dissabte, 28 de maig del 2011

Màrius Serra, Matthew Tree i Tortosa

Setmana de xerrades i converses. Dimecres, la Laura i jo vam poder sentir Mattew Tree i Màrius Serra al Museu del Cinema. Comentaven la relació entre cinema i literatura, i ens van explicar un tros de la seva vida (jo també mirava Sesión de tarde, com en Màrius, però podia veure acabar les pel·lícules, que a casa no tenien cap sabateria i no havia d'anar a obrir!), sempre en relació amb el Setè Art. I com que va ser un plaer escoltar-los, ens hi vam estar fins gairebé les deu, comptat i debatut, un parell d'horetes.
   I ahir, divendres, al revés: em va tocar xerrar a mi, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, la magnífica biblioteca de Tortosa, nova de trinca, que només té cinc anys. Ens vam plantar a Tortosa, doncs, i vam fer-la petar amb els assistents al Club de Lectura Fàcil, que havien llegit Les mateixes estrelles. Unes quantes hores a la carretera, que van valer la pena, però, perquè sempre gaudeixo molt d'aquestes tertúlies amb els lectors. Agraeixo a Irene Prades, directora de la biblioteca, al Voluntariat per la Llengua del CPNL i a l'Associació Lectura Fàcil, les seves ganes de dur-m'hi.
Podeu trobar més informació al bloc de la Biblioteca Marcel·lí Domingo.


dimecres, 18 de maig del 2011

VIDEO PRESENTACIÓ DE TRAMPA DE FOC


L'Associació de Lectura Fàcil ha penjat al seu facebook aquest vídeo de la presentació!

dilluns, 16 de maig del 2011

LA NÚRIA MARTÍ DE ROBERTO BOLAÑO

Fa uns quants dies que vaig acabar Pista de hielo de Bolaño. I fa uns quants dies -per no dir setmanes- que tenia aquesta entrada pendent. Perquè no us penseu que us volia explicar com m'ha enganxat la prosa de l'autor i com he anat llegint aquesta història d'un crim que passa en un poble que conec prou, tot i que fa temps que en sóc fora. Res d'enyorança, no us equivoqueu: la vida a Girona supera en escreix qualsevol record dels carrers de la vila marinera. Però fa certa gràcia reconéixer escenaris en una novel·la i saber que has trepitjat els carrers que trepitgen els personatges. I us deia que no us penseu que us volia explicar tot això.  Ni tan sols volia dir-vos com de bé aconsegueix l'escriptor retratar un món d'il·lusions perdudes. Resulta, doncs -i això és el que em fa escriure aquesta entrada (que no escric pas entrades de tots els llibres que llegeixo)- que la noia protagonista, la fantàstica noia protagonista, es diu Núria Martí. Em pregunto si en algun moment Roberto Bolaño va sentir el meu nom en aquells bars tristos i sòrdids que visitàvem (si més no és la imatge que en tinc ara). I penso que no. Que ja m'hauria agradat conèixer Bolaño, però que jo en aquella època tenia prou feina a viure i, que ja m'hauria agradat xerrar-hi com vaig xerrar després, als sopars dels anys de carrera, amb Javier Cercas. Coincidències, per tant, ben segur. Això no treu que quan llegeixo "Solo dios sabe si más me hubiera valido imitarlo y no salir de mi despacho, pues fue de esta manera, en un acto público en el Polideportivo de Z, como conocí a Nuria... Nuria Martí" se'm dibuixi un somriure a la cara.
Em sap greu no haver estat assídua del Polideportivo de Z fa vint anys. Desconec, d'altra banda, si hi ha alguna patinadora que realment es digui Núria Martí. No puc obviar, tampoc, que es tracta d'un nom i d'un cognom molt freqüents. Repeteixo, doncs: casualitat, que a més a més no m'assemblo de cap manera a la protagonista d'aquesta Pista de hielo.Però ara que Z és una imatge llunyana, em miro la foto de Bolaño que apareix a la contraportada del llibre i provo d'imaginar-lo pels carrers humits, pel passeig ran de mar, amb la seva jupa de cuir negre (com la que duia Cercas el dia de Sant Jordi a la Rambla), les ulleres rodones, la mirada trista i el cabell esbullat. I no em costa gens imaginar-l'hi. Sabent que jo també hi era, penso que del cert vaig desaprofitar els dies i les hores que no vaig parlar-hi.

Roberto Bolaño

dissabte, 7 de maig del 2011

Imatges de la presentació de Trampa de foc

Acabem d'arribar a casa després de la presentació de Trampa de foc i de  Bajo el mismo cielo, la quarta que fem a la Llibreria 22, i la segona en poc menys d'un mes. Ja ho diu en Guillem que se sent el meu padrí i gairebé pare, ei que de pare ja en tinc un i el podeu veure a les fotos que ha fet la Laura. :)
   Agraeixo la presència avui a la 22, doncs, d'Eugènia Salvador, codirectora de l'Associació de Lectura Fàcil; de Núria Casals, editora de La mar de fàcil; de Judit Canela, il·lustradora de tots dos llibres; de Roger Casero, que m'ha fet de presentador; i de tots i totes els que m'han volgut acompanyar aquest vespre. 
   En Roger es preguntava, ha dit en començar, per què li havia demanat de fer la presentació. Ell mateix ja s'ha respost amb encert: tens raó, Roger, vaig pensar en tu perquè quedar finalista del Premi Just M. Casero va ser el començament de tota aquesta aventura literària, perquè sento que sempre m'heu fet costat i encara perquè la teva feina d'educador social va molt lligada a la Lectura Fàcil. I no em vaig equivocar gens en la decisió: has fet un parlament excel·lent!
   Ha estat, doncs, una vetllada que he viscut amb emoció (jo que sempre parlo d'aquesta paraula quan em refereixo al procés d'escriptura). M'ha agradat veure tantes cares conegudes i també cares noves de lectores joves. Espero que Trampa de foc tingui un recorregut tan llarg, com a mínim, com el de Les mateixes estrelles que va per la segona edició. I que Bajo el mismo cielo arribi ben lluny, tan lluny com per creuar l'Atlàntic i plantar-se a Xile.

dimarts, 3 de maig del 2011

Les aules d'acollida i la Lectura Fàcil

http://medias.diaridegirona.cat/suplementos/2011-05-10_SUP_2011-05-03_01_57_25_binder1.pdf
El suplement d'ensenyament L'Aula del Diari de Girona parla de l'ajuda que poden aportar els materials de Lectura Fàcil a les aules d'acollida.