divendres, 19 de juny de 2009

ESTIC LLEGINT...



...Memòries d'un català de Xile. Ha estat un bon regal i més quan no n'esperava cap, que no és el meu aniversari ni és Nadal ni Reis ni res. Potser aquests són els millors, els inesperats, els que surten de cop de la butxaca o de la bossa de l'amic, del company, de l'amant, de l'espòs, que ens vol fer feliços.
El tema de l'exili i el de la Guerra Civil espanyola sempre m'han atret. No sabria dir ben bé per què. Potser pel gran drama humà que representen i perquè em costa d'imaginar-nos abandonant la nostra terra i casa nostra per afrontar un futur incert. Més o menys això és el que explica Cristian Aguadé a les seves memòries. I ho fa amb una prosa àgil, de lectura entretinguda.
L'aventura xilena, encara, i des que em vaig embarcar -mai millor dit- en la història del Winnipeg, em resulta especialment atractiva. Un nou país i una nova vida per a molts catalans i molts espanyols que fugien de la barbàrie. Només en faig un tastet a Les mateixes estrelles, però espero contribuir a fer coneixedora aquesta història de solidaritat que va representar l'acolliment de tants refugiats a països com Xile i Mèxic.

1 comentari:

Rosa ha dit...

Hola Núria,
Ja et vaig seguint el bloc, he vist que estàs molt enfeinada.
Aquest llibre no l'he llegit, però n'han parlat molt be. Intentaré llegir-lo aquest estiu, a mi també m'interessa el tema de la guerra civil. Que tinguis bona lectura i bon estiu
una abraçada