diumenge, 9 de maig de 2010

TEMPS DE FLORS I POESIA


LA VIDA

Camino pel laberint
dels dies sense hores
mirant obstinadament
com floreixen les flors.

Mercè Ferrer


TU

Has arribat puntual com cada dia,
has estat prop meu en silenci,
m'has mirat i regalat un somriure.

Mercè Ferrer


VIURE

Viure és caminar lentament,
escoltar el silenci,
abraçar-ho tot amb la mirada.

Mercè Ferrer

No m'he pogut estar d'escriure la poesia de Mercè Ferrer que vaig descobrir divendres de la mà de l'amistat.

No he volgut estar-me d'ensenyar les roses d'un roser petit, les orquídies que han arribat a casa aquest diumenge de Temps de Flors de la mà de l'amor.

2 comentaris:

Rita ha dit...

M'encanten les orquídies, jo procuro tenir-ne sempre a casa... :-)

Núria Martí Constans ha dit...

A mi també , Rita. Són tan sensuals... I les roses, tan passionals... En fi, bon senyal que en tinguis! ;)