dilluns, 22 de juny de 2009

FI DE CURS


Molt intens, com sempre, aquest final de curs. El mateix dia, al vespre, (divendres passat) dues festes: la del Consorci per a la Normalització Lingüística i el taller de El Galliner a La Planeta. A la primera, hi volia anar perquè hi treballo; al segon, no hi podia faltar perquè la Laura hi actuava. O sigui que primer al teatre i després a veure els i les col·legues a la Coma Cros de Salt.

La petita representació va estar molt bé, ens va fer riure i va fer que els papes, les mames, els avis i les àvies que sèiem davant de l'escenari aplaudíssim fort amb la vista fixa en la nostra canalla. O no tan canalla, que n'hi ha que ja comencen a sortir fins tard i el curs vinent acabaran la secundària. Van actuar amb molta gràcia, van parlar amb molta fluïdesa i s'ho van passar -i ens ho vam passar- d'allò més bé, malgrat els nervis i l'emoció.

La gresca a la Coma Cros va ser multitudinària (set o vuit autocars hi van fer cap) i va durar fins cap allà les onze, quarts de dotze. I sort, perquè així vaig poder enllaçar una cosa amb l'altra i vaig poder saludar els companys i les companyes, a més de ser a temps de veure una actuació dels castellers, els Marrecs de Salt, encara que a la sala d'assaig, que a fora plovisquejava.

I dissabte, cap al sopar de bàsquet al Vives, també amb amenaça de pluja, cosa que va fer traslladar les taules sota el porxo. Vam xerrar i vam menjar carn a la brasa mentre els i les joves encistellaven i endrapaven i també la feien petar. Al final, sorpresa per als entrenadors, entre els quals hi ha en Jordi: bons regals i abraçades i petons. O sigui que aviat anirem a dinar al Massana, perquè el regal també m'ha tocat a mi: un àpat per a dues persones!
No sé si ara sabré acostumar-me a la tranquil·litat!