Avui se celebra el dia internacional de la traducció i es fan actes diversos arreu per reconèixer i reivindicar la figura del traductor.
Avui és, doncs, un bon dia per avançar-vos que, si tot va com a d'anar, podreu llegir Les mateixes estrelles en castellà aviat (he fet, per tant, de traductora també!). Un aviat imprecís, això sí. Un aviat que és en mans de les editorials.
I més. Avui (tercer avui) podrem sentir en Pep Nadal parlar de la nostra llengua. Sempre ve de gust, això.
En el món de les comparacions literàries (una cosa de mal fer, això de comparar), sembla que una novel·la de Lectura Fàcil ha de ser inferior a una altra que no ho sigui, (que tampoc és així sempre), però quan l'objectiu és fomentar la lectura, no hi ha dubte que la novel·la de Lectura Fàcil és a davant de tot, a dalt de tot, en primer lloc. Malament m'està dir-ho, perquè en sóc l'autora i hi ha allò de la modèstia, però bons lectors han qualificat Les mateixes estrelles de poètica. A vosaltres us ho sembla?
Si creieu que una novel•la de Lectura Fàcil té prou qualitats per optar a un premi a obra editada, ara teniu l’oportunitat de fer-ho possible amb la cinquena edició dels Premis Literaris de Salt “El Setè Cel”. Uns dels objectius del Premi és precisament fomentar la lectura i les obres de Lectura Fàcil han estat pensades per això, perquè llegir sigui a l’abast del nombre més gran possible de població.
Extracte de les bases del premi de novel•laOpta a aquest premi qualsevol novel·la editada entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 2010 en català per un autor en actiu, a proposta dels saltencs i saltenques, els clubs de lectura i els usuaris de les Biblioteques Públiques mitjançant votació en butlletes que es repartiran a les biblioteques públiques de les comarques gironines i en el web de la Biblioteca Pública de Salt.
De les vint obres més votades el jurat n'escollirà la guanyadora
Ara fa set mesos, vaig rebre aquest comentari al bloc:
"Hola Núria!! Em dic Edurne i no exagero si et dic que estic enamorada d'Hores prohibides. Sóc una noia que passa el temps omplint el seu Blog. M'ha encantat trobar-me amb la teva obra. Moltes felicitats, però sobretot moltes gràcies! Salut!"
Doncs, bé, Edurne, gràcies a tu, perquè, encara que no sé del cert si hi tens res a veure (però sospito que sí), m'han informat que a la Biblioteca d'Alcarràs és on durant tots aquests mesos ha estat més en préstec la novel·la. Gràcies pel suport i endavant amb l'escriptura, el teu bloc i House.
"Amb els temps que corren, és bo fer un lloc per Les bones notícies". Francesc Soler, porta els diumenges un moment per creure en la gent. A la secció Les bones notícies de l’informatiu Catalunya matí, vol reivindicar que al costat de les males notícies també hi ha espai per a les bones, sobretot en un moment com l'actual.
El setmanari català Presència, ha publicat aquest mes d'agost un ampli reportatge sobre el CPNL que mostra els serveis que ofereix el Consorci a la ciutadania i dues experiències del Voluntariat per la llengua. L'editorial valora especialment la labor que està fent el personal del CPNL. En aquest dossier també hi ha una entrevista al president del CPNL en què destaca el Consorci com a eina imprescindible “per aconseguir que el català sigui la llengua comuna d'aquest país”. Aquesta publicació arriba cada setmana als més de 370.000 lectors provinents de les publicacions que la distribueixen: El Punt, Avui, El 9 Nou, Diari de Balears i Diari d'Andorra.Àrea de Comunicació Enllaços relacionats: Presència, núm. 2006 - del 6 al 12 d'agost de 2010.
Aquest article s'afegeix al que vaig publicar al número 258 de la Revista de Girona i que podeu llegir aquí.
Demà tindrà lloc la primera trobada del nou Club de lectura Llegim plegats que coordino a la Biblioteca Pública de Girona.
Es tracta d'un club de lectura d'iniciació, on els lectors podran comentar les lectures proposades.
Ens trobarem el segon dijous de cada mes a les 18:30 h i els llibres que llegirem tenen el distintiu de LF, la qual cosa vol dir que han estat elaborats seguint els criteris de Lectura Fàcil.
Per a aquest primer trimestre tenim previst de comentar:
Dijous vam tornar a Hostalric. Ja havia visitat Ràdio Dos 84 un cop i el Club de Lectura de la Biblioteca Modest Salse, un altre. Tots dos, amb la Rosa Artigas al capdavant, una dona que no para mai. Aquesta vegada també hi havia en Pep Juanhuix, amb qui vaig compartir aules a la universitat. La veritat és que va ser tot un plaer xerrar amb ell i amb la Rosa durant una hora, que, us ho ben asseguro, es va fer curta!
Enhorabona pel programa a Ràdio Dos 84, a la Rosa, a en Pep, a en Salvador i a en Jaume, artífex del vídeo que veieu aquí.
Ah, i si voleu escoltar la xerrada que vam fer, només heu d'anar a
El dia 3 de setembre els refugiats van arribar a Valparaiso, Xile. El Winnipeg s'havia convertit en la poesia més bònica que havia escrit Pablo Neruda.
El mateix any 1939, altres vaixells van sortir de França rumb a Xile i a Mèxic.
Un d'aquests vaixells, el Sinaia, ara serveix a la productora Batabat per preparar un documental d'un d'aquests viatges. La pàgina web de la productora ens facilita la següent informació:
“Sinaia, més enllà de l’oceà”. “Sinaia, més enllà de l’oceà”. Documental de Joan López sobre el viatge que va fer el vaixell Sinaia el 1939 de França a Mèxic amb 1800 exiliats de la Guerra Civil. Tornem a pujar en un vaixell mercant per fer el mateix recorregut avui i veure el dia a dia del vaixell, alhora que sentim els testimonis d’alguns dels protagonistes que van viure aquella travessia de la derrota a un món incert. És una coproducció entre Batabat i TVC i els mexicans La Maroma i Canal Once.
Convidada per l'agitadora literària del poble, Rosa Artigas, demà tornaré a Hostalric per parlar de llibres i escriptura per tercera vegada.
La Rosa, a més del programa de ràdio, porta el bloc http://racodelllibre.blogspot.com/, on es pot escoltar el programa de cada setmana i on penja per escrit i il·lustra tota la informació que ha contingut el programa. I encara té temps de coordinar el Club de lectura de la Biblioteca Modest Salsa i Camarasa d'Hostalric, de col·laborar activament amb l'Associació de Veïns, de ser la delegada d'Oncolliga a Hostalric... No sé com s'ho fa!
Gràcies a ella i a moltes persones com ella, la cultura arriba a tothom.
Campament base a Montpeller i visita a la Camarga. Parades a Aigües Mortes, Nîmes, Avignon i, de tornada, a Sète i Béziers.
Passajades per carrers i jardins, muralles i palaus. Bon temps i alguns catalans. Dies de parlar i llegir en francès i d'escriure, res de res. Tornada a Girona. Impossible resistir-m'hi. He tornat a teclejar gairebé obsessivament.
Ara fa un any que tenia ganes de fer aquesta entrada, però l'edició de Les mateixes estrelles encara no estava llesta. Avui fa 71 anys que el jovent de la foto va salpar de França rumb a Xile a bord del Winnipeg, segur que molts ho recordaran. M'agradaria que la meva novel·la fos un petit homenatge al valor d'aquells nens i nenes, homes i dones que abandonaven un país per haver defensat uns ideals, a Pablo Neruda i a tots els que van fer possible la travessia de la llibertat. "Me gustó desde un comienzo la palabra Winnipeg. Las palabras tienen alas o no las tienen. La palabra Winnipeg es alada. La vi volar por primera vez en un atracadero de vapores, cerca de Burdeos." "Ante mi vista, bajo mi dirección, el navío debía llenarse con dos mil hombres y mujeres. Venían de campos de concentración, de inhóspitas regiones del desierto. Venían de la angustia, de la derrota y este barco debía llenarse con ellos para traerlos a las costas de Chile, a mi propio mundo que los acogía. Eran los combatientes españoles que cruzaron la frontera de Francia hacia un exilio que dura más de 30 años. Yo no pensé, cuando viajé de Chile a Francia, en los azares, dificultades y adversidades que encontraría en mi misión. Mi país necesitaba capacidades calificadas, hombres de voluntad creadora. Necesitábamos especialistas. Recoger a estos seres desperdigados, escogerlos en los más remotos campamentos y llevarlos