dimarts, 28 de juny de 2011

LA POESIA D'ISABEL OLIVA

Tinc a les mans (és un dir i una llicència: els hi tenia fa uns moments) els poemes d'Isabel Oliva reunits a Ària per a una sola corda. Conèixer l'autora encara em va fer venir, ahir al vespre, acabat de comprar el llibre a la 22, més ganes de llegir-los. Hi he trobat una Isabel sensible que descriu petits instants de vida i que ho fa amb lucidesa i emoció. M'han agradat en especial Balneari d'hivern (el terror dins la calma, "El mar era una bassa d'oli -tranquil i llunyà-"), Casa d'Indians (ah!, la bella descripció de la casa i la sensualitat de "les nits vora el mar del Maresme", com no m'havien d'atrapar, a mi, filla de Calella) i Liebesträume (de més jove el Somni d'amor de Liszt m'havia arribat a fer néixer les llàgrimes: encara sóc tova i ploranera). M'ha agradat també que, a la nota inicial, l'autora parli de "necessitat emocional" quan fa referència al recull i al fet d'escriure. Sempre faig servir aquesta paraula quan em pregunten per què escric: és una necessitat. Compartim, doncs, Isabel, l'ànsia de retratar la vida i de mostrar-la. Enhorabona  per aquests versos reposats i tan emotius.