‘L’humor és imprescindible per sobreviure’
Núria Martí Constans | Foto: Laura Masmiquel
Un excés de felicitat (Curbet Edicions, 2013) és el títol del nou llibre de l’escriptora Núria Martí Constans
(Calella, 1966). L’obra, que recull “vint contes perversos”, serà
presentada per la mateixa autora el divendres 5 d’abril, a les 19.30 h.,
a la Biblioteca Can Salvador de la Plaça de Calella.
Què tenen en comú els vint contes del teu nou llibre?
Tots són relats breus i irònics farcits de personatges que retraten homes i dones d’avui, amb debilitats, defectes i obsessions, amb estupidesa i egoisme, amb pors i pecats.
Tots són relats breus i irònics farcits de personatges que retraten homes i dones d’avui, amb debilitats, defectes i obsessions, amb estupidesa i egoisme, amb pors i pecats.
Per què vas decidir recollir-los sota el títol Un excés de felicitat?
Va ser llegint Pere Calders que vaig ensopegar amb la combinació justa de paraules. Els humans ens amaguem sovint rere “un excés de felicitat”, fins i tot quan la vida no va com voldríem: ens autoenganyem per no demostrar com som de febles.
Va ser llegint Pere Calders que vaig ensopegar amb la combinació justa de paraules. Els humans ens amaguem sovint rere “un excés de felicitat”, fins i tot quan la vida no va com voldríem: ens autoenganyem per no demostrar com som de febles.
Quina és la principal diferència amb reculls de contes anteriors?
De fet, el llibre segueix la línia de Naturalesa humana, que el precedeix. Sí que és molt diferent de les novel·les que he fet, més passionals i intimistes.
De fet, el llibre segueix la línia de Naturalesa humana, que el precedeix. Sí que és molt diferent de les novel·les que he fet, més passionals i intimistes.
Portada: ‘Un excés de felicitat’
Quin paper hi juga la ironia i el sentit de l’humor?
Tenia moltes ganes de riure’m del mort i de qui el vetlla i de parlar de temes prou seriosos des d’un punt de vista sarcàstic. En literatura, la ironia fa més interessant una història, accentua l’element tràgic i desperta més empatia en el lector.
Tenia moltes ganes de riure’m del mort i de qui el vetlla i de parlar de temes prou seriosos des d’un punt de vista sarcàstic. En literatura, la ironia fa més interessant una història, accentua l’element tràgic i desperta més empatia en el lector.
Consideres que ens hem de riure de nosaltres mateixos?
L’humor és imprescindible per sobreviure. Ens allibera de tensions i desdramatitza. És perillós per a la salut mental prendre’s massa seriosament.
L’humor és imprescindible per sobreviure. Ens allibera de tensions i desdramatitza. És perillós per a la salut mental prendre’s massa seriosament.
Quan escrius, com ajudes les teves muses?
Provo d’anar sempre amb les antenes ben col·locades per no perdre’m res que em pugui despertar una necessitat de judici. O sigui: miro, escolto, ensumo, llegeixo… He de trobar l’estímul que em dugui a escriure.
Provo d’anar sempre amb les antenes ben col·locades per no perdre’m res que em pugui despertar una necessitat de judici. O sigui: miro, escolto, ensumo, llegeixo… He de trobar l’estímul que em dugui a escriure.
Com a professora per a adults i de tallers literaris, què aprens dels alumnes?
Les classes són sempre un intercanvi. Dónes i reps. Davant d’una mateixa proposta, les respostes són sempre diferents i això és un enriquiment constant. Als tallers, sovint descobreixo que només he de guiar i que els assistents ja saben les respostes encara que potser no se n’havien adonat.
Les classes són sempre un intercanvi. Dónes i reps. Davant d’una mateixa proposta, les respostes són sempre diferents i això és un enriquiment constant. Als tallers, sovint descobreixo que només he de guiar i que els assistents ja saben les respostes encara que potser no se n’havien adonat.
Foto: Laura Masmiquel
També tens un blog a internet. Què t’aporta aquesta experiència?
El blog va néixer amb la meva primera novel·la. D’una banda, com a eina de difusió, però també com a via de sortida de pensaments, opinions, crítiques literàries… Ara, a més, és un lloc de trobada amb els lectors, com també ho és el facebook.
El blog va néixer amb la meva primera novel·la. D’una banda, com a eina de difusió, però també com a via de sortida de pensaments, opinions, crítiques literàries… Ara, a més, és un lloc de trobada amb els lectors, com també ho és el facebook.
Literàriament, t’influeix aquesta interactivitat amb lectors i lectores?
Faig el que tinc ganes de fer. Escriure respon a un impuls interior, a una ànsia vital i, d’una manera o altra, tot allò que visc hi influeix. Aquests últims anys he tingut la sort de parlar amb molts lectors i lectores a les xerrades literàries que he realitzat (a més del comentaris virtuals que he intercanviat) i tot el que m’han dit m’ha empès a continuar escrivint. Els escriptors ens despullem i busquem la mirada dels lectors: som exhibicionistes!
Faig el que tinc ganes de fer. Escriure respon a un impuls interior, a una ànsia vital i, d’una manera o altra, tot allò que visc hi influeix. Aquests últims anys he tingut la sort de parlar amb molts lectors i lectores a les xerrades literàries que he realitzat (a més del comentaris virtuals que he intercanviat) i tot el que m’han dit m’ha empès a continuar escrivint. Els escriptors ens despullem i busquem la mirada dels lectors: som exhibicionistes!
Què vindrà després d’Un excés de felicitat?
Tinc tot just començada la quarta novel·la de Lectura Fàcil amb la pintura com a excusa per parlar de les relacions humanes, l’enveja, l’amor, la genialitat… Però encara trigareu a veure-la publicada. De moment, que la felicitat ens acompanyi.
Tinc tot just començada la quarta novel·la de Lectura Fàcil amb la pintura com a excusa per parlar de les relacions humanes, l’enveja, l’amor, la genialitat… Però encara trigareu a veure-la publicada. De moment, que la felicitat ens acompanyi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada