No sóc gaire viatgera. Els avions m'espanten i em maregen i massa dies fora de casa m'enyoro i pateixo. Ho trobo a faltar tot: des del llit fins al pa amb tomàquet, per típic i tòpic que sigui. O sigui que la decisió d'enfilar-me en alguna màquina superpotent amb ales sempre sol ser presa en un moment d'aquells d'endavant, tanco els ulls i que sigui el que Déu vulgui - és un dir, això de Déu- que bé que s'ha de córrer món i veure com viuen un xic més enllà de casa. No he estat a Suècia, per exemple. I mira, m'agradaria. m'agradaria perquè això del fenomen suec ja m'està despertant molta curiositat. De fet, tot va començar quan vaig llegir Lena, de Jordi Coca, ja fa uns quants anys. Em va atrapar i em va fer venir moltes ganes de veure "la llarga claror estiuenca del nord". Després vaig començar a empassar-me les històries de Kurt Wallander, un detectiu que ja és com si fos de casa, una darrere l'altra i amb fruïció. Ara arriba la famosa trilogia, que -ho confesso- encara no he llegit (m'obstino a seguir rigorosament fidel a Mankell), la famosa trilogia, deia, que passa la mà per la cara a qualsevol altra novel·la en qüestió de vendes i que ja ha arribat al cinema.
No sé si parlar d'IKEA. Potser no cal que en digui res perquè ara ja me n'ha passat una mica la febre (no tenim res més per moblar), però ja que sí, que he escrit IKEA, doncs, això, que des que es va plantar a Badalona, hi hem fet unes quantes visites, no hi ha temporada que no en fullegi el catàleg i com jo, molts, que les botigues de la cadena creixen com bolets.
I, guaita, resulta que Suècia també tindrà vida al Barça. No hauria dit mai que escriuria el que sigui que és això que escric parlant de Jordi Coca, de Henning Mankell, d'Stieg Larsson, d'IKEA i del Barça. Perquè no m'he pogut estar de penjar el retrat que el pare ha fet, per passar l'estona, del nou fitxatge blaugrana, i rere el dibuix, la xerrameca.
Tampoc no sé si l'any que ve podrem tornar a cantar allò de Copa, Lliga, Champions (dos anys seguits ja seria massa!) -no hem d'oblidar que els blancs han reforçat l'equip!-, però si Zlatan Ibrahimovic segueix els passos d'alguns compatriotes seus, tenim moltes possibilitats. Ves, que al final sí que hi hauré d'anar, a Suècia.
2 comentaris:
Hola Núria. Com va l'estiu?
M'ha agradat aquest comentari, és molt adient. Jo també estic enganxada a Ikea, cada any el mes d'agost li fem una visita, és un ritual. La meva filla ens hi convida a les dues mames, la seva (jo) i la del su marit. No hi volem homes, ja que ens posen nervioses, perquè a nosaltres ens agrada tafanejar-ho i solem estar-hi molta estona. Pels que fa els llibres, aquest any he descobert a Jordi Coca, i estic gaudint molt amb el seus llibres, ja he apuntat la Lena a la llista de properes lectures. En Larsson, em fa por començar-lo, perquè sé què m'enganxarà i no podré llegir res més en molts dies, i estic avançant lectures pels programes de la propera temporada.
Ja sé que ens veurem. Serà bonic.
Una abraçada
Rosa,
Moltes gràcies pel teu comentari! Saps, què? Me'n vaig al teu bloc!
Una abraçada,
Núria
Publica un comentari a l'entrada