dimarts, 1 de setembre del 2009

REVISTA DE GIRONA 256

Lletres

Relats a la xarxa

Núria Martí

Nous mons literaris virtuals obren les portes als escriptors. Blocs i webs com Relats en Català (www.relatsencatala.com), un dels més coneguts, que actualment disposa de més de cinquanta-sis mil textos, ofereixen des de fa uns anys una nova possibilitat d'escriure i de ser llegit. Es tracta d'espais de trobada on lectors, poetes i narradors opinen i creen en llibertat.



Podeu llegir els relats d'en Manel, en Josep Maria, l'Enric i la Fina als continguts addicionals de la Revista de Girona. Des d'aquí els dono les gràcies per la seva col·laboració.

8 comentaris:

Josep M. Sansalvador ha dit...

Moltes gràcies a tu i a la Revista per confiar en nosaltres i donar-nos aquesta oportunitat.
Una abraçada !

Núria Martí Constans ha dit...

Sense la vostra confiança no hi hauria hagut article! O sigui que de res! Molta sort i que no deixeu d'escriure mai!

Una abraçada,
Núria

Anònim ha dit...

M'afegeixo a les gràcies d'en Josep M, Núria. Un plaer les trobades per xerrar sobre aquesta afició comuna que és la literatura.
Una abraçada!
manel

Anònim ha dit...

Hola, Núria! Moltes gràcies per tot! A veure si demà surt la revista. Una abraçada!

Enric

Núria Martí Constans ha dit...

Una abraçada a tots i a reveure!

Mireia ha dit...

Hola, Núria, t'he descobert gràcies al blog del RACÓ DEL LLIBRE. En el meu hi trobaràs moltes reflexions sobre literatura i cinema, si vols passar-hi ja ho saps.
Una abraçada

Núria Martí Constans ha dit...

Hola, Mireia,

Quina bona feina que fa la Rosa, eh? Gràcies pel teu comentari. Ja he vist que tens un bloc molt actiu! La veritat és que això dels blocs enganxa. I més si són com el teu! Res, una abraçada i ja mel'apunto per anar-hi fent ulladetes.

Núria

Rosa ha dit...

Hola Núria,

Perdona el retard, però tinc problemes amb l’ordinador, vaig contestar-te al meu blog, però al teu no hi vaig poder anar, fins ara. Ahir encara en va deixar penjar el programa, però res més. Quan no tens ordinador, vas ben perdut, veritat?
Jo no havia llegit res d'en Jordi Coca. L’he descobert aquest estiu. Els tres que he llegit m'han agradat molt. Et descriu els personatges i els llocs d'una forma que sembla que hi siguis. Ara, La japonesa, ja són figues d'un altre paner. La seva imaginació va més enllà de lo imaginable. Molt bona.

Bon cap de setmana