dilluns, 23 d’agost de 2010

AMB LA FAMÍLIA I SENSE ESCRIURE

Campament base a Montpeller i visita a la Camarga. Parades a Aigües Mortes, Nîmes, Avignon i, de tornada, a Sète i Béziers.
Passajades per carrers i jardins, muralles i palaus. Bon temps i alguns catalans. Dies de parlar i llegir en francès i d'escriure, res de res.
Tornada a Girona. Impossible resistir-m'hi. He tornat a teclejar gairebé obsessivament.

5 comentaris:

Rita ha dit...

Bentornada! Per la cara que feu, sembla que ha anat prou bé. Ho celebro!

Molt maca la nena! :-)

Núria Martí Constans ha dit...

Gràcies, Rita!
Sí que ha anat bé, i ha servit per desconnectar, encara que l'últim dia ja tenia ganes de ser a casa i d'arreplegar els meus escrits.
Una abraçada!

Josep M. Sansalvador ha dit...

És allò de "la diabòlica mani d'escriure", Núria. No hi ha res a fer.
Una abraçada!

Mireia ha dit...

Els lectors aviat en gaudirem, doncs!

Núria Martí Constans ha dit...

Josep Maria, una alegria que em visitis!

Mireia,
Que bé que tornis! I això de gaudir dels escrits, més endavant! Escriure i reescriure demana temps! Però no es pot parar mai.
Una abraçada!