Ahir al vespre, en un ambient festiu i literari, vam celebrar a la llibreria La Llopa de Calella una doble presentació. Només d'arribar vaig descobrir que hi havia un Constans que jo no coneixia i que feinejava entre llibres. El món és petit: som cosins de lluny! Ell va obrir i tancar l'acte. Després, en Francesc Feliu -amb qui havíem coincidit fa gairebé dues dècades a la universitat- va parlar del llibre d'en Guillem Terribas i en Guillem, un xic més tard, d'
Hores prohibides. He de reconèixer que quan em va tocar a mi i em vaig referir a la mare, a qui segur que hauria agradat molt tot plegat, vaig haver de contenir l'emoció. Des d'aquí, he de donar les gràcies a tots els assistents, la majoria de casa, és a dir, Constans i Regàs. No s'hi cabia i mirar el públic mentre parlava, veure tants rostres propers i sentir el seu suport va ser fantàstic. Torno a agrair a tots, doncs, que m'abriguessin i que acollissin tan bé la novel·la. La gratitud que sento és encara més gran quan penso en la Sunsion, que va venir i va pujar l'escala, a poc a poc i amb el bastó, arreglada i ben pentinada, orgullosa d'assistir a la presentació del llibre de la seva neboda. No va ser l'única. Em consta que d'altres van haver de fer un esforç per ser-hi, fos a causa de circumstàncies pròpies o de situacions difícils i dures d'algú ben estimat. Així, doncs, envio a tots el meu agraïment des d'aquí, i el faig extensiu a en Guillem Terribas, a en Francesc Feliu i a tota la gent de la llibreria La Llopa, on em vaig sentir, i mai millor dit, com a casa.
Presentaran l'acte Lluís Lucero, poeta i bon amic, i Lluís Gil, coordinador i ànima del Club de lectura de Sant Narcís.
Ahir al vespre, en un ambient festiu i literari, vam celebrar a la llibreria La Llopa de Calella una doble presentació. Només d'arribar vaig descobrir que hi havia un Constans que jo no coneixia i que feinejava entre llibres. El món és petit: som cosins de lluny! Ell va obrir i tancar l'acte. Després, en Francesc Feliu -amb qui havíem coincidit fa gairebé dues dècades a la universitat- va parlar del llibre d'en Guillem Terribas i en Guillem, un xic més tard, d'Hores prohibides. He de reconèixer que quan em va tocar a mi i em vaig referir a la mare, a qui segur que hauria agradat molt tot plegat, vaig haver de contenir l'emoció. Des d'aquí, he de donar les gràcies a tots els assistents, la majoria de casa, és a dir, Constans i Regàs. No s'hi cabia i mirar el públic mentre parlava, veure tants rostres propers i sentir el seu suport va ser fantàstic. Torno a agrair a tots, doncs, que m'abriguessin i que acollissin tan bé la novel·la. La gratitud que sento és encara més gran quan penso en la Sunsion, que va venir i va pujar l'escala, a poc a poc i amb el bastó, arreglada i ben pentinada, orgullosa d'assistir a la presentació del llibre de la seva neboda. No va ser l'única. Em consta que d'altres van haver de fer un esforç per ser-hi, fos a causa de circumstàncies pròpies o de situacions difícils i dures d'algú ben estimat. Així, doncs, envio a tots el meu agraïment des d'aquí, i el faig extensiu a en Guillem Terribas, a en Francesc Feliu i a tota la gent de la llibreria La Llopa, on em vaig sentir, i mai millor dit, com a casa.
