Ahir, amb el cel ja ben fosc, vam fer cap a la biblioteca d'Hostalric. Ens esperava la Neus i al cap de poc va arribar la Rosa: feia setmanes que el Club de lectura m'hi havia convidat per fer una xerrada sobre Hores prohibides, lectura del Club d'aquest desembre.La veritat és que va ser un vespre fantàstic. Amb moltes dones, això sí, i moltes veus amb ganes de fer-la petar i de comentar la vida de Caterina i les Hores que va passar en un convent. De seguida van voler saber si la història era real o si tot plegat era ficció. M'han fet aquesta pregunta unes quantes vegades i sempre responc allò que diu en Màrius Serra, que els escriptors som una mica vampirs i xuclem la sang de tots els que són al nostre voltant. El que em va agradar més va ser em diguessin que hi havien plorat i que s'havien llegit el llibre en un matí i que, en arribar al final, havien tornat a començar i que... en fi, tot, em va agradar tot.
Què més volem els escriptors, si no és sentir que allò que hem escrit en la intimitat, gairebé sempre sols, ha fet que els lectors s'hi emocionin? Com a lectora, m'agrada viure les novel·les que llegeixo, capbussar-m'hi, no sentir res del que em diuen a casa perquè sóc dins de la història explicada. Si he aconseguit això des de l'altra banda, des del costat dels qui colpegen tecles a l'ordinador posseïts per l'escriptura, em sento satisfeta.
La trobada va ser, doncs, magnífica. Si em llegiu, amic i amigues del Club de lectura de la Biblioteca Modest Salse d'Hostalric, sapigueu que va ser una tertúlia rodona i plena. Us en dono les gràcies. El vostre entusiasme s'encomana!
I gràcies també pel xeflis (oi que va sortir aquesta paraula?) de després de la literatura. A més de satisfer la gana literària, tots plegats vam satisfer la gana física, el rau-rau, vaja, que és més entenedor i més bonic.
Ja tinc ganes d'haver acabat i d'haver publicat una altra novel·la (com si fos tan sezill, oi?) -sóc impacient, ja us ho vaig dir- només per poder tornar a estar amb tots vosaltres.
Neus, Rosa, amic i amigues del Club, una abraçada i que la lectura i l'escriptura us continuïn fent tant de profit.
5 comentaris:
Jo també tinc ganes d'una altra novel·la teva. En vaig gaudir molt de les Hores prohibides... :-)
Hola Núria,
La nit de dimarts a la biblioteca d'Hostalric va ser molt enriquidora m'ha deixat un bon gust de boca, ara HORES PROHIBIDES el llegeix la meva filla
Rita,
Costa tornar-s'hi a posar per la intensitat amb què visc l'escriptura (no ho sé fer d'altra manera!), però de moment tants comentaris positius són fantàstics! Gràcies!
Maria Socors,
Per a mi també va ser una vetllada meravellosa. Moltes gràcies per la vostra bona acollida i pel vostre interès per la novel·la. Espero que també li agradi a la teva filla!
Hola Núria
Gràcies per fer-nos passar una vetllada tan interessant i també intensa. Totes les persones del club s'ho van passar molt bé. Poder gaudir de les explicacions de l'autora d'una novel•la que va agradat a tots el que participem al club va ser fantàstic i tothom ens ho ha fet arribar. Ara al poble ens hem tornat fins i tot famoses, ja que ens van veure al diari. Jo et puc assegurar que tindrem un bon record d'aquesta vetllada. Hem fet una fotocòpia per fer-ho arribar a totes.
Una abraçada molt forta
Rosa,
Sóc jo que us dono les gràcies per tot plegat! De debò que va ser una de les millors nits literàries que he passat. Hi havia tant de caliu que encara en sento l'escalforeta!
Una abraçada fotíssíma a tots i a totes,
Núria
Publica un comentari a l'entrada