divendres, 2 d’octubre de 2009

S'ENSUMEN FIRES

Encetem l'octubre. Mes de Fires i mes de Casero. I mes de classes i de feina i de cursos diversos. Tardor calorosa, però, que si es comporta com aquests darrers anys, ens deixarà anar amb samarreta de màniga curta a la Devesa. Temporada Alta s'hi llueix més que mai i també estrenem Girocletes plenes de color. Jaume Cabré ens parlarà de Les veus del Pamano al Centre Cívic de Sant Narcís (7 d'octubre a les vuit) i Vicenç Pagès ja ha presentat les més de cinc-centes pàgines de Els jugadors de whist. Sense ànim de fer comparacions, espero que aquesta tardor puguem tenir a les mans Les mateixes estrelles (Publicacions de l'Abadia de Montserrat).

6 comentaris:

Rosa ha dit...

Hola Núria,
Les veus del Pamano, de Jaume Cabre, l'he començat al menys tres vegades i l'he aparcat. Què te'n sembla? Dec tenir algun problema amb aquest llibre, perquè tothom el deixa molt be, fins i tot han fet la pel•li. Ho tornaré a intentar!
Amb antelació, Bones fires!
Una abraçada

Mireia ha dit...

Un mes atapeït, doncs!

Núria Martí Constans ha dit...

I tant, Mireia, però és un mes que m'agrada, Girona fa una olor especial (aviat olor de castanyes torrades!)i els carrers són pleníssims de gent.

Rosa, Les veus del Pamano té una entrada difícil, és veritat. Això que hi hagi dos capítols sense connexió aparent despista un xic. Però de mica en mica vas lligant caps i t'hi vas enganxant. El que passa és que Cabré avança i retrocedeix constantment, fins i tot dins d'un mateix diàleg. L'autor havia de tenir la història molt ben apamada per després trossejar-la com ho fa (les històries, de fet, perquè n'hi ha dues, passat i present). Res, a veure si t'hi animes. De tota manera, no ha pas d'agradar a tothom, no? A mi, Senyoria, d'en Cabré també, no em va pas agradar. No hi vaig entrar gens.

Bé, fins aviat i gràcies per això de Bones Fires, espero que ho siguin!
Una abraçada!

Deric ha dit...

comença una tardor plena de lectures!
per cert, el cartell de fires és espantós!!! cada any se superen en fer-lo més lleig!

Núria Martí Constans ha dit...

Tens tota la raó, Deric. Fa un xic d'angúnia i tot... Res, bones lectures i bona escriptura!
Una abraçada,
Núria

Josep M. Sansalvador ha dit...

Et recomano Els jugadors de whist.
Estic al començament i promet.
Una abraçada !