"EL MEU LLIBRE" A EL PUNT D'AVUI

REVISTA DE GIRONA 254

Amb la publicació del conte Seducció secreta ha començat la meva col·laboració a la Revista de Girona, una col·laboració que m'omple d'il·lusió, atès que ja coneixia la publicació i que fins i tot me n'havia servit a l'hora d'escriure Hores prohibides, quan vaig haver de documentar-me per saber més de la història del convent de les adoratrius a Girona, a principis de segle passat. Llavors -i ja ho esmento a la novel·la- l'article d'Enric Mirambell "El primer centenari de les adoratius a Girona" em va ser molt útil.

Ara, el conte figura dins de l'apartat habitual anomenat taller de creació, que aquesta vegada s'ha dedicat al primer amor.

En el mateix número 254 (maig - juny 2009), hi figura l'article de Jaume Pastells De l'exhibició lingüística a l'abús del transcendent, una crítica literària d'Hores prohibides i de Potser perquè érem nens.

Al proper número (juliol - agost), també hi trobareu un parell de col·laboracions meves. Ja us ho aniré explicant.

LES MATEIXES ESTRELLES A LLUITA OBRERA

Al número 195 (maig-juny 2009) de la revista bimensual que el sindicat CCOO publica en paper i en format PDF, hi ha aquest breu article (pàg. 19) sobre el Primer Premi de Novel·la Curta de Lectura Fàcil.

Els materials de Lectura Fàcil (LF) són llibres, documents, pàgines webs, etc. elaborats amb especial cura per ser llegits i entesos per persones amb dificultats lectores.

Segueixen les directrius internacionals de l'IFLA quant al llenguatge, al contingut i a la forma.
Per què són necessaris els materials de Lectura Fàcil?
Perquè un 30% de la població té dificultats lectores.
Perquè l'accés a la lectura és una necessitat social i un dret recollit en diversos textos legals nacionals i internacionals.
Perquè llegir és un plaer que permet compartir idees, pensaments i experiències.

Més informació a:
Associació Lectura Fàcil

ESTIC LLEGINT...

...Memòries d'un català de Xile. Ha estat un bon regal i més quan no n'esperava cap, que no és el meu aniversari ni és Nadal ni Reis ni res. Potser aquests són els millors, els inesperats, els que surten de cop de la butxaca o de la bossa de l'amic, del company, de l'amant, de l'espòs, que ens vol fer feliços.

El tema de l'exili i el de la Guerra Civil espanyola sempre m'han atret. No sabria dir ben bé per què. Potser pel gran drama humà que representen i perquè em costa d'imaginar-nos abandonant la nostra terra i casa nostra per afrontar un futur incert. Més o menys això és el que explica Cristian Aguadé a les seves memòries. I ho fa amb una prosa àgil, de lectura entretinguda.

L'aventura xilena, encara, i des que em vaig embarcar -mai millor dit- en la història del Winnipeg, em resulta especialment atractiva. Un nou país i una nova vida per a molts catalans i molts espanyols que fugien de la barbàrie. Només en faig un tastet a Les mateixes estrelles, però espero contribuir a fer coneixedora aquesta història de solidaritat que va representar l'acolliment de tants refugiats a països com Xile i Mèxic.

LECTURA FÀCIL A LA CLOENDA DELS CURSOS DEL CPNL DE TARRAGONA

El Servei Lingüístic de CCOO coorganitza l'espectacle de la cloenda del CNL de Tarragona

El dilluns 15 de juny, l'Antiga Audiència de Tarragona va ser l'escenari de la cloenda dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL) de Tarragona, en què el Servei Lingüístic de CCOO hi va participar amb la preparació d'una lectura de diversos poemes de Miquel Martí i Pol, que van ser llegits per diversos alumnes de diferents nivells del CNL. Així, s'han pogut escoltar, des de veus molt diverses, poemes com El fugitiu, Els paletes, L'Elionor o El poble. La tria d'aquests poemes, que va anar a càrrec de CCOO, té un significat evident: tots els poemes tracten de problemes laborals dins del context de la revolució industrial de finals del segle XIX i començament del XX. Aquest acte pretenia donar a conèixer la col•lecció Llegim, que edita CCOO i l'Associació Lectura Fàcil. Fins al moment, han sortit tres títols (No estem mai sols, La mirada ferida, El nou món de la Sandy), tot i que properament sortirà a la llum el que és el 1r Premi de Lectura Fàcil: Les mateixes estrelles.

LECTORS COMENTEN HORES PROHIBIDES

Els lectors de l'univers blocaire comencen a comentar Hores prohibides.

N'hi ha que m'envien comentaris (potser ja ho heu vist en aquest mateix bloc) i n'hi ha que fan entrades al seu, de bloc. Gràcies a tots!

En Francesc ha dit:

"Primera novela d’aquesta escriptora gironina, on aborda de manera molt intimista la petita història d’una nissaga familiar. Un molt bon llibre, ple de marevelloses descripcions i de sentiments desbocats, personals i prohibits alhora, amb petites pinzellades de la Girona de principis i mitjan segle XX. Totalment recomanable. M’ha agradat llegir aquest llibre."

La Rita, entre altres coses, ha comentat:

"Un llibre amb nivell, molt ben escrit, amb un llenguatge acurat, que atrapa, una història senzilla, d’una dona més senzilla encara, jove, que viu una passió, sense conèixer encara la vida ni les conseqüències, però que haurà d’assumir-les. (...) M’ha agradat, m’ha fet sentir, perquè hi ha passió, amor, però també em va fer caure les llàgrimes, en un moment donat, perquè hi ha dolor, mutilació, desprendre’s d’una part teva ha de ser terrible. Un llibre del tot recomanable."

IV PREMI DE NARRATIVA SANT NARCÍS

Aquest cap de setmana, a casa nostra, hem estat molt ocupats: en Jordi i la Laura han anat amb l'equip del Vives a les 24 hores del Ludibàsquet a Vidreres i jo m'he passat moltes hores corregint exàmens de SPL. Sort que diumenge al matí vaig poder deixar el bolígraf vermell i fer acte de presència, en representació del jurat, a l'acte de lliurament del Premis de Narrativa Sant Narcís. Va ser un bon parèntesi!

El diari El Punt, a la seva edició d'avui, en diu el següent:

"El gironí Pau Saavedra va ser proclamat ahir guanyador de la quarta edició del Premi de Narrativa que organitza el club de lectura de Sant Narcís. Saavedra va guanyar en la categoria A, de majors de 17 anys, amb el relat L'última voluntat d'en Gustau, mentre que el també gironí Josep Agustí va guanyar el segon premi amb Despintat. La categoria B, de menors de 17 anys, va quedar deserta. La pròxima convocatòria només s'admetran treballs en català i es limitarà la participació a un original per autor. En el mateix acte de lliurament dels premis també es va presentar el llibre Premis de narrativa. Recull de relats (2006-2008) (CCG)."

AGUSTÍ CENTELLES, FOTÒGRAF DE L'EXILI

"Agustí Centelles

Camp de réfugiés, Bram, 1939

Agustí Centelles (Valence, 1909-Barcelone, 1985), célèbre photojournaliste catalan, engagé dans la résistance anti-franquiste, est contraint à l’exil après la défaite des républicains en 1939. Interné dans le camp de réfugiés de Bram, dans l’Aude, il partage la vie de ses compagnons d’infortune pendant neuf mois, et continue son métier de photographe dans des circonstances très difficiles, avec des moyens extrêmement précaires.

Pendant ce séjour, Agustí Centelles tient son journal, dont la présente publication regroupe des extraits, illustrés de ses photographies.

Ce témoignage émouvant sur la vie quotidienne du camp de Bram prend une valeur supplémentaire quand on sait que Centelles quitte la France occupée pour retourner clandestinement en Espagne en abandonnant toutes ses notes et ses négatifs à Carcassonne, matériel qu’il récupérera quarante ans plus tard, après la mort de Franco.

Paris, éditions du Jeu de Paume
Préface Miquel Berga et Manuel Cirauqui
Avant-propos de Marta Gili
Format 15 x 21 cm / 64 pages / 12 euros"

Per saber-ne més:

Museu Jeu de Paume de París

Agustí Centelles

Journal d’une guerre et d’un exil, Espagne-France, 1936-1939

du 09 juin au 13 septembre 2009

Diari de Girona:

El llegat del fotoperiodista Agustí Centelles

El Jeu de Paume exhibeix imatges inèdites

La maleta del fotògraf (editorial Destino)

Agustí Centelles

Agustí Centelles va morir a Barcelona el 1985 i immediatament després va aparèixer a França una maleta seva. En aquesta maleta hi havia uns quadernets escolars on l'autor havia descrit el seu pas per un camp de concentració francès (que acaba de publicar Destino i Península, Diari d'un fotògraf. Bram, 1939) / Diario de un fotógrafo. Bram, 1939). Dins la maleta també hi havia unes 650 fotografies sobre aquest camp de refugiats que no s'havien vist mai fins ara. L'estudiosa Teresa Ferré ha fet un recorregut exhaustiu d'aquest treball gràfic i n'explica el seu periple.

CARLES SALA

CARLES SALA GUANYA EL PREMI VAIXELL DE VAPOR

ACN/DDG El mestre gironí Carles Sala ha guanyat aquest dijous el premi 'El Vaixell de Vapor' 2009, el guardó més important de la literatura infantil en català. Sala compagina, des del 2008, l'artesania i la docència amb l'escriptura d'històries per a nens. 'El triomf d'en Polit Bonaveu' narra les desventures d'un bon home amb un do poc freqüent, canta molt bé a la dutxa, però només a la dutxa. La seva vida es complica quan els agents Tucanta i Jocobro el descobreixen i l'enreden perquè accepti debutar a l'auditori més gran de la seva ciutat. Sala, a qui diverteix jugar amb el nom dels seus personatges, ha negat, entre somriures, que s'hagi inspirat en la britànica Susan Boyle per contar la seva història.Carles Sala va escriure la primavera de l'any passat el seu primer llibre, 'Sóc com sóc'. El següent llibre va publicar-lo poc després, 'Flairosa, la bruixa dels sabons'. Abans de la fi del 2008 va donar a conèixer el seu tercer llibre, 'Bona nit, Júlia'. L'escriptor gironí ha rebut els premis Carmesina, Barcanova i el Guillem Cifre de Colonya.Els premis 'El Vaixell de vapor' i 'Gran Angular' són els premis més ben dotats de la literatura infantil i juvenil en català. Les butxaques dels seus guanyadors pesen 24.000 euros més quan reben el guardó. Enguany el premi 'Gran Angular' ha quedat desert.L'editorial Cruïlla, que entrega el premi, va ser creada l'any 1984 amb la finalitat d'estar 'al servei de l'educació i de la cultura catalana'. Un petit catàleg de publicacions escolars, aplegats sota la col·lecció 'El Vaixell de vapor', va iniciar el periple de l'empresa.

Diari de Girona.cat

Felicitats, Carles! Noi, has ben agafat el tren de l'èxit! Potser hauria de dir el vaixell... no? M'alegro molt que et vagi tan bé tot això de l'escriptura, que no és pas cosa fàcil, oi? Una abraçada ben forta i que el tren, el vaixell o l'avió continuïn en marxa!

MÉS LLIBRES AL GOOGLE BOOKS

NOTÍCIA PUBLICADA PER VILAWEB

DILLUNS, 08/06/2009 - 06:00h
Els llibres de la Biblioteca de Catalunya i de l'Ateneu Barcelonès a Google Books

Van signar un conveni amb Google juntament amb unes altres entitats catalanes

Ja es poden consultar milers d'obres del fons de la Biblioteca de Catalunya i de la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès al portal Google Books. Aquesta digitalització permet a les dues biblioteques d'actualitzar-se i d'oferir accés gratuït al coneixement universal. Aquesta iniciativa, anunciada el gener de l'any 2007, permetrà als lectors de tot el món d'accedir a la riquesa cultural del nostre país i, ben possiblement, de descobrir-la.
Des d'aquest mateix portal els usuaris poden accedir a les col·leccions digitalitzades de la resta de grans biblioteques que formen part del Google Library Project: universitats de Harvard, Michigan, Oxford i Stanford, Complutense de Madrid i biblioteca pública de Nova York. Dos dels llibres que es poden consultar són 'Diccionario manual de la lengua catalana y castellana', d'Agustí Antoni Roca i Cerdà, publicat l'any 1824 i digitalitzat el 9 de juliol del 2008, que forma part del fons de la Biblioteca de Catalunya i 'Manual de Ritus del Bisbat de Vich, reduit y coordenat', publicat l'any 1837 i digitalitzat el 17 de desembre del 2008, del fons de la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès. La Biblioteca de Catalunya i l’Ateneu Barcelonès van signar el conveni amb Google conjuntament amb el Centre Excursionista de Catalunya, el Seminari de Barcelona i l’Abadia de Montserrat. Google Books és un portal d’accés a documents bibliogràfics via internet. Conté un cercador que permet de trobar i consultar des d'un text concret a una obra completa. Quan ha trobat allò que cercava, l'internauta pot llegir-ho digitalitzat en alta resolució. Aquest servei posa a l’abast de tothom un gran nombre de llibres històrics de domini públic, fora de préstec o de circulació.

LA CIUTAT MÀGICA

LA CIUTAT MÀGICA

Plovisqueja i la plaça de Santa Susanna del Mercadal fa olor de sorra humida. Els cambrers recullen de pressa els coixins granats de les cadires que fa una estona cremaven de sol i els posen apilonats sota el tendal, mentre jo enceto el carrer de les Hortes.

Fa més de vint anys, quan vaig arribar, vaig trobar una ciutat tímida, amb els ulls plens de les lleganyes d’un son llarg, una ciutat de pedra i aigua, plena de màgia antiga. Ara, el vermelló d’un pont de ferro, cosí d’una torre famosa arreu del món, i els ocres, els rosats, els magenta, els groguencs desmaiats i els torrats honestos de les cases del riu vesteixen aquesta Girona màgica de mil colors.

Baixen la Rambla turistes amb bosses de plàstic al cap que segueixen una guia amb un paraigua blau elèctric obert i alçat, estudiants amb carpetes de la universitat que ignoren la gotellada que creix i riuen alliberats de les lliçons, àvies mudades que parlen dels marits que fa temps que crien malves, mares amb cotxets plastificats, canalla que corre, joves que s’estimen i embutxaquen la mà al cul dels texans gastats i caiguts de la parella. Als Quatre Cantons, noies arrenglerades sota un balcó xisclen i llepen gelats de menta, de xocolata, de maduixa, amb els peus esquitxats i frescos del ruixat, i l’ànima calenta. Somric i m’adono que duc la brusa blanca xopa i la faldilla estampada, arrapada a les cuixes. Tant és, els carrers se m’enduen i trepitjo cada llamborda com si fos el primer cop, enfilo la Força com si no hagués viscut mai en aquell número disset ni m’hagués fet un fart de pujar esglaons torts i desiguals per anar a l’antic seminari a estudiar lletres. Com si no hagués vist en ma vida els patis nus de les cases que al maig s’omplen de flors. Com si tot fos nou, perquè no em canso mai de redescobrir-ho. I al final, a punt d’arribar al peu de les escales de la Catedral, enlluernada per la claror neta d’un cel Huedo a què ha donat pas la pluja estival, sento que em criden i, de cop, surto de l’encanteri. Asseguts en rotllana al voltant d’una taula metàl·lica encara molla, hi ha la Isabel, l’Antònia, en Martí, la Carme, en Rachid, l’Anastàsia, la Soledad, en Rafel, i tots aixequen la mà i em fan senyal que m’hi acosti. La sorpresa no podia haver estat millor: no hi ha res que em vingui més de gust que compartir amb els alumnes la visió majestuosa i resplendent del temple.

Publicat a la revista dels cursos de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística, Ciutadans 18.

Hores felices a Sant Hilari

"Les fotografies dels estius a Sant Hilari són les més boniques: fresques, felices, festives, divertides."

Núria Martí, Hores prohibides

ELS VALORS EMERGENTS DE LA NOVEL·LA CATALANA

Avui, dissabte, encapçala les pàgines de cultura de La Vanguardia un article de Rosa Maria Piñol que relaciona als autors que aquests darrers mesos hem vist publicada la nostra primera novel·la. La imatge que acompanya el reportatge és del fotògraf Pedro Madueño que ens va citar ahir al matí al MACBA per immortalitzar-nos en una sessió que, si bé inicialment ens va sorprendre (ja ens podeu veure: tots estirats a terra!), va ser prou divertida i no podem negar que amb un bon resultat final.

Esperem que, tot i la instantània, sigui cert que, tal com diu la Rosa, la literatura catalana no està pas per terra. Vaja, en paraules del president Laporta, que "no estamos tan mal".

AMICS DE LA UNESCO

Aquest vespre ha tingut lloc l'acte d'entrega de premis del XIV Concurs Artístic i Literari que els Amics de la UNESCO de Girona tenen l'encert d'organitzar cada primavera. L'any passat m'ho vaig mirar des del públic i vaig recollir el premi d'articles Francesc Ferrer i aquest any l'organització m'ha convidat a formar part del jurat del premi de narrativa, cosa que m'ha fet molta il·lusió, i, com a portaveu, he actuat, doncs, a l'altre costat.

Xavier Carmaniu ha conduït l'acte amb la seva fantàstica espontaneïtat i Manel Mesquita, editor del diari digital El dimoni.com, ens ha obsequiat amb una presentació d'imatges de ponts, tema del concurs en aquesta edició. Felicito els guanyadors i animo des d'aquí tots els participants a continuar escrivint, a creure en ells mateixos i a seguir lluitant, a seguir dubtant si cal, sense deixar d'escriure i reescriure mai.

BASES PREMI JUST M. CASERO 2009

La Llibreria 22 ha publicat les bases del XXIX Premi de Novel·la Curta Just M. Casero.

EL WINNIPEG

«Hem guanyat la guerra»

El viatge Tren de l'Exili entre Barcelona i Portbou reuneix 400 persones al coll de Belitres

"...Al seu costat, la Montserrat conta que, dins de la desgràcia, va tenir molta sort: «Vam travessar la frontera amb cotxe i camió, i poc a poc ho vam haver de deixar tot, en un paisatge ple de cotxes estimbats i coses abandonades. Després d'uns mesos passant d'un refugi a l'altre, vam poder embarcar cap a Xile amb el famós Winnipeg, el vaixell organitzat per Pablo Neruda.-en aquell temps ambaixador a París- i vam arribar a Valparaíso el 2 de setembre del 39, just quan a Europa començava la guerra». Ella va tornar a Catalunya vint anys després, i celebra que ara es facin aquests actes: «És important que es recullin els testimonis de tots els que encara som vius. Els que hem sobreviscut i ho podem explicar som els que veritablement hem guanyat la guerra.»

Extracte del reportatge publicat al diari El Punt el 24 de maig de 2009.

TASTA'M, SI EM TROBES!

Avui hem anat a Barcelona per parlar de l'edició de la novel·la curta de lectura fàcil que ha guanyat el premi convocat per CCOO i hem aprofitat per mirar si trobàvem algun expositor del programa tasta'm.

Tal com explicava ahir en el seu bloc en Roger Casero, trobar els expositors no és fàcil. Per començar, a l'estació de Girona, que, segons el programa, forma part de les que n'haurien de tenir, no n'hi ha cap enlloc. Tampoc al vestíbul de l'estació del Passeig de Gràcia ni als accesos al metro visitats n'hem vist cap. Al final n'hem trobat dos fent tota la volta a l'estació de la Plaça de Catalunya.

Aquí en teniu les imatges.

ENTREVISTA AL SETMANARI EL TEMPS

Finalment aquesta setmana El Temps ha publicat l'entrevista que em va fer Lluís Bonada al febrer. Acompanya el text una imatge escollida de la sessió fotogràfica que aquell mateix dia em va fer Tina Bagué.

HORES PROHIBIDES AL PROGRAMA TASTA'M

Tastar Hores prohibides serà aviat encara més fàcil. La novel·la ha estat seleccionada entre les diverses propostes editorials i del 18 al 24 de maig trobareu opuscles amb les primeres pàgines de l'obra a les estacions que participen a la campanya de la Generalitat per promoure la lectura. Animeu-vos i comenceu a llegir!

"El programa Tasta’m és una de les accions més rellevants de la 1a Fase del Pla de Foment de la Lectura per promoure la lectura distribuint primers capítols d’obres literàries als transports públics de Catalunya i Balears.

La iniciativa busca atreure l’atenció del gran públic sobre els llibres promocionats i convidar-lo a trobar-ne l’edició original i completa a les llibreries i a les biblioteques."

"El programa Tasta’m consisteix en l’edició d’opuscles amb primers capítols o extractes de novetats editorials en llengua catalana, que seran distribuïts de manera massiva i amb periodicitat setmanal, durant 50 setmanes, a través dels transports públics de Catalunya i Balears (bus, metro, trens de rodalies, ferrocarrils, tramvia, etc). En concret, el tiratge de cada opuscle serà de 150.000 exemplars, dels quals 145.000 es distribuiran a Catalunya, i els altres 5.000 a Balears."

Les novel·les que podreu trobar les properes setmanes són:

Núria Martí, Hores prohibides, Amsterdam. (Del 18 al 24 de maig).
Carles Casajuana, L’últim home que parlava català, Planeta. (Del 25 al 31 de maig).
Joan-Daniel Bezsonoff, Una educació francesa, L’Avenç. (De l’1 al 7 de juny).
Jordi Cervera, La mort a 6/25, Edebé. (Del 8 al 14 de juny).
Miquel Bezares, Terminal B, Moll. (Del 15 al 21 de juny).
Josep Lluís Aguiló, Llunari, Proa. (Del 22 al 28 de juny).
Gemma Aguilera, Una humanitat extingida, Ara Llibres. (Del 29 de juny al 5 de juliol).
Llort, La imperfecció de les bombolles, Arola. (Del 6 al 12 de juliol).
Aharon Appelfeld, Flors d’ombra, Club Editor. (Del 13 al 19 de juliol).
Josep Ballester, El col·leccionista de fades, Bromera (Del 20 al 26 de juliol).
Manel Ollé, La Xina que arriba, Eumo. (Del 27 de juliol al 2 d’agost).
Ricard Salvat, Animals destructors de lleis, Meteora. (Del 14 al 20 de setembre).

TINET 2008

Ja ha sortit a Cossetània el recull dels millors relats del 12è premi de narrativa curta per Internet Tinet, dins del qual podreu llegir el relat Foc, foc, classificat dins dels deu finalistes. Si el voleu llegir cliqueu la portada que trobareu al lateral.

"Aquest llibre recull el conte premiat en el 12è Premi de narrativa curta per Internet Tinet (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2008) i una selecció dels millors relats que s’hi van presentar, els autors dels quals són: Ramon Vernet Moya, Ferran Burgaya i Márquez, Xavier V. Inglada, Maurici Capdet Mateu, Alexis Fresnillo Saló, Joan Bustos, Núria Martí Constans, Gemma Pellisa Prades, Teresa Ibars Chimeno, Perfecte Soler Bernadich, Jordi Dausà i Mascort, Júlia Gaset i Mollà, Nadina Palafoix Casademont, Marta Pérez Sierra, Jordi Català Llufriu i Lluïsa Serra Oliver."

GIRONA, TEMPS DE FLORS

Un any més, Girona ens convida a participar de Temps de flors. Passejant pel Barri Vell o redescobrint el Parc de la Devesa, aquests 9 dies de maig són especials tant per als gironins com per als forasters que ens visiten.

"La plujosa primavera que enguany ens acompanya ens ha permès gaudir de l'exuberant vegetació dels nostres entorns. La combinació aigua-sol ens ha regalat amb una gran i prolífera varietat de flors com a símbol d'una natura extraordinàriament generosa. Aquesta riquesa floral augura ben segur una exitosa 54a edició de Girona, Temps de flors. Novament el Barri Vell acollirà un extraordinari repertori d'expressions artístiques de gran qualitat i durant uns dies la nostra vida quotidiana girarà emotivament a l'entorn de les flors. Dins aquest diàleg de natura i cultura podrem gaudir també aquest any de la tercera edició del Land Art. El Parc de la Devesa acollirà diferents intervencions artístiques encaminades a reclamar l'atenció dels visitants tot caminant plaentment per aquest gran entorn natural.

Us convido a participar d'aquest excel·lent i emotiu esdeveniment social."

Anna Pagans Gruartmoner

Alcaldessa de Girona

Més informació a: http://www.gironatempsdeflors.net/

PREMI DE NOVEL·LA CURTA DE LECTURA FÀCIL

Iniciativa impulsada pel Servei Lingüístic i el Centre de Formació d'Adults (CFA) Manuel Sacristán de CCOO de Catalunya

L'obra 'Les mateixes estrelles', de Núria Martí Constans, és la guanyadora del 1r Premi de Novel·la Curta de Lectura Fàcil

De les disset obres presentades en aquesta primera convocatòria del Premi de Novel•la Curta de Lectura Fàcil, "Les mateixes estrelles", de Núria Martí Constans, n'ha resultat ser la guanyadora. A través de les seves pàgines, l'autora narra un fet històric que va marcar la vida de moltes persones, tot i que per moltes altres encara és quelcom desconegut: l'any 1939 Pablo Neruda va dur més de 2.000 persones que fugien de la Guerra Civil Espanyola a bord d'un vaixell, anomenat Winnipeg, cap a Xile.

El jurat d'aquest premi, però, també ha decidit fer una menció especial a una altra de les obres presentades per la seva gran qualitat literària. Es tracta de "L'aigua del Rif", de Montse Flores Pallarès, que explica la història de l'Ahmed, un adolescent rifeny establert a Rubí des del primer any de la seva vida, de la seva família i del seu cercle d'amistats.

CCOO, des de l'any 2002, està promovent la lectura fàcil per potenciar i afavorir l'hàbit lector entre persones adultes que per circumstàncies diverses no llegeixen, per democratitzar el dret a la informació i per afavorir la formació de la ciutadania. Concretament ho fem a través de la col•lecció pròpia de llibres de lectura fàcil "Llegim", la qual, en aquests moments consta de tres títols però la voluntat és anar-la ampliant mitjançant iniciatives com la d'aquest premi.

Núria Martí Constans, autora de "Les mateixes estrelles", rebrà una dotació econòmica de 500 euros a compte de drets d'autor, així com la publicació del llibre, el qual serà validat per la Comissió de Validació de l'Associació de Lectura Fàcil de Catalunya i serà editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Aquesta obra passarà a formar part de la col•lecció "Llegim" de CCOO de Catalunya.

Còpia de la nota de premsa apareguda a la pàgina web de CCOO:

http://www.ccoo.cat/aspnet/noticia.aspx?id=109427

ELS 10 MÉS VENUTS

ELS MÉS VENUTS. - 1a SETMANA DE MAIG

01.- El Silenci - Gaspar Hernàndez
02.- Hores prohibides - Núria Martí
03.- Níngu no ha vist - Mari Jungstedt
04.- Adicció - Claudia Gray
05.- L'enganyada - Thomas Mann
06.- Els rebels - Sandor Marai
07.- Ulls verds - Marc Pallarés
08.- Els homes que no estimaven les dones - Stieg Larsson
09.- Olor de colònia - Sílvia Alcàntara
10.- Mort a Girona - Miquel Fañanàs

Segons el bloc http://elsllibresdelceller.blogspot.com/ , aquests han estat els llibres més venuts a la Llibreria 22 durant la setmana del 27 d'abril al 3 de maig de 2009.

LA MOSCA DE CAMÓS

La febre d'aquest Sant Jordi encara dura. I encara dura no només per la satisfacció d'Hores prohibides, que és molta, sinó perquè aquest mateix mes d'abril he tingut a les mans per fi l'edició dels contes guanyadors del premi Vet aquí un gat 2008 de Montcada i Reixac, entre els quals hi ha La mosca de Camós.

En aquest cas, a més, la publicació compta amb un al·licient afegit: les il·lustracions de Sandra Zamorano per a cada relat. Fa una il·lusió especial veure en imatges allò que s'ha imaginat a cops de lletres. Són tres contes per a nens de sis a nou anys escrits per adults que l'Ajuntament publica i distribueix a la vila i a les biblioteques dels voltants. Si no hi teniu accés en paper, a més de la mostra que en teniu aquí mateix, només heu de fer clic a la portada del llibre que trobareu al marge del bloc i podreu llegir La mosca de Camós.

ARTICLE DE MATTHEW TREE

Dels marges estant

La gran pega de la diada de Sant Jordi és que si vols regalar algun llibre que no es troba entre les 50 i escaig novetats que la premsa sol incloure als inevitables suplements especials, ja has begut oli. Una llàstima, perquè en els últims anys, amb tots els autors nous i les editorials més o menys ídem que han anat aixecant el cap com uns gnoms atrevits als marges del mainstream literari del país, hi ha cada vegada més llibres tan dignes de consideració com difícils de trobar. N'és un bon exemple Un rostre que no és meu (Cossetània, 2008) d'Òscar Palazón, unes històries narrades des del punt de vista d'uns marginats ben marginats: un vell conserge escolar que regala CDs d'Estopa a les alumnes perquè el masturbin; uns joves violents i la seva víctima aleatòria; la nòvia d'un violador... Tot exposat amb un ritme que enganxa. O bé tenim els contes de Jordi Sedó (Mira sota el coixí, Malhivern, 2008): molt variats i polits fins a l'extrem, i a punt d'arribar a la segona edició. O bé hi ha la primera novel·la de la Núria Martí, Hores prohibides (Amsterdam, 2009), cent pàgines amarades d'una passió gens sentimental. Ara bé, si ens haguéssim de concentrar en un sol cas flagrant, seria el d'en Jordi Cussà, que malgrat una llarga trajectòria continua essent força desconegut, castigat, potser, pels barcelonins perquè no es mou gaire de la seva Berga natal, on l'editorial l'Albí acaba de treure Contes d'onada i tornada, una mostra magistral de les habilitats estilístiques d'aquest autor de culte que fa que la pròpia llengua flueixi amb una força corprenedora capaç d'engrescar el lector més pàmfil. A diferència de segons quins narradors més cèlebres que fan la impressió que escriuen de puntetes, primparats, com si ja fossin els últims homes que parlessin català.


Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 23. Divendres, 1 de maig del 2009