hasta aquel día azul, frente al mar de Francia, donde suavemente se mecía el barco Winnipeg, fue cosa grave, fue asunto enredado, fue trabajo de devoción y desesperación. Mis colaboradores eran una especie de tribunal del purgatorio. Y yo, por primera y última vez, debo haber parecido Júpiter a los emigrados. Yo decretaba el último Sí o el último No. Pero yo soy más Sí que No, de modo que dije siempre Sí. Estábamos ya a bordo casi todos mis buenos sobrinos, peregrinos hacia tierras desconocidas, y me preparaba yo a descansar de la dura tarea, pero mis emociones parecían no terminar nunca. El gobierno de Chile, presionado y combatido, me instaba en un telegrama a cancelar el viaje de los emigrados.Hablé con el Ministerio de Relaciones Exteriores de mi país. Era difícil hablar a larga distancia en 1939. Pero mi indignación y mi angustia se oyeron a través de océanos y cordilleras y el Ministro se solidarizó conmigo Después de una crisis de gabinete, el Winnipeg, cargado con dos mil republicanos que cantaban y lloraban, levó anclas y enderezó rumbo a Valparaíso. Que la crítica borre toda mi poesía, si le parece. Pero este poema, que hoy recuerdo, no podrá borrarlo nadie." Pablo Neruda
L'escriptor Frederic Mayol em va fer costat el dia de la presentació de la novel·la a la Llibreria 22 i avui fa un mes va tenir la gentilesa de comentar Les mateixes estrelles al seu bloc. Copio el text.
La Teresa fuig amb la seva filla Miranda de les bombes i la bogeria d'una cruenta guerra que ha dividit els pobles de Catalunya. No tenen destí, ni futur. La Teresa només vol que la seva filla no hagi de patir i poder-li donar un plat d'escudella calenta per menjar.
Com poden, travessen els Pirineus i són acollides per una família francesa que les ajuda a sobreviure. Però el seu futur no és a França, un país que aviat també entrarà en guerra, una altra guerra igual de cruenta i salvatge, sinó molt més lluny, a un país del que gairebé ni a sentit a parlar mai: Xile.
Les mateixes estrelles és una història de sobrevivència, de lluita, de guerra, però també d'esperança i d'amor. La Núria Martí ens fa un dur retrat d'una època cruenta a través de dues dones, la Teresa i la seva filla, i el seu camí per trobar una vida millor.
Les mateixes estrelles és un llibre de la col·lecció Lectura fàcil, la qual cosa vol dir que és escrit amb frases curtes i senzilles, amb il·lustracions i lletra gran, de tal manera que qui tingui poc coneixement del català o poca comprensió lectora, el pot llegir perfectament bé.
Per aquest motiu, aquest llibre té doble mèrit: perquè està escrit de forma senzilla, la qual cosa vol dir que l'escriptor ha de tenir un coneixement extraordinari de la llengua i del seu ús, i la Núria el té; i perquè la història ens atrapa des del primer moment, ens fa patir i ens emociona.
És una llàstima, però, no poder gaudir amb més extensió d'aquesta gran història, s'ens fa massa curt.
Durant el mes de juliol totes les biblioteques preparen els clubs de lectura de la propera temporada i tots els centres d'ensenyament programen les activitats per al proper curs.
Em satisfà molt que els responsables de tot plegat pensin en mi a l'hora de programar, ja sigui perquè vulguin que es llegeixin Les mateixes estrelles o Hores prohibides, o perquè estiguin interessats que tingui contacte amb els lectors o alumnes per parlar de les novel·les, de la feina d'escriptor i/o de la Lectura Fàcil.
A més de la voluntat i la dedicació dels organitzadors, aquest contacte entre escriptors i lectors o alumnes es pot fer perquè les biblioteques poden comptar amb el suport del programa a Al vostre gust de l'ILC i perquè els centres de formació destinen una part dels seus recursos al foment de la lectura. Gràcies a tots!
Ha estat una alegria veure l'entrevista que el Diari de Girona ha fet a en Ferran Ruiz. Un encert pensar en ell. Fa una bona feina al capdavant de la Fundació Esplai Girona-Mare de Déu del Mont, com la va fer a la Comunitat de l'Arca a Catalunya, el Rusc i els Avets.
Fa temps llarg (més de 20 anys!) que coneixem en Ferran, l'Ester i els seus fills. Ens han acompanyat ens els moments importants de les nostres vides i sempre hem sentit el seu suport. Tant en Jordi com jo compartim amb ells la creença en uns valors ètics i familiars per tirar endavant junts en aquesta vida i han estat referent des del moment que Modest Prats ens va casar als Àngels. Per tot plegat, felicitats per l'entrevista (que podeu llegir aquí) i una abraçada virtual ben forta!
Foment de la lectura a la Biblioteca pública de Girona
Club de lectura El club de lectura està format per un grup de persones que ens reunim per comentar un llibre. Les trobades són mensuals. La biblioteca hi posa els llibres, l'espai i un/a conductor/a de l'activitat. Els lectors hi poseu les ganes de llegir i el compromís de fer-ho en el termini proposat.
Ara mateix tenim en funcionament sis clubs de lectura:
Club de lectura de narrativa catalana (cada primer dimarts de mes, a les 16 h.), conduït per Carme Bassa.
Club de lectura de literatura universal (darrer dimarts de mes, a les 18 h.), conduït per Soledad Rodríguez.
Club de lectura d'autors de la Mediterrània (cada tercer dijous de mes, a les 18 h.), conduït per Anna Mir.
Club de poesia (cada segon dimarts de mes, a les 18 h.), conduït per Lluís Lucero.
Club de lectura Llegim plegats (club de lectura d'iniciació) (cada segon dijous de mes, a les 18.30 h.), conduït per Núria Martí.
Club de lectura infantil-juvenil (cada segon dilluns de mes, a les 18 h.), conduït per Ester Salomó.
Inscripcions: feu la vostra reserva al taulell de préstec, per telèfon al 972.202252 o bé escriviu un correu electrònic a bpgactivitats.cultura@gencat.cat, on hi feu constar a assumpte "inscripció club de lectura", i dins el missatge: nom complet, edat, un telèfon de contacte i el club de lectura triat. Us comunicarem que hi teniu plaça o bé quedareu en llista d'espera fins que hi hagi una vacant. A l'agenda d'activitats trobareu els títols que s'aniran llegint.
Aquesta informació es troba a l'apartat de serveis de la pàgina web de la Biblioteca pública de Girona. (aquí)
“Hi ha un 30% de la població que té dificultats lectores” Núria Martí publica el llibre Les mateixes estrelles Núria Martí acaba de publicar el seu segon llibre que porta per títol Les mateixes estrelles. El llibre està escrit en el format de Lectura Fàcil. Aquests tipus de materials estan pensats per apropar la lectura a les persones amb difucultats lectores i de comprensió. ENTREVISTA 13/07/10
Al número 261 de la Revista de Girona (juliol-agost) , hi figuren aquestes dues ressenyes de LF. Celebrem que cada vegada es faci més difusió d'obres de Lectura Fàcil.
Ja sigui per plaer o per començar a preparar feina per al proper curs ja he començat a llegir-ne alguns. D'altres, fa setmanes que són llegits. I si aquest any el Sant Jordi ha estat sobretot català, a casa ha estat sobretot Casero i gironí.
Que com és que me’l vau posar, aquest nom, mare, que ja m’agrada, i molt, però que a vegades penso com se us va acudir, que la iaia Mercè deia que no, oi?, que era molt sec, i l’avi Narcís, que massa curt, i tu i el pare tan convençuts, que es dirà Roc i s’ha acabat, i que, mira, fill, que jo ja estava de vuit i mig i encara no havíem decidit res i ja anava sent hora de pensar-ne un, de nom, que no podíem pas posar-te el de ton pare, que està tip que li diguin Lluci i que diu que de Llucifer, ell no en té res, que Llucià i ja està, i no et podíem pas posar el meu, que vas sortir nen, i un nen ben bufó, amb tot el que ha de tenir un nen, oi que m’entens?, i ni que haguessis estat nena, que m’he passat la vida aclarint que jo, res a veure amb la Verge Maria, per Divina que sigui, que els avis, tots quatre, s’hi van ben lluir també, Llucià, el teu pare i Divina, ta mare, i que n’havíem de buscar un que fos clar, fort i net, i no se’ns n’acudia cap, que tots ens semblaven malament, que si et posàvem Emili et dirien Milio i que si et dèiem Àngel sortiries dimoni, i que si triàvem Fermí tothom cantaria allò d’uno de enero, dos de febrero, tres de marzo, cuatro de abril, i que si ens decidíem per Quirze ja se’n deia l’oncle i que si pensàvem Jesús era molt de missa i que si Romeu, massa teatral i que si Tim semblava un esternut i que si Caïm, el bo era Abel, i pla si eres nena, que Bruna era un perill si sorties rosseta, Blanca, una broma si eres morenassa, Rosina, massa dolç i Dàlia, una flor, Aida, una òpera i Etna, un volcà, que va ser un martiri, no et pensis, que ton pare va comprar un diccionari i tot, que tenia tres-centes trenta-tres pàgines, a veure qui se les llegeix, tres-centes trenta-tres pàgines plenes de noms, que el primer ja no em feia el pes perquè semblava de Ben-Hur, i que llavors en Llucià va dir doncs, cap a Calella, que si allà no se’ns n’acut cap sí que ja podem plegar i aquesta criatura es queda sense nom, i vaig arreplegar les tovalloles blanques i la colònia dolça i el sabó neutre i la robeta fina i el raspallet tou i la pipa nova i el biberó petit i els bolquers menuts per si et decidies a treure el cap abans d’hora i, apa, cap a Calella, i un cop aquí, al balcó, amb aquest mar tan gris i brillant, que feia un dia com avui i l’aigua semblava d’argent, un cop aquí, doncs, ton pare em va dur una revista que acabava de sortir perquè em distragués i quan la vaig veure i vaig llegir-ne el nom, Es còdol, tan salat, tan arrodonit, tan poètic, se me’n va anar tot el patiment i em va venir el teu nom al cap com si no et poguessis dir de cap altra manera, i de tot plegat, fill, ja fa vint anys, i és per això que tornem cada estiu i ens embadalim amb el mar d’argent des d’aquest balcó amb Es còdol a les mans, tan salat, tan arrodonit, tan poètic.
Moltes felicitats a tots els que durant vint anys han fet possible que Es còdol arribés puntualment als lectors. Enhorabona per la feina ben feta i que la revista continuï essent un símbol de Calella, de la mateixa manera que n’és el nom.
Text i dibuix publicats a la revista Es Còdol, número 39-40, juny 2010.
La Lectura Fàcil al programa L’hora del lector El periodista Víctor Amela i l'escriptor Màrius Serra parlen dels llibres de Lectura Fàcil en el programa "L'hora del lector" del Canal 33, emès el divendres 18 de juny. Veure el vídeo (a partir del minut 12)
Amb vint anys, l'única pilota que m'agradava era la de la carn d'olla. Al costat d'en Jordi, a poc a poc he anat adquirint més coneixements sobre esports i sobre esports amb pilota.
L'estrès del final de curs normalment coincideix amb el final de la temporada esportiva i en els darrers anys el percentatge de pilota a les converses familiars s'han incrementat gràcies al futbol del Barça i al Crakòvia, al Vicens Vives i al bàsquet.
Ahir a la mateixa hora hi havia dos actes relacionats amb l'esport. Mentre jo vaig anar la presentació del llibre de Xavier Carmaniu, Història amb pilotes (amb presentadors de luxe!), la meva filla i el meu home eren a sopar per celebrar la magnífica temporada que ha fet l'equip de bàsquet en el qual juga la Laura i que entrena en Jordi.
Des que he entrat de ple en aquest món de la Lectura Fàcil, que ja coneixia força, he vist iniciatives molt bones que hi tenen relació, com ara la feina que fa Rocio Avila al bloc lamevalecturafacil de la Biblioteca de Rubí, amb entrades com aquesta, que donen a conèixer la Lectura Fàcil, és clar, i totes les novetats que hi tenen a veure. Aquí teniu la notícia del punt que comenta.
A veure si cada vegada aquest tipus de lectura és més conegut i arriba a més lectors. El CPNL també s'hi implica. Ara deu fer un any que a la cloenda dels cursos de català del CNL de Tarragona ja es va donar a conèixer la LF i la col·lecció Llegim. (+ informació)
