Al sol, fa una estona, m'ha vingut l'olor de casa, l'olor de la mare menjant avellanes al balcó, i després m'he vist a la platja, esternellada, xuclant l'escalfor amb la remor de les onades petites de l'estiu. Que ho fa que cada vegada tornen més aquestes visions passades? Què ho fa que de cop, en un segon, l'aire es torna antic i revénen les veus estimades i perdudes per sempre? Llegia Lent, de Narcís Comadira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada