LA VIDA
Camino pel laberint
dels dies sense hores
mirant obstinadament
com floreixen les flors.
Mercè Ferrer
TU
Has arribat puntual com cada dia,
has estat prop meu en silenci,
m'has mirat i regalat un somriure.
Mercè Ferrer
VIURE
Viure és caminar lentament,
escoltar el silenci,
abraçar-ho tot amb la mirada.
Mercè Ferrer
No m'he pogut estar d'escriure la poesia de Mercè Ferrer que vaig descobrir divendres de la mà de l'amistat.
No he volgut estar-me d'ensenyar les roses d'un roser petit, les orquídies que han arribat a casa aquest diumenge de Temps de Flors de la mà de l'amor.
No he volgut estar-me d'ensenyar les roses d'un roser petit, les orquídies que han arribat a casa aquest diumenge de Temps de Flors de la mà de l'amor.
2 comentaris:
M'encanten les orquídies, jo procuro tenir-ne sempre a casa... :-)
A mi també , Rita. Són tan sensuals... I les roses, tan passionals... En fi, bon senyal que en tinguis! ;)
Publica un comentari a l'entrada