VORA EL MAR

He repassat paisatges que reposaven amagats entre anys de pedres, màgia i Catedrals. Paisatges que han renascut i m'han dut a una joventut llunyana. Paisatges que m'han tornat un xic la mare. El capvespre (s'horabaixa, com m'agrada aquesta paraula) omplia el mar de pampallugues de sol.

I entre les flors i el mar, Goethe dit per Maragall.

¿Saps el país dels tarongers en flor?
Entre el fullatge obscur brilla el fruit d’or.
Allí es fa el llorer altiu, la murtra suau
gronxats pel dolç oreig sota el cel blau.
No saps on és?... Allí...
Volguessis, mon amat, anar-hi amb mi.

Saps l’estada? En pilars s’alça el trespol,
cada cambra és bonica com un sol,
les estàtues de marbre em van mirant:
"Què t’han fet—semblen dir-me—pobre infant!"
No saps quina és?... Allí...
Mon protector, volguessis anar amb mi.

Saps la serra? Pels cingles emboirats
hi cerquen via els matxos carregats,
en les esberles nien els serpents
i les roques s’estimben pels torrents.
No saps on és?... Allí...
Oh! mon pare! voldria fer camí.

Mignon, Goethe
Traducció de Joan Maragall