dimecres, 26 de novembre de 2008

FINALISTA PREMI TINET CIUTAT DE TARRAGONA



Estic enganxada a la xarxa. Exagero. Sóc ben capaç d’esmorzar i dinar i sopar i d’anar a dormir i a treballar. Però la xarxa m’ofereix tant, m’obre les portes de tants mons, que m’hi podria passar hores, clicant el ratolí. Com aquell de l’anunci de Movistar que s’instal·la al bar davant del portàtil i diu que fa dies que no parla ni respon ni menja ni caga ni res. No tant, ja ho he dit. Però sí que Internet és una eina fantàstica. I això que s’hi convoqui un concurs literari com el Tinet dins dels prestigiosos premis literaris Ciutat de Tarragona encara ho és més, de fantàstic. I no cal fer còpies ni enquadernacions, ni enviar-les després per correu postal. Ho pots fer tot amb una adreça electrònica i uns quants clics.

Doncs això, genial. I vés per on que, enviat fa tres mesos, el meu conte Foc, foc ha quedat entre els deu finalistes. Ho he sabut avui mateix i he pensat ei, això s’ha de posar al bloc! M’ha vingut molta alegria quan ho he vist i m’he posat a cridar i tot, que la dona de fer feines s’ha pensat que me’n passava alguna i s’ha espantat. “No res, Tere, he quedat finalista del premi Tinet” I em pregunta si se n’hi havien presentat gaires. “Doncs, home, cent noranta-sis.” I, és clar, li ha semblat molt bé. I a mi sí que m’ho ha semblat, de bé, rebé!

Cossetània edicions publicarà el relat guanyador (per cert, felicitats al número u) i els deu finalistes en un sol llibre i, per tant, aviat podreu llegir-los tots.

Tarragona sempre m’ha agradat molt, tan mediterrània, això que no és precisament al costat de casa i no hi puc pas anar sovint per voltar-hi, que és el que m’agradaria. Visc en una ciutat petita i encantadora, Girona, i hi estic molt bé, però sóc dona urbana i passejar-me per les capitals m’activa les neurones i m’inspira. O sigui que si d’aquí, posem per cas, tres mesets hi he d’anar a fer una excursioneta per tenir el recull de Cossetània a les mans no em costarà pas gaire. Això sí: m’hi vull endur els de casa, o sigui que ja es poden anar buscant un forat a l’agenda!

Des de la Girona immortal, doncs, moltes gràcies al jurat, enhorabona a tots els companys finalistes, al guanyador –que ja ho he dit– i a l’organització dels premis per tenir l’encert de crear aquest guardó.

Per als que comencem, aquests petits reconeixements suposen un gran estímul per continuar escrivint i continuar volant (aquest cop a través d’ones i xarxes) perquè tal com deia Pablo Neruda “las palabras tienen alas o no las tienen.” Es veu que Foc n’ha tingut.