Com recorda Ignasi Aragay a Substitució forçada, el seu article de l’Avui d’ahir, la coincidència a les llibreries de França 1939 de Marta Pessarodona, que estudia els primers anys de l'exili intel·lectual, i Una burgesia sense ànima de Francesc Vilanova i Vila-Abadal, amb els subtítol "prou explícit" de El franquisme i la traïció catalana, no pot ser més oportuna perquè "es complementen a la perfecció".La foto que acompanya l'article m'ha fet pensar en l'inici de Les mateixes estrelles perquè entre els milers de fugitius que travessaven la frontera, hi havia, a més dels intel·lectuals de Catalunya, persones anònimes com la Teresa, la seva filla Miranda o en Federico a qui tindreu l’oportunitat de conèixer ben aviat.
4 comentaris:
És un tema que m'apassiona, aquest de l'exili. Tindré en compte la recomanació
A mi també, Mireia. Per això vaig fer-ne un xic de memòria a Les mateixes estrelles, que és la història d'una mare i d'unafilla que fugen a peu pels Pirineus cap a França, que després s'embarquen al Winnipeg i que van a Xile. És un llibre de Lectura Fàcil i és curtet, però tot ajuda a trobar la nostra història.
Gràcies pel comentari!
El teu proper llibre? Ja en tinc ganes de que tornis a publicar... :-)
Gràcies, Rita! Sí que publico Les mateixes estrellesa a principis de maig, però és un llibre de Lectura fàcil, de la col·lecció Llegim que edita Publicacions de l'Abadia de Montserrat, i va adreçat a persones amb dificultats lectores. Molt diferent d'Hores, vaja. No és pas per a nens, però, que és per a adults i, de moment, ha agradat molt a les persones que l'han llegit. Va guanyar el Premi de Novel·la Curta de Lectura Fàcil i hi ha la portada al marge del bloc.
Apa, una abraçada, Rita!
Publica un comentari a l'entrada