dimarts, 22 de febrer del 2011

NATURALESA HUMANA. Portada


NATURALESA HUMANA
Núria Martí Constans  (més informació)
Una professora esverada, egoista i sense escrúpols, un jove que només espera poder pujar al terrat de casa seva, un avi reixinxolat i modern, un metge que de cop es troba a l’altra banda, una mare que imposa a la filla un munt de normes, un nen que va amb avió per primer cop, un escriptor que no sap qui és, una dona que pateix i que fa del foc un aliat. Aquests són només alguns dels personatges que habiten els vint-i-quatre contes que formen aquest llibre, històries que ensenyen engrunes de vides i que fan de miralls de la societat en què vivim. Una societat que, atesa la naturalesa humana, és plena de petits delictes i de delinqüents. A través de l’humor, el lector descobrirà l’autèntic rostre de l’home d’avui, de l’home que coneix i que troba pel carrer, del que viu al costat de casa seva. Breus, irònics i actuals, tot just amb algun contrapunt tendre, els relats d’aquest recull responen a la saludable necessitat vital de riure’s del mort i de qui el vetlla.

9 comentaris:

Rita ha dit...

Enhorabona! El buscaré de seguida! :-)

Núria Martí Constans ha dit...

Gràcies, Rita. Quan sàpiga si ja està a la venda, faré una entrada per comunicar-ho. I que bé rebre el teu suport! ;)

Rocio Avila Gamero ha dit...

Pinta bé... umm, ja tinc ganes de tastar-lo!! Avisa, avisa.

Unknown ha dit...

Núria,

Estarem al cas de tanta novetat editorial.

Moltes felicitats i ens veiem aquest proper dilluns per posar-nos al dia i comentar les Hores prohibides.

Núria Martí Constans ha dit...

Gràcies, Rocío. Ho diré aviat, espero!

Albert, gràcies també! Vinc dilluns i fem la xerrada. Ja hi seré una mica abans de dos quarts de vuit. Fins aviat!

antònia ha dit...

Felicitats per aquest nou llibre

Núria Martí Constans ha dit...

Gràcies, Antonia!

VIOLANT ha dit...

Felicitats per la trajectoria que estàs tinguent.
Que té de dir.......FELICITATS.
Petonet, ens veiem aviat.

Núria Martí Constans ha dit...

Gràcies, Violant. No em puc queixar pel que fa a la literatura. I molt menys pel que fa a família: es esplèndida! Una abraçada i fins aviat!