UNA TARDA A CONSTANTÍ

Ahir a la tarda, en dues horetes, vam plantar-nos a Constantí. Es tractava d'anar-hi a fer una xerrada convidada per CCOO i el CPNL. Gràcies, doncs, a la Rosa Ibarz i la Dolors Fortuny, companyes de feina, i  també, és clar, a l'Elena Salinas, de CCOO, que tot i tenir avaria al cotxe, va venir i va compartir la tarda amb tots nosatres. 

   Després d'una breu intervenció de la regidora de Cultura de Constantí, vaig parlar una estona de lectura i d'escriptura, i de totes les meves novel·les. Després es va establir un col·loqui amb els assistents, que eren una trentena. Si he de destacar alguna cosa del vespre d'ahir, ha de ser l'emotivitat. De totes les presentacions que he fet, aquesta de Constantí ha estat la més emotiva, i penso que va ser pels sentiments compartits que molts dels que van venir van sentir quan parlàvem del drama de la guerra i de l'exili, i de la solidaritat d'un país cap a un altre, en el cas de Xile i Espanya. Segurament alguns s'identificaven amb les protagonistes de Les mateixes estrelles, que emprenen un viatge cap a la incertesa, però també cap a l'esperança. 

  Com d'altres vegades, em va agradar molt sentir que la novel·la els havia estat útil en l'aprenentatge de la llengua i que se sentien satisfets d'haver-la poguda llegir d'una tirada. Això demostra, una vegada més, com són de necessaris els materials de Lectura Fàcil, novel·les escrites per ser llegides per aprenents de l'idioma o per persones amb dificultats lectores, novel·les com Les mateixes estrelles i Trampa de foc. Gràcies a tots i a totes per venir i salutacions ben cordials des de Girona!