dimarts, 4 de desembre de 2012

Any 2013

Amb la mirada posada al 2013, de moment un projecte enllestit: vint contes que veurem aviat. Altres idees que van agafant forma però que són més a llarg termini. I un curs a la Mercè que em fa molta il·lusió de conduir. I presentacions. N'aniré informant. L'escriptura, com sempre, una necessitat.

divendres, 23 de novembre de 2012

Felicitat

Nou projecte literari entre mans que veurà la llum aviat. Vint relats molt feliços (o no tant) que s'apleguen en un nou llibre. Feliç avui, això sí, que n'he vist la portada (magnífica i no és la foto que veieu). Escolto Stacey Kent (que m'ha fet descobrir el bloc de Mariàngela Villalonga) i em sento bé, ara que soc "nel mezzo del cammin di nostra vita". Hi ha hagut dies que he baixat a l'infern, però començo a entrellucar el paradís, si més no el de la vida literària. Ah, deixo moltes pistes del títol.

dimarts, 25 de setembre de 2012

Javier Cercas i Las leyes de la frontera a Girona


Foto: Laura Masmiquel

Avui Javier Cercas volta per Girona per presentar Las leyes de la frontera. El recordo de professor a la UdG fa més de vint anys. Després d'haver rellegit els seus llibres (entre els quals hi ha uns fantàstics Relatos reales, amb un pròleg que és tota una lliçó de literatura), tinc entre mans la seva nova novel·la. El primer capítol promet.

dissabte, 22 de setembre de 2012

dijous, 20 de setembre de 2012

Presentació de Set dies al llac


Núria Martí situa a Banyoles la novel·la ´Set dies al llac´

GIRONA
DDG L'escriptora Núria Martí Constans va presentar dimecres, en el marc de l'exposició Llibres parlats, de la Casa de Cultura de Girona, la seva última novel·la, Set dies al llac. Després de Les mateixes estrelles (primer premi de Novel·la Curta de Lectura Fàcil) i Trampa de foc, ambdues de Lectura Fàcil i ambdues traduïdes al castellà, Set dies al llac narra la història d'un triangle amorós durant la setmana que els estudiants de l'equip de rem de Cambridge entrenen a l'estany de Banyoles: una noia atrapada entre dues passions, entre dos homes diferents, un anglès alt, fort i una mica fatxenda, i un català petit i més aviat introvertit. Amb quin es quedarà? L'autora va ser finalista del Premi J.M.Casero amb la novel·la Hores prohibides (Ara llibres -Amsterdam, 2009).

http://www.diaridegirona.cat/cultura/2012/09/21/nuria-marti-situa-banyoles-novella-set-dies-al-llac/582457.html?utm_source=rss

dissabte, 25 d’agost de 2012

Portada nova novel·la


Nova novel·la de Lectura fàcil aquest setembre. Aquí en teniu la portada i la contra. Ho vaig anunciar ahir també durant la visita que vaig fer al Club de Lectura de la Biblioteca de Sant Feliu de Guíxols. Podeu veure'n la foto.

dimecres, 22 d’agost de 2012

De Calella a Sant Feliu de Guíxols

Si divendres passat vaig anar a Calella de la Costa a participar a la lectura que Josefine Teixidó va fer del meu conte per a infants La mosca de Camós a la biblioteca (amb èxit de públic), divendres que ve visito el Club de Lectura de la Biblioteca Octavi Viader i Margarit de Sant Feliu de Guíxols per parlar d'Hores prohibides, la meva opera prima. I l'acte és obert al públic. No s'atura tot a l'agost, doncs. Continuem amb vida literària!

Aquí teniu la notícia del Diari de Girona i la de Costa Brava Digital, que en parlen.

divendres, 20 de juliol de 2012

Nova novel·la de Lectura Fàcil

Acabo de mirar  El club de los poetas muertos amb la Laura. Literatura i cinema i unes imatges que m'han dut a pensar en Cambridge i en Set dies al llac, la nova novel·la de Lectura Fàcil que presentem al setembre. Joventut i passió.

dimecres, 18 de juliol de 2012

Hores prohibides als itineraris literaris

Que un fragment d'Hores prohibides tanqui l'itinerari literari autoguiat Els balnearis de la Selva que edita la Càtedra M.Àngels Anglada de Patrimoni Literari em fa molt feliç. Gràcies a en Narcís Figueras, a la Francesca R. Uccella i a la Mariàngela Vilallonga per incloure aquestes Hores dins la selecció de textos.

dijous, 12 de juliol de 2012

Novetat editorial

Al setembre, nova novel·la de Lectura Fàcil:  
Set dies al llac

Una noia atrapada entre dues passions, entre dos homes diferents, un anglès alt, fort i una mica fatxenda, i un català petit i més aviat introvertit. Amb quin es quedarà? No us perdeu aquesta història situada a l'estany de Banyoles, un mes de gener, durant els entrenements de l'equip de rem de la Universitat de Cambridge. L'Ondina haurà de triar entre en Patrick i en Jordi. Un triangle amorós en Lectura Fàcil en un escenari ben proper.

Presentació a la Llibreria 22 aviat!

dimarts, 3 de juliol de 2012

Conte a Es còdol de Calella de Palafrugell

Aquí us deixo el conte que acaba de sortir publicat a Es còdol de Calella de Palafrugell. Ves per on, aquesta vegada va de futbol (encara que no ho sembli!).

EMBARÀS DE RISC

   Quan se n’ha anat l’aigua ja ho has vist molt mal parat. La veu dolça ha xisclat i l’altra veu, la que és més fonda i gruixuda, t’ha implorat que t’esperessis, que aguantessis fins que fóssiu a l’hospital, que la platja no era ni de lluny un bon lloc per sortir, per més bonic que fos Calella. Però, encara que esperar i aguantar és el que tu vols, no saps pas si ho podràs fer perquè uns moviments rítmics, intensos i violents es repeteixen un cop i un altre, obren pas i t’arrosseguen cada cop més avall.
   Una taca. Es veu que al principi eres una taca, o una castanya, no ho saps ben bé. Fa una estona has captat: “I llavors el metge va dir que aquella taca a la pantalla era en Waldo. Com una castanya. I mira ara, quina panxa tan grossa! Ja ho veus, una relliscada, després de la Renata, l’Odalys i la Cindy!” O sigui que taca i castanya. I relliscada. I tampoc no saps què són. La veu dolça ho explicava a d’altres veus i t’arribaven ais i uis i xerrameca, i feia molta calor i notaves les sacsejades que la veu dolça fa quan està molt contenta. Les tombarelles sempre els han agradat molt. Cada vegada que tocaves la paret, la veu gruixuda s’acostava i deia: “Waldo, seràs futbolista, i dels bons, eh? Un buen futbolista cubano!” I més sacsejades nervioses amb explosions de veus. Però a tu, el que et satisfeia de debò era posar-te el dit gros a la boca i dormir tranquil. I ara, en canvi, res de tombarelles, que ja ets cap per avall, amb prou feines et pots moure i hi ha una pressa i un desfici que fan por.
     No saps cap on vas, però aquest carai d’espasmes t’empenyen amb moltíssima energia, sense pauses. Tot és fosc i entonen gemecs, els batecs se t’acceleren i tu també fas força, i avances una mica i llavors passes un túnel i clisses una escletxa de claror i endavant, ja hi ets! Gires el cap i surts, surts, surts! T’agafen –ei, que et fan mal– i vols tornar enrere però no et deixen pas, i t’engrapen els peus i alguna cosa t’enlluerna fort i tremoles de dalt a baix i se sent algú que diu ben fort “Emboliqueu-lo amb la tovallola i poseu-lo sota el para-sol”, i algú altre que crida que ja ha trucat a l’ambulància, que vénen de seguida, i encara algú que s’esgargamella: “Si ja està tot fet, quina pressa que tenia aquest xaval!” I moltes veus diferents, primes, musicals, pastoses, escanyades, veus de nas i veus de tro, veus d’espinguet que udolen, veus que riuen i que s’exclamen, sobretot que s’exclamen com si se sorprenguessin molt, i de cop, molt a prop, a tocar, en sents una, de veu, que fa un bram estrany i molt agut. Et surt de dins! Aquesta veu et surt de dins! És teva! Tu també crides! I tot de mans borroses aplaudeixen, que t’atabalen i t’esveren, i de seguida sents que et deixen en algun lloc tou i suau, i per fi reposes un xic. 
    Un moment! Coneixes aquest flaire àcid i fort! I recordes aquest to! És la veu dolça i t’està parlant molt baixet i de molt a la vora, que li sents l’alè! I al cap d’un segon distingeixes una altra veu. És la gruixuda. Fa estona llarga que no la sents, ara que t’hi fixes, i gairebé t’eixorda: “Però Gladys, aquest nen és blanc! Dios mío, es un niño blanco!” I amb l’enraonadissa que t’envolta gairebé no entens la veu dolça que sanglota, fluixa i tremolosa: “Fabio, mi amor, ho sento tant... La nit del Gamper, mi amor... La festa, el vi... T’havia d’haver explicat allò de don Andrés.”

                                                                                              Núria Martí Constans

diumenge, 29 d’abril de 2012

Després de Sant Jordi: temps de flors i d'actes

Bufa! Un mes de maig curull de satisfaccions i plaers:
1. Trampa de foc entre les novel·les mes votades als Premis Setè Cel de Salt.
2. 1r Premi de Prosa Catalana  a Mollet del Vallès  (El vaig anar a recollir ahir!).
3. Premis UNESCO, jurat (divendes, 4 de maig).
4. Xerrada a Tarragona amb CCOO i el CNL, i la Biblioteca de Tarragona (dimecres, 9 de maig).
5. Club de Lectura Fàcil a la Biblioteca Pública de Girona amb el comentari de L'escarabat d'or d'Edgar Allan Poe (moltes ganes de parlar de Poe).
6. Hores prohibides al club de lectura juvenil de la Biblioteca Antònia Adroher que coordina Cristina Fernández Casacuberta (divendres, 25 de maig).
7. Naturalesa humana i Les mateixes estrelles a la Biblioteca de Salt amb el CPNL .
(Dilluns, 28 de maig, dia que la meva filla fa 18 anys!)
I vuit: tot, en l'encant d'una Girona florida:  Girona, Temps de flors.

dimecres, 25 d’abril de 2012

Aires de Sant Jordi




Avui fa dues setmanes que vaig visitar el Club de Lectura de Biblioteca de Viladecans i encara no n'havia fet cap entrada al bloc! Són dies de feina, però no vull deixar de donar les gràcies a la Remei López per la tarda tan gratificant que vaig passar a Viladecans, amb el Club de Lectura per a persones amb discapacitat psíquica. Gràcies també a la Núria, que fa de conductora de l'activitat, a la Conxi que també hi participa, al regidor de Cultura, que hi va assistir, i sobretot gràcies als lectors i lectores per tenir tantes ganes de parlar de Trampa de foc. De fet, és el segon any que m'acullen perquè fa més o menys dotze mesos hi vaig anar a parlar de Les mateixes estrelles. O sigui que regràcies! 

I parlant de Trampa de foc, ara, que encara corren aires de Sant Jordi, tenim una bona notícia: ja està disponible la versió en castellà, Trampa de fuego, com podeu veure al vídeo de més amunt.

divendres, 30 de març de 2012

Jocs Florals de Calella

Pensar en Calella és pensar en la mare i en tantes vegades que hi havia anat, sobretot de petita (quan nosaltres érem a Blanes), a veure la iaia Balbina, sempre asseguda a la seva cadira, tota vestida de negre, amb el mocador al cap. Però hi ha espais que només viuen a la memòria, perquè ja no hi podem tornar. No puc tornar a veure l'habitació on la iaia feia mantes i bufandes de mitja ni puc tornar al quarto blau on la mare cosia tantes hores, amb el sol que, a les tardes, entrava per la finestra. M'hi duu la memòria cada vegada més sovint. Se m'humitegen els ulls, m'aguanto les llàgrimes, entenc cada vegada més el pare, que diu que, de sobte, l'envaeixen imatges del passat, que té tants dies viscuts que se li apareixen els records encara que no els vulgui. Per això quan sento Calella em neix de seguida la melangia i veig fotos en blanc i negre que corren per casa guardades en alguna capsa de cartró, imatges que mostren una mare feliç i somrient, ben mudada perquè era el dia del Ram o Nadal o Pasqua, a la seva terra, a la ciutat que estimava. I per això qualsevol cosa que m'hi dugui, a aquesta ciutat, sigui de debò, posant-hi els peus, o a través de l'evocació, em fa feliç.

Em va fer feliç saber que Isabel Oliva havia guanyat el premi dedicat a la música dels Jocs Florals de Calella. I que Concepció Saurí havia obtingut el guardó de prosa poètica. I, encara, que es va concedir a Salvador Sunyer i Aimeric el nomenament de Mestre en Gai Saber. Tots tres són de terres gironines! Calella és l'enyor de la mare i l'arrel. Girona, mitja vida i un encantament volgut a la màgia de les pedres, a l'aigua dels rius i als cels Huedo. I s'han trobat. Calella i Girona s'han trobat. I sóc feliç. Enhorabona als guanyadors!

Ràdio Calella Televisió ha fet la notícia de l'acte.


dimecres, 28 de març de 2012

Nou Club de Lectura Fàcil a la Biblioteca Pública de Girona

Dimecres 18 d'abril, a les 18.30 h
Club de lectura Fàcil, a càrrec de Núria Martí
Comentarem el llibre l'Aigua del Rif de Montse Flores Pallarès
Lloc: Biblioteca Pública de Girona

Activitats del mes d'abril a la Biblioteca Pública de Girona.

dissabte, 24 de març de 2012

Lent

Al sol, fa una estona, m'ha vingut l'olor de casa, l'olor de la mare menjant avellanes al balcó, i després m'he vist a la platja, esternellada, xuclant l'escalfor amb la remor de les onades petites de l'estiu. Que ho fa que cada vegada tornen més aquestes visions passades? Què ho fa que de cop, en un segon, l'aire es torna antic i revénen les veus estimades i perdudes per sempre? Llegia Lent, de Narcís Comadira.

Celebrant el 20è aniversari de l' Oficina de Català de Palafrugell


L'enhorabona a l'Oficina de Català de Palafrugell, que fa vint anys (els mateixos que fa que faig classe de català a adults al CPNL!). I moltes gràcies a la Nuri Roig i a la Carme Fenoll per convidar-me a celebrar-los parlant de lectura i d'escriptura.
Programa d'activitats: http://www.palafrugell.cat/portal/images/pdf/oficina_catala/programa-20-anys-oficina-catala.pdf


diumenge, 11 de març de 2012

Celebrant el Dia de la Dona Treballadora amb el SLC de Badia del Vallès


Moltes gràcies al CNL del Vallès Occidental, a la Teresa Díaz, a la Biblioteca Vicente Aleixandre, a les professores i a tots i totes els que van venir amb ganes de parlar una estona (que van ser ben bé dues hores!) de Trampa de foc. És bo que tinguem sempre present el passat. Sense passat no seríem on som i no seríem qui som. Enhorabona a tants alumnes que estan fent seva la nostra llengua!

diumenge, 26 de febrer de 2012

A Cunit amb el Voluntariat per la Llengua


Fantàstica, la xerrada a Cunit amb alumnes del CPNL i voluntaris del VxL! Les mateixes estrelles ens va servir per parlar una estona de l'exili, del gran drama humà de la Guerra Civil i del rajos de llum que també hi va haver, com el viatge d'un mes del vaixell Winnipeg que va dur més de 2.000 refugiats espanyols cap a Xile de la mà de Neruda. Quan es va obrir el torn de preguntes, els ulls negats d'una de les les assistents em van fer un nus al coll. De fet, ni el tema de l'exili ni el de la guerra han deixat de ser actuals. Vaig poder veure, doncs, un cop més, la gran feina que fa  la Lectura Fàcil i vaig sentir que no havia fracassat, que, d'una banda, amb la literatura havia encomanat l'emoció i, de l'altra, havia ajudat moltes veus a parlar en català. Moltes gràcies a la Rosa Ibarz per convidar-m'hi, als professors que han treballat la lectura a l'aula, a la Biblioteca Marta Mata, que ens va acollir la tarda de divendres, i sobretot a tots i totes els que van tenir ganes de conversar una estona.

dilluns, 23 de gener de 2012

La Gatera i Amélie Nothomb


Segur que us preguntareu per què se m'ha acudit de fer aquesta entrada i quina estranya relació hi pot haver entre la novel·la guanyadora de l'últim Premi Casero i aquest A les meves ordres d'Amélie Nothomb (títol original, Le fait du prince). Em justifico tot seguit. La primera relació és ben prosaica: han caigut totes dues a les meves mans aquest cap de setmana i n'he llegit una rere l'altra amb la mateixa fruïció. Totes dues m'han atrapat i totes dues m'han quedat al cap molt estona després d'haver-les acabades, mèrit de les autores. Una altra connexió: l'acabo de dir, són criatures de dues dones i a mi (satisfeta de ser dona i de ser dona escriptora) la literatura sorgida de ploma femenina (llicència poètica; a la realitat, teclat femení) m'agrada. Més: totes dues parlen de la vida i la mort i sobretot, sobretot de la identitat. Casualitats de la vida, títol d'un dels contes de la meva Naturalesa humana.

dijous, 19 de gener de 2012

Un any més a Blanes amb alumnes del CPNL

He tornat a Blanes. No a viure-hi, entenguem-nos (hi vaig passar la infantesa i part de la meva joventut). Vull dir que hi vaig anar fa més d'un any a fer-hi una xerrada literària i que ara, en aquest curs 2011-2012, hi he tornat. Ahir mateix hi vaig tornar. I va ser un plaer. 
D'entrada, ja és fantàstic que el Consorci per a la Normalització Lingüística m'hi torni a convidar. Vol dir que la primera vegada devia agradar, per tant, això sol ja suposa una gran satisfacció. La veritat és que ahir ens ho vam passar molt bé parlant de literatura. Vaig explicar la gestació de les novel·les i dels contes, i després vaig respondre les preguntes dels assistents, interessats en tot el procés de l'escriptura. Una vegada més, doncs, vaig poder comprovar la gran feina que fa la Lectura Fàcil als nivells Bàsics i com va de bé que als nivells més alts, Intermedis i Suficiència, puguin llegir Naturalesa humana o Hores prohibides, perquè en una mateixa tertúlia, tothom té alguna cosa a dir, tothom hi pot intervenir. 

Gràcies, doncs, a tots aquells i aquelles que van venir a passar la tarda amb nosaltres, a la Biblioteca Comarcal de Blanes que ens va acollir -i que té una magnífica sala d'actes (batejada amb el nom de Roberto Bolaño, com no podia ser d'altra manera) i sobretot gràcies al CPNL i a la Gemma Massó que m'han tornat a dur a la vila marinera, plena de records.