER A HORES PROHIBIDES
"Ni un ni l’altre van parlar gaire aquella nit, no hi va haver amoretes ni corredisses enriolades ni cors inflamats de passió, però, fos com fos, bé es devien entendre perquè al cap de nou mesos la Caterina paria una nena rodoneta i morena, la Pilar. Després de sis anys, de relliscada, que l’avi remugava que amb tres boques obertes ja n’hi havia ben bé prou, el vint-i-vuit de maig de 1930, el mateix dia que el Rei Alfons XIII visitava la fàbrica Grober, la indústria més important de la ciutat, va venir al món la mama, la Joaquima, el caganiu. Entre autoritats i trapassers, hi havia tanta gentada al carrer i al voltant de can Grogues, nom amb què es coneixia l’empresa, que la senyora Cecília, la llevadora, no podia passar i quasi arriba a misses dites."
"El dia de les noces duia una jaqueteta curta amb una llaçada a la cintura i un vestit negre preciós, setinat, de faldilla acampanada, i estava tan bonica que el nuvi, un encarregat de can Grogues una mica altiu que es pensava que era ric i es volia fer amb les classes benestants de la ciutat, al convit, no parava de vanagloriar-se davant de tothom d’haver triat tan bé l’esposa: “No ho sembla pas, la filla d’un carboner, oi?” "
"El dia de les noces duia una jaqueteta curta amb una llaçada a la cintura i un vestit negre preciós, setinat, de faldilla acampanada, i estava tan bonica que el nuvi, un encarregat de can Grogues una mica altiu que es pensava que era ric i es volia fer amb les classes benestants de la ciutat, al convit, no parava de vanagloriar-se davant de tothom d’haver triat tan bé l’esposa: “No ho sembla pas, la filla d’un carboner, oi?” "
"Al cap d’unes setmanes, va començar a treballar a l’economat de la Grober, perquè encara que tingués algunes bones clientes, per molt que fes anar els peus i les mans, cosint no s’hi podia guanyar del tot la vida, i la iaia Caterina es va quedar més hores sola a casa que mai, collint punts de mitjons amb la remallosa, feina que no resultava gens, però que podia fer asseguda i que la mantenia entretinguda."
En Ramon, la Caterina, l'hermana Trinitat, la Maria Angelina, en Tomàs, la Pilar, la Quimeta, l'Anna... Tots els personatges d'Hores prohibides es mouen per Girona, la Girona del segle XX. I dins d'aquesta ciutat i d'aquesta època, la fàbrica Grober va tenir-hi un paper molt important. Can Grogues, tal com anomenaven la indústria, marcava la vida de Girona i sobretot la del Mercadal. Precisament avui, el diari El Punt n'explica la història.
dissabte, 21 de març del 2009
dissabte, 14 de març del 2009
A LA LLOPA
Ahir al vespre, en un ambient festiu i literari, vam celebrar a la llibreria La Llopa de Calella una doble presentació. Només d'arribar vaig descobrir que hi havia un Constans que jo no coneixia i que feinejava entre llibres. El món és petit: som cosins de lluny! Ell va obrir i tancar l'acte. Després, en Francesc Feliu -amb qui havíem coincidit fa gairebé dues dècades a la universitat- va parlar del llibre d'en Guillem Terribas i en Guillem, un xic més tard, d'Hores prohibides. He de reconèixer que quan em va tocar a mi i em vaig referir a la mare, a qui segur que hauria agradat molt tot plegat, vaig haver de contenir l'emoció. Des d'aquí, he de donar les gràcies a tots els assistents, la majoria de casa, és a dir, Constans i Regàs. No s'hi cabia i mirar el públic mentre parlava, veure tants rostres propers i sentir el seu suport va ser fantàstic. Torno a agrair a tots, doncs, que m'abriguessin i que acollissin tan bé la novel·la. La gratitud que sento és encara més gran quan penso en la Sunsion, que va venir i va pujar l'escala, a poc a poc i amb el bastó, arreglada i ben pentinada, orgullosa d'assistir a la presentació del llibre de la seva neboda. No va ser l'única. Em consta que d'altres van haver de fer un esforç per ser-hi, fos a causa de circumstàncies pròpies o de situacions difícils i dures d'algú ben estimat. Així, doncs, envio a tots el meu agraïment des d'aquí, i el faig extensiu a en Guillem Terribas, a en Francesc Feliu i a tota la gent de la llibreria La Llopa, on em vaig sentir, i mai millor dit, com a casa.
dimarts, 10 de març del 2009
ELS 10 MÉS VENUTS A LA 22
ELS 10 MÉS VENUTS.
01.- Hores prohibides - Núria Martí
02.- Foguerada d'agost - Andrea Camilleri
03.- La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina - Stieg Larsson
04.- El silenci - Gaspar Hernandez
05.- Mort a Istambul - Petros Márkaris
06.- La solitud dels nombres primers - Paolo Giordano
07.- Els homes que no estimaven a les dones - Stieg Larsson
08.- El silenci dels claustres - Alicia Gímenez
09.- El músic del Bulevard Rossini - Vicent Usó
10.- Indignació - Philip Roth
Una setmana més Hores prohibides encapçala la llista.
01.- Hores prohibides - Núria Martí
02.- Foguerada d'agost - Andrea Camilleri
03.- La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina - Stieg Larsson
04.- El silenci - Gaspar Hernandez
05.- Mort a Istambul - Petros Márkaris
06.- La solitud dels nombres primers - Paolo Giordano
07.- Els homes que no estimaven a les dones - Stieg Larsson
08.- El silenci dels claustres - Alicia Gímenez
09.- El músic del Bulevard Rossini - Vicent Usó
10.- Indignació - Philip Roth
Una setmana més Hores prohibides encapçala la llista.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)