Ahir vam visitar terres del sud. Acostumada a la llum del nord, em semblava que el sol feia una claror diferent mentre contemplava el mar des del Balcó del Mediterrani. Un mar preciós, que tot just tombava i que em recordava temps d'infantesa i de joventut, quan m'esternellava al sol a la platja de Blanes i me n'anava a casa després de la banyada amb la sal a la pell. Repeteixo, cada vegada que visito Tarragona, que no em faria res viure-hi. Ahir, doncs, hi vam dinar i després vam fer camí cap a Reus. Ens esperaven a Mas Vilanova per fer-hi una xerradeta al voltant de Les mateixes estrelles i del procés de l'escriptura. Mas Vilanova és seu del Centre de Normalització Lingüística de Reus, i quina seu! El Mas -la torre, que diríem nosaltres- és fantàstic. Amb quatre aules, despatxos, sales de reunions... M'hi vaig sentir molt ben acollida i em sembla que la presentació tertúlia va rutllar d'allò més. Els assistents van preguntar i opinar, i d'això es tractava! Moltes gràcies a Anna Saperas, directora del CNL de Reus, a Elena Salinas, del SL de CCOO i a Teresa Rull, del VxL per convidar-me, per la feina feta al voltant de Les mateixes estrelles (han llegit el llibre més de cinquanta persones) i per fer-me gaudir una vegada més de les converses amb els lectors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada