divendres, 30 de març de 2012

Jocs Florals de Calella

Pensar en Calella és pensar en la mare i en tantes vegades que hi havia anat, sobretot de petita (quan nosaltres érem a Blanes), a veure la iaia Balbina, sempre asseguda a la seva cadira, tota vestida de negre, amb el mocador al cap. Però hi ha espais que només viuen a la memòria, perquè ja no hi podem tornar. No puc tornar a veure l'habitació on la iaia feia mantes i bufandes de mitja ni puc tornar al quarto blau on la mare cosia tantes hores, amb el sol que, a les tardes, entrava per la finestra. M'hi duu la memòria cada vegada més sovint. Se m'humitegen els ulls, m'aguanto les llàgrimes, entenc cada vegada més el pare, que diu que, de sobte, l'envaeixen imatges del passat, que té tants dies viscuts que se li apareixen els records encara que no els vulgui. Per això quan sento Calella em neix de seguida la melangia i veig fotos en blanc i negre que corren per casa guardades en alguna capsa de cartró, imatges que mostren una mare feliç i somrient, ben mudada perquè era el dia del Ram o Nadal o Pasqua, a la seva terra, a la ciutat que estimava. I per això qualsevol cosa que m'hi dugui, a aquesta ciutat, sigui de debò, posant-hi els peus, o a través de l'evocació, em fa feliç.

Em va fer feliç saber que Isabel Oliva havia guanyat el premi dedicat a la música dels Jocs Florals de Calella. I que Concepció Saurí havia obtingut el guardó de prosa poètica. I, encara, que es va concedir a Salvador Sunyer i Aimeric el nomenament de Mestre en Gai Saber. Tots tres són de terres gironines! Calella és l'enyor de la mare i l'arrel. Girona, mitja vida i un encantament volgut a la màgia de les pedres, a l'aigua dels rius i als cels Huedo. I s'han trobat. Calella i Girona s'han trobat. I sóc feliç. Enhorabona als guanyadors!

Ràdio Calella Televisió ha fet la notícia de l'acte.