dijous, 29 d’octubre de 2009

SANT NARCÍS I LES MOSQUES

De vet aquí un gat
(...)

–Siseta, em dic Siseta i el dia del meu sant és festa grossa! Que no coneixeu la llegenda de les mosques i Sant Narcís? –diu la moscassa.

La mosca Xi Uang, la mosca Maria Eugènia Emília i la mosca Berta fan que no amb el cap. No en tenen ni idea.

–Resulta –comença la mosca Siseta– que fa moltíssim temps un rei francès va atacar la ciutat i quan els seus soldats van entrar-hi es van portar molt malament. Van robar, van insultar i van assaltar esglésies. Fins i tot van obrir un sepulcre i van trencar un braç a Sant Narcís. I llavors es va produir un miracle: van començar a sortir unes mosques gegants del cos del Sant que només pessigaven els francesos. Els enemics es morien tots al moment.

Just quan la mosca Siseta els acaba d’explicar això, la mosca Berta exclama:

–Ah! Oh! Ara ho entenc! Ja he resolt l’enigma de les mosques dibuixades!

I totes riuen molt.

–Sí, ens hem convertit en el símbol de la ciutat! –continua orgullosa la Siseta.

I la mosca Xi Uang, la mosca Maria Eugènia Emília i la mosca Berta se senten molt afortunades. Qui els havia de dir que serien tan famoses i tan estimades!

(....)

Les mosques, qui ho diria!, em van servir d'inspiració! Si voleu llegir el conte sencer, finalista de Vet aquí un gat, podeu anar a la portada del lateral.


2 comentaris:

Josep M. Sansalvador ha dit...

Molts records i bones fires !

Núria Martí Constans ha dit...

Gràcies, Josep Maria! Bones fires per a tu també! I literàries, avui nit de Casero!

Una abraçada!