diumenge, 31 d’octubre de 2010

PREMIS CASERO 2010: MERCÈ SAURINA, FINALISTA I HELDER FARRÉS, GUANYADOR

Com cada any, en plenes Fires, aquest migdia ha tingut lloc l'acte de lliurament dels Premis Just Manel Casero. Un any especial, però, perquè arribaven a la trentena. També com sempre, i potser més que sempre i tot, ha estat una festa. Una festa literària de luxe, amb Guillem Terribas de conductor, xerraire i sorprès per un pastís amb espelmes que Josep M. Fonalleras i Izaskun Arretxe han tret del barret amb el Happy Birthday de la Marilyn de fons, amb Narcís-Jordi Aragó i Vicenç Pagès a l'escenari, amb la família Casero, Anna Pagans i Modest Prats entre el públic i amb bona representació del món editorial i de la vida cultural gironina.
Ha estat un plaer ser-hi i una alegria poder xerrar amb coneguts i amics. Deixeu-me felicitar primer la finalista, per la coneixença de vint anys: Mercè, moltes, moltes, moltíssimes felicitats! i enhorabona, ara sí, al guanyador, Helder Farrés. Tant de bo aviat puguem llegir totes dues obres!

dijous, 28 d’octubre de 2010

7a trobada familiar

Un centenar de membres de la família Masmiquel-Torrent ens vam reunir el dimarts 12 d'octubre, per tal de celebrar la nostra setena trobada familiar. La jornada va consistir en un dinar de germanor al pavelló polivalent de Sant Dalmai. Aquí teniu la foto! A veure si em trobeu...

Notícia publicada avui a elpunt.cat

dimecres, 27 d’octubre de 2010

EL CLUB DE LECTURA TORNA A ARRENCAR!

Estic molt i molt contenta que tornem a tirar endavant el Club de Lectura Llegim plegats a la Biblioteca Pública de Girona, després d'un mes de parada forçada. Els assistents s'ho mereixen, us ho asseguro, pel seu entusiasme i per les ganes d'aprendre i de llegir. Propera sessió, dijous dia 11 de novembre. I si algú fa poc que remena i lliga les paraules de la nostra llengua, si algú la comença a fer servir i en vol aprendre més, ja sap que té les portes obertes. L'esperem!

diumenge, 17 d’octubre de 2010

LA MÚSICA DE PARÍS I LES GANES D'ESCRIURE: UN CONTE

CHANSON D’AMOUR

   Només de posar els peus a l’aeroport de Beauvais  vaig saber que sous le ciel de Paris tot continuaria igual que a casa. Què se n’ha fet d’aquell ne me quitez pas de quan ens vam casar?  Je t’aimais tant, Clara. Érem ingenus, plens d’il·lusions. I ara, ara pour un peu de tendresse, de la teva tendresa, je donnerai diamants. El pago, l’amor. M’amago en caus infectes i desembutxaco bitllets per buidar les entranyes i sentir paraules que les omplin. I tu, distant, freda, llunyana. El viatge havia de ser una segona oportunitat, l’ocasió del perdó, que per això Paris sera toujours Paris i amb el seu embruix podríem recomençar. Però la grande cité no té prou poder per unir les vieux amants de nou i continuem per camins separats i ens fem més mal a cada passa.
   Tot just va ser una relliscada, un desencert, Clara. Potser si ella no hagués estat ta germana, no t’hauries assecat tant i no t’hauria quedat l’ànima com una pellota morta. Estava fet, però. I t’ho va haver de dir, la mala pècora, que la preferia perquè tenia els ulls blaus comme le bleu de tes yeux, però deu anys més joves, tenia els teus llavis però sense trampes d’injeccions, tenia el teu cos, les teves corbes, sense el greix ni la misèria de les pelleringues a la carn. I ara som feuilles mortes. El vent se’ns enduu. Perdem els dies i les hores volant sense destí. Se’ns ha instal·lat le diable al cor. Ni la màgia de l’Òpera, ni l’esplendor de le Grand Palais, ni la majestuositat de Notre Dame, ni l’aire bohemi i romàntic de Montmartre són capaços de fer retrobar les enfants qui s’aimen, els enamorats, aquells que creien que mai res no els separaria. Algun dia em perdonaràs?
   Estic fart del silenci. Est-ce ainsi que les hommes vivent? Doncs ja no puc més, enyoro la simpatia del teu somriure, les manyagues, els afalacs, els petons, les olors dels nostres sexes. No puc més i vomito, Clara, t’escupo, gito qualsevol engruna d’estima que hagi sobreviscut a la guerra. Saps què? Doncs que rien de rien, que je ne regrette rien. I sí, ella era més bonica, més suau, més dolça, i la vaig posseir com mai no t’he posseït a tu, embogit, ple d’una set covada durant mesos, i em va tenir com mai no m’has tingut tu, vessant de desig i cremant de cobdícia, àvid de cada plec, de cada petit gest, de cada racó, insaciable, enfollit, assedegat de glòria i delerós de plaer. Mentre m’ignores i m’arracones, no ho oblidis.

Oblidar? Estimat, no t’hi amoïnis, on n’oublie rien, on s’habitue, c’est tout.
  

dijous, 14 d’octubre de 2010

AJORNADES LES ACTIVITATS DE LA BIBLIOTECA

A partir d'aquest mes d'octubre queden ajornades les activitats de la Biblioteca Pública de Girona

Amb aquest petit anunciat s'ha fet pública la notícia a la pàgina web de la biblioteca.
Avui, al Club de lectura Llegim plegats de la Biblioteca Pública de Girona, teníem previst comentar el primer llibre: El fantasma de Canterville d'Oscar Wilde. Esperem que la crisi no ens ofegui a tots i que ho puguem fer aviat.

dimecres, 13 d’octubre de 2010

Nou bloc de lectura fàcil

L'Associació de Lectura Fàcil ha creat un bloc amb la intenció de recopilar informacions.
La darrera entrada ens dóna a conèixer el nou catàleg de llibres de LF actualitzat l'octubre de 2010.