Després de ressenyes diverses, encara trobem avui un article d'en Quim Nadal al Diari de Girona sobre les Engrunes i retalls d'en Modest. De debò que és un escrit que val la pena de llegir. L'article, volia dir ara, que prou que ho és també el llibre, és clar, no podia ser d'altra manera essent com són lletres de Modest Prats.
Fa anys que conec mossèn Modest des d'una certa distància, podríem dir: en vaig ser alumna ( i prou que vaig gaudir de les seves classes i vaig patir als seus exàmens), ens va casar (encara recordo l'oratòria del seu sermó als Àngels) i aquests darrers temps hem compartit veïnatge i església. Em sap greu que ara sigui més lluny i que no el trobi tan sovint pel carrer, camí de Santa Susanna. D'alguna manera ha estat present a la meva vida des que vaig posar els peus a la ciutat. Per això m'ha agradat tant l'article d'en Quim Nadal (que per cert podeu llegir clicant aquí), perquè és tan veritat tot el que diu. Aquestes engrunes són un pa sencer, un pa que no afarta ni embafa, que fa de bon passar, un pa d'aquells d'anar-ne menjant i voler-ne més. No m'estranya que en Modest, mossèn Modest, se'n senti tan content.
1 comentari:
Hola Núria,
Gràcies per el detal de felicitar-nos.
Fins aviat
Publica un comentari a l'entrada