Ahir vaig passar una tarda fantàstica al Club de lectura Fàcil de la Biblioteca de Viladecans. Era el primer cop que visitava un club de lectura per a persones discapacitades i vaig estar molt i molt contenta de veure com els havia fet profit la lectura de Les mateixes estrelles. Tots es van mostrar molt interessats en l'escriptura i en el tema de la novel·la, ambientada a l'època de la Guerra Civil. La veritat és que, després de les presentacions, els assistents no paraven de fer preguntes i es va crear un ambient distès que va fer que poguéssim parlar de literatura amb moltes ganes i molta cordialitat. Volien saber com ho havia escrit, quan, per què, si tenia nous projectes, si era una història real... En fi, crec que vaig respondre totes les seves inquietuds i espero -em sembla que va ser així!- que fossin una mica més feliços de saber tot el que volien saber.
En aquestes xerrades que faig, i en especial a la d'ahir, m'adono de la feina importantíssima que fa la Lectura Fàcil i em sento molt satisfeta de contribuir a fer que llegir, que és un dret que hauria de tenir tohom, sigui també un gust i una delícia per als lectors. Perquè aquesta és la sensació que em transmeten arreu, a vegades amb emoció i tot. Per a algunes persones, poder acabar un llibre en català és un petit èxit personal. Poder ser part d'aquest èxit és magnífic de debò.
Aquest grup lector de la Biblioteca de Viladecans funciona de meravella. I en això hi tenen molt a veure Miguel Cano, que n'és el conductor, Conxi Camacho, que hi col·labora com a voluntària, i la directora de la Biblioteca, és clar, Remei López. Tots plegats, amb amor, humanitat, constància i entusiasme, fan una feina molt necessària i molt valuosa: a través de les lletres, obren les portes de nous móns a persones que, sense el seu ajut, tindrien molt més difícil l'accés al plaer de la lectura. Moltes felicitats per la feina ben feta, endavant amb iniciatives com aquesta i gràcies de tot cor per convidar-m'hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada