"Ni un ni l’altre van parlar gaire aquella nit, no hi va haver amoretes ni corredisses enriolades ni cors inflamats de passió, però, fos com fos, bé es devien entendre perquè al cap de nou mesos la Caterina paria una nena rodoneta i morena, la Pilar. Després de sis anys, de relliscada, que l’avi remugava que amb tres boques obertes ja n’hi havia ben bé prou, el vint-i-vuit de maig de 1930, el mateix dia que el Rei Alfons XIII visitava la fàbrica Grober, la indústria més important de la ciutat, va venir al món la mama, la Joaquima, el caganiu. Entre autoritats i trapassers, hi havia tanta gentada al carrer i al voltant de can Grogues, nom amb què es coneixia l’empresa, que la senyora Cecília, la llevadora, no podia passar i quasi arriba a misses dites."
"El dia de les noces duia una jaqueteta curta amb una llaçada a la cintura i un vestit negre preciós, setinat, de faldilla acampanada, i estava tan bonica que el nuvi, un encarregat de can Grogues una mica altiu que es pensava que era ric i es volia fer amb les classes benestants de la ciutat, al convit, no parava de vanagloriar-se davant de tothom d’haver triat tan bé l’esposa: “No ho sembla pas, la filla d’un carboner, oi?” "
"El dia de les noces duia una jaqueteta curta amb una llaçada a la cintura i un vestit negre preciós, setinat, de faldilla acampanada, i estava tan bonica que el nuvi, un encarregat de can Grogues una mica altiu que es pensava que era ric i es volia fer amb les classes benestants de la ciutat, al convit, no parava de vanagloriar-se davant de tothom d’haver triat tan bé l’esposa: “No ho sembla pas, la filla d’un carboner, oi?” "
"Al cap d’unes setmanes, va començar a treballar a l’economat de la Grober, perquè encara que tingués algunes bones clientes, per molt que fes anar els peus i les mans, cosint no s’hi podia guanyar del tot la vida, i la iaia Caterina es va quedar més hores sola a casa que mai, collint punts de mitjons amb la remallosa, feina que no resultava gens, però que podia fer asseguda i que la mantenia entretinguda."
En Ramon, la Caterina, l'hermana Trinitat, la Maria Angelina, en Tomàs, la Pilar, la Quimeta, l'Anna... Tots els personatges d'Hores prohibides es mouen per Girona, la Girona del segle XX. I dins d'aquesta ciutat i d'aquesta època, la fàbrica Grober va tenir-hi un paper molt important. Can Grogues, tal com anomenaven la indústria, marcava la vida de Girona i sobretot la del Mercadal. Precisament avui, el diari El Punt n'explica la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada