investigació
Que ets al lloc dels fets, dius? No hi veig la gràcia. I on l’has trobat? Al mig del carrer? I que deu haver relliscat de la barana del balcó de casa? Per la vibració? No, no m’esvero, per què m’he d’esverar? Que és greu, potser? Que està molt malament? Amb el para-sol de la botiga? Redéu, quina sort! Entesos, entesos, només cops i rascades. N’estàs segur, però? Ho has comprovat? De veritat que ho has fet? És clar que confio en tu, ja ho sé, que fas bé la feina. No t’empipis, ara, que no és el moment, no et sembla? No cridis, sí que n’hi ha per tant, sí. Porta’l cap aquí de seguida, em sents? Que m’és igual, si has d’anar a la central encara. Primer passa per aquí i ja està. Així agafaràs la pipa, que te l’has deixada. M’ho dius de veritat, que tot va bé, eh? Collons, Miquel, prou, prou, que ja la sé aquesta cançó. No hi estic enganxada ni res, hosti. Ja n’estic tipa d’aquest color, tots em claveu la mateixa pallissa. Tu porta’m el mòbil i calla.
Gràcies a l'Edurne, que m'hi ha fet pensar!
I gràcies a en Jordi, que no es cansa mai d'inspirar-me!
2 comentaris:
No es mereixen!hehehe!
He estat llegin alguns testos i aquest Blog em sembla força interessant, crec que m'hi quedaré.
Apa doncs, salut!
Edurne
Salut, Edurne, i a mi també m'agrada el teu bloc. Ah, i ja he vist que hi tens la portada d'Hores. Fantàstic, gràcies! Saps què és el que m'agrada més del fet d'escriure? Els comentaris de lectors i lectores com tu! Són terapèutics!
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada