Abans d’ahir es va celebrar la festa dels premis Casero a Girona, a la sala La Planeta. Va ser una nit lluïda, un punt nostàlgica per a mi, que recordava com, fa un any, sortia a l’escenari nerviosíssima i molt il·lusionada de ser finalista. Va ser cosa d’un instant, però, ben aviat va desaparèixer la melangia: sabia que tindria la sort de veure publicada la meva novel·la Hores prohibides al gener, que la tindria a les mans, que tots aquells que m’han preguntat què, quan la podrem llegir?, ho podrien fer aviat (tot això anima molt, creieu-me) i l’esperit alegre de la nit s’encomanava. Em sentia realment feliç de ser-hi.
En Guillem va estar tan encertat com sempre fent de mestre de cerimònies –en sap un niu–, un mag feia hàbils jocs de mans amb cartes, paraigües i lletres, i Manel Fuentes ens va fer riure parlant de premis prestigiosos i premis mediàtics. Va reblar el clau, quan ell ja havia acabat, en Guillem de nou amb la veritable història de com es van conèixer: us imagineu en Fuentes preguntant a en Guillem si sabia on era la 22? Tot eren rialles i moltes ganes de saber els guanyadors. Després que l’Eva Vázquez llegís l’acta del jurat, van sortir per fi els noms: Esteve Miralles, finalista amb Set mesos i Ricard Biel –finalista fa dos anys– guanyador amb A la roda de fira. Després, parlaments i fotos. I moltes converses. Vaig tenir el gust de fer la xerradeta amb les editores d’Ara llibres, engrescades i engrescadores com sempre, animades amb els projectes, també amb la responsable de premsa, amb bons escriptors i amb els premiats, i vaig passar una bona estona de debò. Vaig deixar la Planeta amb moltes ganes de llegir les novel·les guanyadores d’aquest any! Ricard, Esteve, enhorabona!
Podeu trobar un bon recull de premsa al bloc de Roger Casero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada