"...És diferent el cas d'Hores prohibides, de Núria Martí. Aparentment menys ambiciosa, aquesta novel·la té dues veus narradores. La primera, Caterina, se situa en els primers decennis del segle XX i se centra a explicar la història del seu primer i potser únic amor, quan treballava en el convent de les adoratrius de Girona. La segona veu, Anna, és de la nostra època i és la néta de Caterina. Amb un to molt nostàlgic, ens parla d'ella mateixa i del seu passat familiar. A Hores prohibides la llengua funciona molt millor. I les veus narradores són més humils. Més centrades i més aconseguides."diumenge, 1 de febrer del 2009
ARTICLE A LA REVISTA PRESÈNCIA
"...És diferent el cas d'Hores prohibides, de Núria Martí. Aparentment menys ambiciosa, aquesta novel·la té dues veus narradores. La primera, Caterina, se situa en els primers decennis del segle XX i se centra a explicar la història del seu primer i potser únic amor, quan treballava en el convent de les adoratrius de Girona. La segona veu, Anna, és de la nostra època i és la néta de Caterina. Amb un to molt nostàlgic, ens parla d'ella mateixa i del seu passat familiar. A Hores prohibides la llengua funciona molt millor. I les veus narradores són més humils. Més centrades i més aconseguides."
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada