El nou món de la Sandy

Lectura del mes: demà al Club de lectura Llegim plegats en parlarem.

Si voleu podeu llegir-ne el primer capítol.

El fantasma de Canterville

Demà al Club de lectura Llegim plegats de la Biblioteca Pública de Girona comentarem el primer llibre, El fantasma de Canterville, d'Oscar Wilde, ja que va quedar pendent en ajornar-se el dia de trobada del Club.

Fomentem la Lectura amb Lectura Fàcil

Jornada d'intercanvi d'experiències: Fomentem la Lectura amb Lectura Fàcil: Protocols, experiències i estat de la qüestió.

Barcelona, 10 de novembre de 2010 - Biblioteca Jaume Fuster

La jornada s'adreça a tots els professionals interessats a utilitzar els materials de Lectura Fàcil. L'objectiu és fer una exposició tècnica d'experiències reals dirigides a públics amb diversos nivells de dificultat lectora: es tracta de clubs de lectura fàcil especialitzats en una problemàtica concreta. S'analitzarà cas per cas, i es donaran pautes de treball que són fàcilment extrapolables a grups amb característiques semblants.

Organitzada pel Grup de Treball de Lectura Fàcil del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya

Més informació: a la pàgina del COBDC aquí i al bloc del club de lectura fàcil de la Biblioteca de Rubí .

PREMIS CASERO 2010: MERCÈ SAURINA, FINALISTA I HELDER FARRÉS, GUANYADOR

Com cada any, en plenes Fires, aquest migdia ha tingut lloc l'acte de lliurament dels Premis Just Manel Casero. Un any especial, però, perquè arribaven a la trentena. També com sempre, i potser més que sempre i tot, ha estat una festa. Una festa literària de luxe, amb Guillem Terribas de conductor, xerraire i sorprès per un pastís amb espelmes que Josep M. Fonalleras i Izaskun Arretxe han tret del barret amb el Happy Birthday de la Marilyn de fons, amb Narcís-Jordi Aragó i Vicenç Pagès a l'escenari, amb la família Casero, Anna Pagans i Modest Prats entre el públic i amb bona representació del món editorial i de la vida cultural gironina.

Ha estat un plaer ser-hi i una alegria poder xerrar amb coneguts i amics. Deixeu-me felicitar primer la finalista, per la coneixença de vint anys: Mercè, moltes, moltes, moltíssimes felicitats! i enhorabona, ara sí, al guanyador, Helder Farrés. Tant de bo aviat puguem llegir totes dues obres!

7a trobada familiar

Un centenar de membres de la família Masmiquel-Torrent ens vam reunir el dimarts 12 d'octubre, per tal de celebrar la nostra setena trobada familiar. La jornada va consistir en un dinar de germanor al pavelló polivalent de Sant Dalmai. Aquí teniu la foto! A veure si em trobeu...

Notícia publicada avui a elpunt.cat

EL CLUB DE LECTURA TORNA A ARRENCAR!

Estic molt i molt contenta que tornem a tirar endavant el Club de Lectura Llegim plegats a la Biblioteca Pública de Girona, després d'un mes de parada forçada. Els assistents s'ho mereixen, us ho asseguro, pel seu entusiasme i per les ganes d'aprendre i de llegir. Propera sessió, dijous dia 11 de novembre. I si algú fa poc que remena i lliga les paraules de la nostra llengua, si algú la comença a fer servir i en vol aprendre més, ja sap que té les portes obertes. L'esperem!

XERRADA A OLOT: Escriure pensant en el lector

http://www.cpnl.cat/agenda/3128/el-servei-de-catala-dolot-la-garrotxa-inaugura-el-curs-2010-11-amb-una-xerrada-de-lescriptora-nuria-marti

LA MÚSICA DE PARÍS I LES GANES D'ESCRIURE: UN CONTE

CHANSON D’AMOUR

   Només de posar els peus a l’aeroport de Beauvais  vaig saber que sous le ciel de Paris tot continuaria igual que a casa. Què se n’ha fet d’aquell ne me quitez pas de quan ens vam casar?  Je t’aimais tant, Clara. Érem ingenus, plens d’il·lusions. I ara, ara pour un peu de tendresse, de la teva tendresa, je donnerai diamants. El pago, l’amor. M’amago en caus infectes i desembutxaco bitllets per buidar les entranyes i sentir paraules que les omplin. I tu, distant, freda, llunyana. El viatge havia de ser una segona oportunitat, l’ocasió del perdó, que per això Paris sera toujours Paris i amb el seu embruix podríem recomençar. Però la grande cité no té prou poder per unir les vieux amants de nou i continuem per camins separats i ens fem més mal a cada passa.

   Tot just va ser una relliscada, un desencert, Clara. Potser si ella no hagués estat ta germana, no t’hauries assecat tant i no t’hauria quedat l’ànima com una pellota morta. Estava fet, però. I t’ho va haver de dir, la mala pècora, que la preferia perquè tenia els ulls blaus comme le bleu de tes yeux, però deu anys més joves, tenia els teus llavis però sense trampes d’injeccions, tenia el teu cos, les teves corbes, sense el greix ni la misèria de les pelleringues a la carn. I ara som feuilles mortes. El vent se’ns enduu. Perdem els dies i les hores volant sense destí. Se’ns ha instal·lat le diable al cor. Ni la màgia de l’Òpera, ni l’esplendor de le Grand Palais, ni la majestuositat de Notre Dame, ni l’aire bohemi i romàntic de Montmartre són capaços de fer retrobar les enfants qui s’aimen, els enamorats, aquells que creien que mai res no els separaria. Algun dia em perdonaràs?

   Estic fart del silenci. Est-ce ainsi que les hommes vivent? Doncs ja no puc més, enyoro la simpatia del teu somriure, les manyagues, els afalacs, els petons, les olors dels nostres sexes. No puc més i vomito, Clara, t’escupo, gito qualsevol engruna d’estima que hagi sobreviscut a la guerra. Saps què? Doncs que rien de rien, que je ne regrette rien. I sí, ella era més bonica, més suau, més dolça, i la vaig posseir com mai no t’he posseït a tu, embogit, ple d’una set covada durant mesos, i em va tenir com mai no m’has tingut tu, vessant de desig i cremant de cobdícia, àvid de cada plec, de cada petit gest, de cada racó, insaciable, enfollit, assedegat de glòria i delerós de plaer. Mentre m’ignores i m’arracones, no ho oblidis.

Oblidar? Estimat, no t’hi amoïnis, on n’oublie rien, on s’habitue, c’est tout.

  

AJORNADES LES ACTIVITATS DE LA BIBLIOTECA

A partir d'aquest mes d'octubre queden ajornades les activitats de la Biblioteca Pública de Girona

Amb aquest petit anunciat s'ha fet pública la notícia a la pàgina web de la biblioteca.

Avui, al Club de lectura Llegim plegats de la Biblioteca Pública de Girona, teníem previst comentar el primer llibre: El fantasma de Canterville d'Oscar Wilde. Esperem que la crisi no ens ofegui a tots i que ho puguem fer aviat.

Nou bloc de lectura fàcil

L'Associació de Lectura Fàcil ha creat un bloc amb la intenció de recopilar informacions.

La darrera entrada ens dóna a conèixer el nou catàleg de llibres de LF actualitzat l'octubre de 2010.

BIBLIOTEQUES AMB ESTRELLES

A poc a poc, cada dia hi ha més llocs amb Estrelles. De moment ja podreu trobar exemplars de la novel·la a les següents biblioteques:

BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE CATALUNYA

ALBESA.Adults
ALFORJA.Adults
ALGUAIRE.Adults
ARBECA.Adults
ARTESA DE SEGRE.Adults
BELL-LLOC D'URGELL.Adults
BELLVÍS.Adults
CALDES DE MALAVELLA.Fons General
CASTELLÓ D'EMPÚRIES.Adults
FIGUERES.Adults
GIRONA-Antònia Adroher.Adults
GIRONA-Ernest Lluch.Adults
GIRONA-Pública de Girona.Dip. col. local
GIRONA-Salvador Allende.Adults
LINYOLA.Adults
PALAU D'ANGLESOLA.Adults
REUS.Adults
SALT-Pública de Salt.Setè Cel
SANT FELIU DE GUÍXOLS.Adults
SARRAL.Adults
SARRIÀ DE TER.Adults
SORT.Adults
TORREGROSSA.Adults
TORRES DE SEGRE.Adults
TORTOSA.Adults

BIBLIOTEQUES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

BCN CV.Gòtic Andreu Nin
BCN GRA.Jaume Fuster
BCN LC.Les Corts Miquel Llongueras
BCN SA.Ignasi Iglésias Can Fabra
CALELLA.Can Salvador de la Plaça-Col.lecció local
SABADELL.Vapor Badia

ST. BOI DE LLOB.J. Rubió i Balaguer

DIA DE LA TRADUCCIÓ i AMICS DE LA UNESCO

Avui se celebra el dia internacional de la traducció i es fan actes diversos arreu per reconèixer i reivindicar la figura del traductor.

Avui és, doncs, un bon dia per avançar-vos que, si tot va com a d'anar, podreu llegir Les mateixes estrelles en castellà aviat (he fet, per tant, de traductora també!). Un aviat imprecís, això sí. Un aviat que és en mans de les editorials.

I més. Avui (tercer avui) podrem sentir en Pep Nadal parlar de la nostra llengua. Sempre ve de gust, això.

La Lectura Fàcil i els premis a novel•la editada

En el món de les comparacions literàries (una cosa de mal fer, això de comparar), sembla que una novel·la de Lectura Fàcil ha de ser inferior a una altra que no ho sigui, (que tampoc és així sempre), però quan l'objectiu és fomentar la lectura, no hi ha dubte que la novel·la de Lectura Fàcil és a davant de tot, a dalt de tot, en primer lloc. Malament m'està dir-ho, perquè en sóc l'autora i hi ha allò de la modèstia, però bons lectors han qualificat Les mateixes estrelles de poètica. A vosaltres us ho sembla?

Si creieu que una novel•la de Lectura Fàcil té prou qualitats per optar a un premi a obra editada, ara teniu l’oportunitat de fer-ho possible amb la cinquena edició dels Premis Literaris de Salt “El Setè Cel”. Uns dels objectius del Premi és precisament fomentar la lectura i les obres de Lectura Fàcil han estat pensades per això, perquè llegir sigui a l’abast del nombre més gran possible de població.

Si voleu podeu votar per Les mateixes estrelles al següent enllaç:
http://www.bibgirona.net/salt/sete_cel/planes/formulari.htm
Entre tots els votants se sortejarà un lot de llibres amb les 5 obres finalistes.

Extracte de les bases del premi de novel•laOpta a aquest premi qualsevol novel·la editada entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 2010 en català per un autor en actiu, a proposta dels saltencs i saltenques, els clubs de lectura i els usuaris de les Biblioteques Públiques mitjançant votació en butlletes que es repartiran a les biblioteques públiques de les comarques gironines i en el web de la Biblioteca Pública de Salt.
De les vint obres més votades el jurat n'escollirà la guanyadora

EDURNE - ALCARRÀS - Hores prohibides

Ara fa set mesos, vaig rebre aquest comentari al bloc:

"Hola Núria!!
Em dic Edurne i no exagero si et dic que estic enamorada d'Hores prohibides. Sóc una noia que passa el temps omplint el seu Blog. M'ha encantat trobar-me amb la teva obra. Moltes felicitats, però sobretot moltes gràcies!
Salut!"

Doncs, bé, Edurne, gràcies a tu, perquè, encara que no sé del cert si hi tens res a veure (però sospito que sí), m'han informat que a la Biblioteca d'Alcarràs és on durant tots aquests mesos ha estat més en préstec la novel·la.
Gràcies pel suport i endavant amb l'escriptura, el teu bloc i House.

PÀGINA 24

Lectura que en Pep Juanhuix va fer el dia 2 de setembre al programa El racó del llibre de Ràdio Dos 84 d'Hostalric.

BONES NOTÍCIES A CATALUNYA RÀDIO

"Amb els temps que corren, és bo fer un lloc per Les bones notícies".
Francesc Soler, porta els diumenges un moment per creure en la gent. A la secció Les bones notícies de l’informatiu Catalunya matí, vol reivindicar que al costat de les males notícies també hi ha espai per a les bones, sobretot en un moment com l'actual.

El CPNL i l'Adelina a Presència

El CPNL, protagonista a la revista Presència

El setmanari català Presència, ha publicat aquest mes d'agost un ampli reportatge sobre el CPNL que mostra els serveis que ofereix el Consorci a la ciutadania i dues experiències del Voluntariat per la llengua. L'editorial valora especialment la labor que està fent el personal del CPNL.
En aquest dossier també hi ha una entrevista al president del CPNL en què destaca el Consorci com a eina imprescindible “per aconseguir que el català sigui la llengua comuna d'aquest país”.
Aquesta publicació arriba cada setmana als més de 370.000 lectors provinents de les publicacions que la distribueixen: El Punt, Avui, El 9 Nou, Diari de Balears i Diari d'Andorra.Àrea de Comunicació
Enllaços relacionats: Presència, núm. 2006 - del 6 al 12 d'agost de 2010.

Aquest article s'afegeix al que vaig publicar al número 258 de la Revista de Girona i que podeu llegir aquí.

NOTICIAS FÁCIL. Plan Avanza

Una iniciativa molt bona i una manera curiosa de publicitar-la.

http://www.noticiasfacil.es/CA/Paginas/index.aspx

I la Ressenya que han fet de Les mateixes estrelles.

Club de lectura Llegim plegats

Demà tindrà lloc la primera trobada del nou Club de lectura Llegim plegats que coordino a la Biblioteca Pública de Girona.

Es tracta d'un club de lectura d'iniciació, on els lectors podran comentar les lectures proposades.

Ens trobarem el segon dijous de cada mes a les 18:30 h i els llibres que llegirem tenen el distintiu de LF, la qual cosa vol dir que han estat elaborats seguint els criteris de Lectura Fàcil.

Per a aquest primer trimestre tenim previst de comentar:

COM CADA ANY, NÚRIA

LES MATEIXES ESTRELLES A HOSTALRIC

Dijous vam tornar a Hostalric. Ja havia visitat Ràdio Dos 84 un cop i el Club de Lectura de la Biblioteca Modest Salse, un altre. Tots dos, amb la Rosa Artigas al capdavant, una dona que no para mai. Aquesta vegada també hi havia en Pep Juanhuix, amb qui vaig compartir aules a la universitat. La veritat és que va ser tot un plaer xerrar amb ell i amb la Rosa durant una hora, que, us ho ben asseguro, es va fer curta!

Enhorabona pel programa a Ràdio Dos 84, a la Rosa, a en Pep, a en Salvador i a en Jaume, artífex del vídeo que veieu aquí.

Ah, i si voleu escoltar la xerrada que vam fer, només heu d'anar a

http://racodelllibre.blogspot.com/2010_09_02_archive.html i clicar l'àudio al marge dret.

ARRIBADA A XILE

El dia 3 de setembre els refugiats van arribar a Valparaiso, Xile. El Winnipeg s'havia convertit en la poesia més bònica que havia escrit Pablo Neruda.

El mateix any 1939, altres vaixells van sortir de França rumb a Xile i a Mèxic.

Un d'aquests vaixells, el Sinaia, ara serveix a la productora Batabat per preparar un documental d'un d'aquests viatges. La pàgina web de la productora ens facilita la següent informació:

“Sinaia, més enllà de l’oceà”.
“Sinaia, més enllà de l’oceà”. Documental de Joan López sobre el viatge que va fer el vaixell Sinaia el 1939 de França a Mèxic amb 1800 exiliats de la Guerra Civil. Tornem a pujar en un vaixell mercant per fer el mateix recorregut avui i veure el dia a dia del vaixell, alhora que sentim els testimonis d’alguns dels protagonistes que van viure aquella travessia de la derrota a un món incert. És una coproducció entre Batabat i TVC i els mexicans La Maroma i Canal Once.

El Punt i l'Avui del dia 22 d'agost van parlar-ne.

Entrevista a Ràdio Dos 84 d'Hostalric

Convidada per l'agitadora literària del poble, Rosa Artigas, demà tornaré a Hostalric per parlar de llibres i escriptura per tercera vegada.

La Rosa, a més del programa de ràdio, porta el bloc http://racodelllibre.blogspot.com/, on es pot escoltar el programa de cada setmana i on penja per escrit i il·lustra tota la informació que ha contingut el programa. I encara té temps de coordinar el Club de lectura de la Biblioteca Modest Salsa i Camarasa d'Hostalric, de col·laborar activament amb l'Associació de Veïns, de ser la delegada d'Oncolliga a Hostalric... No sé com s'ho fa!

Gràcies a ella i a moltes persones com ella, la cultura arriba a tothom.

Per molts anys Rosa i fins demà!

AMB LA FAMÍLIA I SENSE ESCRIURE

Campament base a Montpeller i visita a la Camarga. Parades a Aigües Mortes, Nîmes, Avignon i, de tornada, a Sète i Béziers.

Passajades per carrers i jardins, muralles i palaus. Bon temps i alguns catalans. Dies de parlar i llegir en francès i d'escriure, res de res.
Tornada a Girona. Impossible resistir-m'hi. He tornat a teclejar gairebé obsessivament.

SORTIDA DE FRANÇA

Ara fa un any que tenia ganes de fer aquesta entrada, però l'edició de Les mateixes estrelles encara no estava llesta. Avui fa 71 anys que el jovent de la foto va salpar de França rumb a Xile a bord del Winnipeg, segur que molts ho recordaran. M'agradaria que la meva novel·la fos un petit homenatge al valor d'aquells nens i nenes, homes i dones que abandonaven un país per haver defensat uns ideals, a Pablo Neruda i a tots els que van fer possible la travessia de la llibertat.
"Me gustó desde un comienzo la palabra Winnipeg. Las palabras tienen alas o no las tienen. La palabra Winnipeg es alada. La vi volar por primera vez en un atracadero de vapores, cerca de Burdeos."
"Ante mi vista, bajo mi dirección, el navío debía llenarse con dos mil hombres y mujeres. Venían de campos de concentración, de inhóspitas regiones del desierto. Venían de la angustia, de la derrota y este barco debía llenarse con ellos para traerlos a las costas de Chile, a mi propio mundo que los acogía. Eran los combatientes españoles que cruzaron la frontera de Francia hacia un exilio que dura más de 30 años.
Yo no pensé, cuando viajé de Chile a Francia, en los azares, dificultades y adversidades que encontraría en mi misión. Mi país necesitaba capacidades calificadas, hombres de voluntad creadora. Necesitábamos especialistas.
Recoger a estos seres desperdigados, escogerlos en los más remotos campamentos y llevarlos hasta aquel día azul, frente al mar de Francia, donde suavemente se mecía el barco Winnipeg, fue cosa grave, fue asunto enredado, fue trabajo de devoción y desesperación.
Mis colaboradores eran una especie de tribunal del purgatorio. Y yo, por primera y última vez, debo haber parecido Júpiter a los emigrados. Yo decretaba el último Sí o el último No. Pero yo soy más Sí que No, de modo que dije siempre Sí.
Estábamos ya a bordo casi todos mis buenos sobrinos, peregrinos hacia tierras desconocidas, y me preparaba yo a descansar de la dura tarea, pero mis emociones parecían no terminar nunca. El gobierno de Chile, presionado y combatido, me instaba en un telegrama a cancelar el viaje de los emigrados.Hablé con el Ministerio de Relaciones Exteriores de mi país. Era difícil hablar a larga distancia en 1939. Pero mi indignación y mi angustia se oyeron a través de océanos y cordilleras y el Ministro se solidarizó conmigo Después de una crisis de gabinete, el Winnipeg, cargado con dos mil republicanos que cantaban y lloraban, levó anclas y enderezó rumbo a Valparaíso.
Que la crítica borre toda mi poesía, si le parece. Pero este poema, que hoy recuerdo, no podrá borrarlo nadie."
Pablo Neruda