dimecres, 24 de febrer de 2010

TARDA DE BÀSQUET

La vida sempre sorprèn. De jove, sempre enganxada a algun llibre o a alguna pel·lícula, no hauria dit mai que un dissabte a la tarda aniria a veure un partit de bàsquet. És clar que si la filla hi juga i l'home hi entrena, la cosa canvia. Ben mirat però, si llavors m'haguessin ensenyat una foto i m'haguessin dit aquesta serà la teva filla l'any 2010 i m'haguessin dit aniràs a veure-la jugar a bàsquet, m'hauria fet un fart de riure i hauria respost i tu de què vas, que vés a saber si en tindré, de fills. I ara em cau la bava!

2 comentaris:

Josep M. Sansalvador ha dit...

Sí que cau la bava ! La nostra filla també hi juga, encara que en una categoria de molt petitons (Pre-mini mixte). Diumenge passat van convidar el seu equip a "fer ambient" a les mitges parts del partit de les noies de l'Unigirona a Fontajau. Pots comptar qu l'expectació de tota la família era màxima !

Núria Martí Constans ha dit...

Josep Maria,
Hi ha una vida abans dels fills i una vida després dels fills, oi? O potser sóc jo, que sóc molt patidora...

Una abraçada!