Aquest ha estat el nostre avançament de Sant Jordi, dos de tres signats pels autors. De moment, he acabat Natura quasi morta perquè quan el vaig començar no el vaig poder deixar. Segueixo Carme Riera des del començament (una gran distància entre el Te deix amor i aquesta Natura, gairebé com si fossin llibres de dues autores diferents), i no deixa de sorprendre'm. Una novel·la negra ben travada, aquesta vegada, amb escenari arxiconegut per estudiants que com jo vam posar -han posat, posen- els peus a l'Autònoma de Bellaterra unes quantes vegades i molts personatges amb nom i cognoms que poden ser sospitosos de quatre crims esgarrifosos. Tocs d'ironia, picades d'ullet al lector, sorpresa final (ei, que m'ho pensava quan anava més o menys per la meitat), crítica, divertimento... i un llenguatge ben triat que fa avançar sense entrebancs.
M'esperen Els mandarins de Nadal per passar-m'ho bé una estona. Feia dies que no trobava el moment de llegir. Ara, entre originals de premis que arribaran aviat i lectures volgudes de Sant Jordi, ho faré a balquena i a pler.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada