dilluns, 22 de juny de 2009

FI DE CURS


Molt intens, com sempre, aquest final de curs. El mateix dia, al vespre, (divendres passat) dues festes: la del Consorci per a la Normalització Lingüística i el taller de El Galliner a La Planeta. A la primera, hi volia anar perquè hi treballo; al segon, no hi podia faltar perquè la Laura hi actuava. O sigui que primer al teatre i després a veure els i les col·legues a la Coma Cros de Salt.

La petita representació va estar molt bé, ens va fer riure i va fer que els papes, les mames, els avis i les àvies que sèiem davant de l'escenari aplaudíssim fort amb la vista fixa en la nostra canalla. O no tan canalla, que n'hi ha que ja comencen a sortir fins tard i el curs vinent acabaran la secundària. Van actuar amb molta gràcia, van parlar amb molta fluïdesa i s'ho van passar -i ens ho vam passar- d'allò més bé, malgrat els nervis i l'emoció.

La gresca a la Coma Cros va ser multitudinària (set o vuit autocars hi van fer cap) i va durar fins cap allà les onze, quarts de dotze. I sort, perquè així vaig poder enllaçar una cosa amb l'altra i vaig poder saludar els companys i les companyes, a més de ser a temps de veure una actuació dels castellers, els Marrecs de Salt, encara que a la sala d'assaig, que a fora plovisquejava.

I dissabte, cap al sopar de bàsquet al Vives, també amb amenaça de pluja, cosa que va fer traslladar les taules sota el porxo. Vam xerrar i vam menjar carn a la brasa mentre els i les joves encistellaven i endrapaven i també la feien petar. Al final, sorpresa per als entrenadors, entre els quals hi ha en Jordi: bons regals i abraçades i petons. O sigui que aviat anirem a dinar al Massana, perquè el regal també m'ha tocat a mi: un àpat per a dues persones!
No sé si ara sabré acostumar-me a la tranquil·litat!

diumenge, 21 de juny de 2009

dissabte, 20 de juny de 2009

REVISTA DE GIRONA 254


Amb la publicació del conte Seducció secreta ha començat la meva col·laboració a la Revista de Girona, una col·laboració que m'omple d'il·lusió, atès que ja coneixia la publicació i que fins i tot me n'havia servit a l'hora d'escriure Hores prohibides, quan vaig haver de documentar-me per saber més de la història del convent de les adoratrius a Girona, a principis de segle passat. Llavors -i ja ho esmento a la novel·la- l'article d'Enric Mirambell "El primer centenari de les adoratius a Girona" em va ser molt útil.

Ara, el conte figura dins de l'apartat habitual anomenat taller de creació, que aquesta vegada s'ha dedicat al primer amor.

En el mateix número 254 (maig - juny 2009), hi figura l'article de Jaume Pastells De l'exhibició lingüística a l'abús del transcendent, una crítica literària d'Hores prohibides i de Potser perquè érem nens.
Al proper número (juliol - agost), també hi trobareu un parell de col·laboracions meves. Ja us ho aniré explicant.

divendres, 19 de juny de 2009

LES MATEIXES ESTRELLES A LLUITA OBRERA

Al número 195 (maig-juny 2009) de la revista bimensual que el sindicat CCOO publica en paper i en format PDF, hi ha aquest breu article (pàg. 19) sobre el Primer Premi de Novel·la Curta de Lectura Fàcil.

Els materials de Lectura Fàcil (LF) són llibres, documents, pàgines webs, etc. elaborats amb especial cura per ser llegits i entesos per persones amb dificultats lectores.
Segueixen les directrius internacionals de l'IFLA quant al llenguatge, al contingut i a la forma.
Per què són necessaris els materials de Lectura Fàcil?
Perquè un 30% de la població té dificultats lectores.
Perquè l'accés a la lectura és una necessitat social i un dret recollit en diversos textos legals nacionals i internacionals.
Perquè llegir és un plaer que permet compartir idees, pensaments i experiències.

Més informació a:
Associació Lectura Fàcil

ESTIC LLEGINT...



...Memòries d'un català de Xile. Ha estat un bon regal i més quan no n'esperava cap, que no és el meu aniversari ni és Nadal ni Reis ni res. Potser aquests són els millors, els inesperats, els que surten de cop de la butxaca o de la bossa de l'amic, del company, de l'amant, de l'espòs, que ens vol fer feliços.
El tema de l'exili i el de la Guerra Civil espanyola sempre m'han atret. No sabria dir ben bé per què. Potser pel gran drama humà que representen i perquè em costa d'imaginar-nos abandonant la nostra terra i casa nostra per afrontar un futur incert. Més o menys això és el que explica Cristian Aguadé a les seves memòries. I ho fa amb una prosa àgil, de lectura entretinguda.
L'aventura xilena, encara, i des que em vaig embarcar -mai millor dit- en la història del Winnipeg, em resulta especialment atractiva. Un nou país i una nova vida per a molts catalans i molts espanyols que fugien de la barbàrie. Només en faig un tastet a Les mateixes estrelles, però espero contribuir a fer coneixedora aquesta història de solidaritat que va representar l'acolliment de tants refugiats a països com Xile i Mèxic.

dimecres, 17 de juny de 2009

LECTURA FÀCIL A LA CLOENDA DELS CURSOS DEL CPNL DE TARRAGONA








El dilluns 15 de juny, l'Antiga Audiència de Tarragona va ser l'escenari de la cloenda dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL) de Tarragona, en què el Servei Lingüístic de CCOO hi va participar amb la preparació d'una lectura de diversos poemes de Miquel Martí i Pol, que van ser llegits per diversos alumnes de diferents nivells del CNL. Així, s'han pogut escoltar, des de veus molt diverses, poemes com El fugitiu, Els paletes, L'Elionor o El poble. La tria d'aquests poemes, que va anar a càrrec de CCOO, té un significat evident: tots els poemes tracten de problemes laborals dins del context de la revolució industrial de finals del segle XIX i començament del XX. Aquest acte pretenia donar a conèixer la col•lecció Llegim, que edita CCOO i l'Associació Lectura Fàcil. Fins al moment, han sortit tres títols (No estem mai sols, La mirada ferida, El nou món de la Sandy), tot i que properament sortirà a la llum el que és el 1r Premi de Lectura Fàcil: Les mateixes estrelles.

dimarts, 16 de juny de 2009

LECTORS COMENTEN HORES PROHIBIDES

Els lectors de l'univers blocaire comencen a comentar Hores prohibides.
N'hi ha que m'envien comentaris (potser ja ho heu vist en aquest mateix bloc) i n'hi ha que fan entrades al seu, de bloc. Gràcies a tots!

En Francesc ha dit:

"Primera novela d’aquesta escriptora gironina, on aborda de manera molt intimista la petita història d’una nissaga familiar. Un molt bon llibre, ple de marevelloses descripcions i de sentiments desbocats, personals i prohibits alhora, amb petites pinzellades de la Girona de principis i mitjan segle XX. Totalment recomanable. M’ha agradat llegir aquest llibre."

La Rita, entre altres coses, ha comentat:

"Un llibre amb nivell, molt ben escrit, amb un llenguatge acurat, que atrapa, una història senzilla, d’una dona més senzilla encara, jove, que viu una passió, sense conèixer encara la vida ni les conseqüències, però que haurà d’assumir-les. (...) M’ha agradat, m’ha fet sentir, perquè hi ha passió, amor, però també em va fer caure les llàgrimes, en un moment donat, perquè hi ha dolor, mutilació, desprendre’s d’una part teva ha de ser terrible. Un llibre del tot recomanable."

dilluns, 15 de juny de 2009

IV PREMI DE NARRATIVA SANT NARCÍS














Aquest cap de setmana, a casa nostra, hem estat molt ocupats: en Jordi i la Laura han anat amb l'equip del Vives a les 24 hores del Ludibàsquet a Vidreres i jo m'he passat moltes hores corregint exàmens de SPL. Sort que diumenge al matí vaig poder deixar el bolígraf vermell i fer acte de presència, en representació del jurat, a l'acte de lliurament del Premis de Narrativa Sant Narcís. Va ser un bon parèntesi!



El diari El Punt, a la seva edició d'avui, en diu el següent:

"El gironí Pau Saavedra va ser proclamat ahir guanyador de la quarta edició del Premi de Narrativa que organitza el club de lectura de Sant Narcís. Saavedra va guanyar en la categoria A, de majors de 17 anys, amb el relat L'última voluntat d'en Gustau, mentre que el també gironí Josep Agustí va guanyar el segon premi amb Despintat. La categoria B, de menors de 17 anys, va quedar deserta. La pròxima convocatòria només s'admetran treballs en català i es limitarà la participació a un original per autor. En el mateix acte de lliurament dels premis també es va presentar el llibre Premis de narrativa. Recull de relats (2006-2008) (CCG)."

divendres, 12 de juny de 2009

AGUSTÍ CENTELLES, FOTÒGRAF DE L'EXILI



"Agustí Centelles

Camp de réfugiés, Bram, 1939

Agustí Centelles (Valence, 1909-Barcelone, 1985), célèbre photojournaliste catalan, engagé dans la résistance anti-franquiste, est contraint à l’exil après la défaite des républicains en 1939. Interné dans le camp de réfugiés de Bram, dans l’Aude, il partage la vie de ses compagnons d’infortune pendant neuf mois, et continue son métier de photographe dans des circonstances très difficiles, avec des moyens extrêmement précaires.

Pendant ce séjour, Agustí Centelles tient son journal, dont la présente publication regroupe des extraits, illustrés de ses photographies.

Ce témoignage émouvant sur la vie quotidienne du camp de Bram prend une valeur supplémentaire quand on sait que Centelles quitte la France occupée pour retourner clandestinement en Espagne en abandonnant toutes ses notes et ses négatifs à Carcassonne, matériel qu’il récupérera quarante ans plus tard, après la mort de Franco.


Paris, éditions du Jeu de Paume
Préface Miquel Berga et Manuel Cirauqui
Avant-propos de Marta Gili
Format 15 x 21 cm / 64 pages / 12 euros"

Per saber-ne més:

Museu Jeu de Paume de París

Agustí Centelles

Journal d’une guerre et d’un exil, Espagne-France, 1936-1939

du 09 juin au 13 septembre 2009

Diari de Girona:

El llegat del fotoperiodista Agustí Centelles

El Jeu de Paume exhibeix imatges inèdites


La maleta del fotògraf (editorial Destino)

Agustí Centelles
Agustí Centelles va morir a Barcelona el 1985 i immediatament després va aparèixer a França una maleta seva. En aquesta maleta hi havia uns quadernets escolars on l'autor havia descrit el seu pas per un camp de concentració francès (que acaba de publicar Destino i Península, Diari d'un fotògraf. Bram, 1939) / Diario de un fotógrafo. Bram, 1939). Dins la maleta també hi havia unes 650 fotografies sobre aquest camp de refugiats que no s'havien vist mai fins ara. L'estudiosa Teresa Ferré ha fet un recorregut exhaustiu d'aquest treball gràfic i n'explica el seu periple.

dimarts, 9 de juny de 2009

CARLES SALA


ACN/DDG El mestre gironí Carles Sala ha guanyat aquest dijous el premi 'El Vaixell de Vapor' 2009, el guardó més important de la literatura infantil en català. Sala compagina, des del 2008, l'artesania i la docència amb l'escriptura d'històries per a nens. 'El triomf d'en Polit Bonaveu' narra les desventures d'un bon home amb un do poc freqüent, canta molt bé a la dutxa, però només a la dutxa. La seva vida es complica quan els agents Tucanta i Jocobro el descobreixen i l'enreden perquè accepti debutar a l'auditori més gran de la seva ciutat. Sala, a qui diverteix jugar amb el nom dels seus personatges, ha negat, entre somriures, que s'hagi inspirat en la britànica Susan Boyle per contar la seva història.Carles Sala va escriure la primavera de l'any passat el seu primer llibre, 'Sóc com sóc'. El següent llibre va publicar-lo poc després, 'Flairosa, la bruixa dels sabons'. Abans de la fi del 2008 va donar a conèixer el seu tercer llibre, 'Bona nit, Júlia'. L'escriptor gironí ha rebut els premis Carmesina, Barcanova i el Guillem Cifre de Colonya.Els premis 'El Vaixell de vapor' i 'Gran Angular' són els premis més ben dotats de la literatura infantil i juvenil en català. Les butxaques dels seus guanyadors pesen 24.000 euros més quan reben el guardó. Enguany el premi 'Gran Angular' ha quedat desert.L'editorial Cruïlla, que entrega el premi, va ser creada l'any 1984 amb la finalitat d'estar 'al servei de l'educació i de la cultura catalana'. Un petit catàleg de publicacions escolars, aplegats sota la col·lecció 'El Vaixell de vapor', va iniciar el periple de l'empresa.
Diari de Girona.cat

Felicitats, Carles! Noi, has ben agafat el tren de l'èxit! Potser hauria de dir el vaixell... no? M'alegro molt que et vagi tan bé tot això de l'escriptura, que no és pas cosa fàcil, oi? Una abraçada ben forta i que el tren, el vaixell o l'avió continuïn en marxa!

dilluns, 8 de juny de 2009

MÉS LLIBRES AL GOOGLE BOOKS





DILLUNS, 08/06/2009 - 06:00h
Els llibres de la Biblioteca de Catalunya i de l'Ateneu Barcelonès a Google Books

Van signar un conveni amb Google juntament amb unes altres entitats catalanes

Ja es poden consultar milers d'obres del fons de la Biblioteca de Catalunya i de la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès al portal Google Books. Aquesta digitalització permet a les dues biblioteques d'actualitzar-se i d'oferir accés gratuït al coneixement universal. Aquesta iniciativa, anunciada el gener de l'any 2007, permetrà als lectors de tot el món d'accedir a la riquesa cultural del nostre país i, ben possiblement, de descobrir-la.
Des d'aquest mateix portal els usuaris poden accedir a les col·leccions digitalitzades de la resta de grans biblioteques que formen part del Google Library Project: universitats de Harvard, Michigan, Oxford i Stanford, Complutense de Madrid i biblioteca pública de Nova York. Dos dels llibres que es poden consultar són 'Diccionario manual de la lengua catalana y castellana', d'Agustí Antoni Roca i Cerdà, publicat l'any 1824 i digitalitzat el 9 de juliol del 2008, que forma part del fons de la Biblioteca de Catalunya i 'Manual de Ritus del Bisbat de Vich, reduit y coordenat', publicat l'any 1837 i digitalitzat el 17 de desembre del 2008, del fons de la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès. La Biblioteca de Catalunya i l’Ateneu Barcelonès van signar el conveni amb Google conjuntament amb el Centre Excursionista de Catalunya, el Seminari de Barcelona i l’Abadia de Montserrat. Google Books és un portal d’accés a documents bibliogràfics via internet. Conté un cercador que permet de trobar i consultar des d'un text concret a una obra completa. Quan ha trobat allò que cercava, l'internauta pot llegir-ho digitalitzat en alta resolució. Aquest servei posa a l’abast de tothom un gran nombre de llibres històrics de domini públic, fora de préstec o de circulació.

divendres, 5 de juny de 2009

LA CIUTAT MÀGICA

LA CIUTAT MÀGICA

Plovisqueja i la plaça de Santa Susanna del Mercadal fa olor de sorra humida. Els cambrers recullen de pressa els coixins granats de les cadires que fa una estona cremaven de sol i els posen apilonats sota el tendal, mentre jo enceto el carrer de les Hortes.

Fa més de vint anys, quan vaig arribar, vaig trobar una ciutat tímida, amb els ulls plens de les lleganyes d’un son llarg, una ciutat de pedra i aigua, plena de màgia antiga. Ara, el vermelló d’un pont de ferro, cosí d’una torre famosa arreu del món, i els ocres, els rosats, els magenta, els groguencs desmaiats i els torrats honestos de les cases del riu vesteixen aquesta Girona màgica de mil colors.

Baixen la Rambla turistes amb bosses de plàstic al cap que segueixen una guia amb un paraigua blau elèctric obert i alçat, estudiants amb carpetes de la universitat que ignoren la gotellada que creix i riuen alliberats de les lliçons, àvies mudades que parlen dels marits que fa temps que crien malves, mares amb cotxets plastificats, canalla que corre, joves que s’estimen i embutxaquen la mà al cul dels texans gastats i caiguts de la parella. Als Quatre Cantons, noies arrenglerades sota un balcó xisclen i llepen gelats de menta, de xocolata, de maduixa, amb els peus esquitxats i frescos del ruixat, i l’ànima calenta. Somric i m’adono que duc la brusa blanca xopa i la faldilla estampada, arrapada a les cuixes. Tant és, els carrers se m’enduen i trepitjo cada llamborda com si fos el primer cop, enfilo la Força com si no hagués viscut mai en aquell número disset ni m’hagués fet un fart de pujar esglaons torts i desiguals per anar a l’antic seminari a estudiar lletres. Com si no hagués vist en ma vida els patis nus de les cases que al maig s’omplen de flors. Com si tot fos nou, perquè no em canso mai de redescobrir-ho. I al final, a punt d’arribar al peu de les escales de la Catedral, enlluernada per la claror neta d’un cel Huedo a què ha donat pas la pluja estival, sento que em criden i, de cop, surto de l’encanteri. Asseguts en rotllana al voltant d’una taula metàl·lica encara molla, hi ha la Isabel, l’Antònia, en Martí, la Carme, en Rachid, l’Anastàsia, la Soledad, en Rafel, i tots aixequen la mà i em fan senyal que m’hi acosti. La sorpresa no podia haver estat millor: no hi ha res que em vingui més de gust que compartir amb els alumnes la visió majestuosa i resplendent del temple.

Publicat a la revista dels cursos de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística, Ciutadans 18.

dilluns, 1 de juny de 2009

Hores felices a Sant Hilari




"Les fotografies dels estius a Sant Hilari són les més boniques: fresques, felices, festives, divertides."

Núria Martí, Hores prohibides