Ara fa set mesos, vaig rebre aquest comentari al bloc:
"Hola Núria!!
Em dic Edurne i no exagero si et dic que estic enamorada d'Hores prohibides. Sóc una noia que passa el temps omplint el seu Blog. M'ha encantat trobar-me amb la teva obra. Moltes felicitats, però sobretot moltes gràcies!
Salut!"
Em dic Edurne i no exagero si et dic que estic enamorada d'Hores prohibides. Sóc una noia que passa el temps omplint el seu Blog. M'ha encantat trobar-me amb la teva obra. Moltes felicitats, però sobretot moltes gràcies!
Salut!"
Doncs, bé, Edurne, gràcies a tu, perquè, encara que no sé del cert si hi tens res a veure (però sospito que sí), m'han informat que a la Biblioteca d'Alcarràs és on durant tots aquests mesos ha estat més en préstec la novel·la.
Gràcies pel suport i endavant amb l'escriptura, el teu bloc i House.
Gràcies pel suport i endavant amb l'escriptura, el teu bloc i House.
7 comentaris:
La veritat és que és un llibre molt especial. Jo tampoc exagero quan dic que per a mi és un dels millors que he llegit entre l'any passat i aquest, de debò, Núria!
Per cert que finalment vaig trobar Les mateixes esterlles, em va costar molt, suposo que per la mena de llibre que és, me'l vaig llegir en una sentada i també està molt bé.
Tot i ser senzill, pel públic a qui va adreçat, té un punt entranyable, afectuós, que passa molt i molt bé. Segur que agrada molt també.
Per quan un altre regal com Hores Prohibides, Núria? :P
Ostres, Rita, moltes gràcies! Celebro que Les mateixes estrelles t'hagi fet el pes. És una altra cosa, ben diferent d'Hores prohibides, ja ho has vist.
Ara justament n'he fet un altre de Lectura fàcil. Està enllestit i en mans de l'editorial, però no sé encara quan sortirà.
I això d'escriure'n algun altre com Hores, no ho sé pas! Costa, costa...
Una abraçada!
Hola Núria! La veritat és que sí que he fet bastanta propaganda del llibre (hehhe, per què mentir?), i sé de gent del poble que ja se l'ha llegit. Moltes felicitats per fer la feina tant bé i endavant! Merci!^^
Edurne
Ja sospitava bé, jo! :)
Lectores com vosaltres fan venir ganes d'escriure! Avui he començat a rumiar i a desenterrar vells projectes que no sé on em duran.
En fi, infinites gràcies i una abraçada ben forta.
Hola Núria!
Em dic Rosa Maria i visc a Alemanya. Em pots dir que puc fer per aconseguir "hores prohibides" amb una dedicatòria teva. Em faria molta il.lusió!
Tambè tinc una pregunta. Com es que has escollit les Adoratrius com a lloc?
Moltes gràcies
Rosa Maria,
Genial que tinguis ganes de tenir Hores prohibides i segur que trobem la manera que el tinguis!
A través de la Llibreria 22, per exemple, i de la seva pàgina web.
Que sigui dedicat és més difícil, però puc parlar amb en Guillem, de la 22, a veure com ho fem.
De qualsevol manera, m'imagino que alguna vegada deus venir cap a Catalunya, oi? Has vist que tinc una adreça de correu al bloc? senseespinanios@ono.com
Què, t'animes a escriure-m'hi i mirem si ho aconseguim?
Jo també tinc una pregunta, i la meva és més estranya: et sona d'alguna cosa RM3?, bé el tres hauria d'anar a dalt i petitó. Els escriptors tenim memòria detallística. :)
En fi, bona nit!
Publica un comentari a l'entrada