Que com és que me’l vau posar, aquest nom, mare, que ja m’agrada, i molt, però que a vegades penso com se us va acudir, que la iaia Mercè deia que no, oi?, que era molt sec, i l’avi Narcís, que massa curt, i tu i el pare tan convençuts, que es dirà Roc i s’ha acabat, i que, mira, fill, que jo ja estava de vuit i mig i encara no havíem decidit res i ja anava sent hora de pensar-ne un, de nom, que no podíem pas posar-te el de ton pare, que està tip que li diguin Lluci i que diu que de Llucifer, ell no en té res, que Llucià i ja està, i no et podíem pas posar el meu, que vas sortir nen, i un nen ben bufó, amb tot el que ha de tenir un nen, oi que m’entens?, i ni que haguessis estat nena, que m’he passat la vida aclarint que jo, res a veure amb la Verge Maria, per Divina que sigui, que els avis, tots quatre, s’hi van ben lluir també, Llucià, el teu pare i Divina, ta mare, i que n’havíem de buscar un que fos clar, fort i net, i no se’ns n’acudia cap, que tots ens semblaven malament, que si et posàvem Emili et dirien Milio i que si et dèiem Àngel sortiries dimoni, i que si triàvem Fermí tothom cantaria allò d’uno de enero, dos de febrero, tres de marzo, cuatro de abril, i que si ens decidíem per Quirze ja se’n deia l’oncle i que si pensàvem Jesús era molt de missa i que si Romeu, massa teatral i que si Tim semblava un esternut i que si Caïm, el bo era Abel, i pla si eres nena, que Bruna era un perill si sorties rosseta, Blanca, una broma si eres morenassa, Rosina, massa dolç i Dàlia, una flor, Aida, una òpera i Etna, un volcà, que va ser un martiri, no et pensis, que ton pare va comprar un diccionari i tot, que tenia tres-centes trenta-tres pàgines, a veure qui se les llegeix, tres-centes trenta-tres pàgines plenes de noms, que el primer ja no em feia el pes perquè semblava de Ben-Hur, i que llavors en Llucià va dir doncs, cap a Calella, que si allà no se’ns n’acut cap sí que ja podem plegar i aquesta criatura es queda sense nom, i vaig arreplegar les tovalloles blanques i la colònia dolça i el sabó neutre i la robeta fina i el raspallet tou i la pipa nova i el biberó petit i els bolquers menuts per si et decidies a treure el cap abans d’hora i, apa, cap a Calella, i un cop aquí, al balcó, amb aquest mar tan gris i brillant, que feia un dia com avui i l’aigua semblava d’argent, un cop aquí, doncs, ton pare em va dur una revista que acabava de sortir perquè em distragués i quan la vaig veure i vaig llegir-ne el nom, Es còdol, tan salat, tan arrodonit, tan poètic, se me’n va anar tot el patiment i em va venir el teu nom al cap com si no et poguessis dir de cap altra manera, i de tot plegat, fill, ja fa vint anys, i és per això que tornem cada estiu i ens embadalim amb el mar d’argent des d’aquest balcó amb Es còdol a les mans, tan salat, tan arrodonit, tan poètic.
Moltes felicitats a tots els que durant vint anys han fet possible que Es còdol arribés puntualment als lectors. Enhorabona per la feina ben feta i que la revista continuï essent un símbol de Calella, de la mateixa manera que n’és el nom.
Text i dibuix publicats a la revista Es Còdol, número 39-40, juny 2010.
La Lectura Fàcil al programa L’hora del lector El periodista Víctor Amela i l'escriptor Màrius Serra parlen dels llibres de Lectura Fàcil en el programa "L'hora del lector" del Canal 33, emès el divendres 18 de juny. Veure el vídeo (a partir del minut 12)
Amb vint anys, l'única pilota que m'agradava era la de la carn d'olla. Al costat d'en Jordi, a poc a poc he anat adquirint més coneixements sobre esports i sobre esports amb pilota.
L'estrès del final de curs normalment coincideix amb el final de la temporada esportiva i en els darrers anys el percentatge de pilota a les converses familiars s'han incrementat gràcies al futbol del Barça i al Crakòvia, al Vicens Vives i al bàsquet.
Ahir a la mateixa hora hi havia dos actes relacionats amb l'esport. Mentre jo vaig anar la presentació del llibre de Xavier Carmaniu, Història amb pilotes (amb presentadors de luxe!), la meva filla i el meu home eren a sopar per celebrar la magnífica temporada que ha fet l'equip de bàsquet en el qual juga la Laura i que entrena en Jordi.
Des que he entrat de ple en aquest món de la Lectura Fàcil, que ja coneixia força, he vist iniciatives molt bones que hi tenen relació, com ara la feina que fa Rocio Avila al bloc lamevalecturafacil de la Biblioteca de Rubí, amb entrades com aquesta, que donen a conèixer la Lectura Fàcil, és clar, i totes les novetats que hi tenen a veure. Aquí teniu la notícia del punt que comenta.
A veure si cada vegada aquest tipus de lectura és més conegut i arriba a més lectors. El CPNL també s'hi implica. Ara deu fer un any que a la cloenda dels cursos de català del CNL de Tarragona ja es va donar a conèixer la LF i la col·lecció Llegim. (+ informació)
Ahir al vespre vaig visitar Cassà. M'hi havien convidat des del Consell Comarcal del Gironès per fer una xerrada tertúlia sobre Hores prohibides i Les mateixes estrelles amb alumnes de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística. M'hi van acompanyar els amics Salut Coll, coordinadora del Servei, i Joan Vila, professor. D'entrada vull donar les gràcies a tots dos per la gentilesa de convidar-m'hi perquè vaig passar una bona estona de debò. En Joan va haver de tancar la sessió quan ja eren gairebé les deu però el públic encara tenia ganes de fer més preguntes. M'hi vaig sentir molt ben acollida i l'interès que demostraven els assistents per la literatura em va fer pensar que no està tot perdut i que en aquest món tecnològic en què vivim encara hi ha moltes persones que llegeixen. Des d'aquí una abraçada virtual a tots i a totes els que van ser-hi!
I demà al vespre cap a Llambilles per passar no una nit literària, sinó esportiva. L'equip de bàsquet cadet femení del Vicens Vives, l'entrenador del qual és el meu home i on juga la meva filla, va quedar campió de la seva categoria i ens n'anem a la festa de lliurament de trofeus! Totes han jugat rebé i s'ho mereixien! L'últim partit va ser emocionant, només heu de mirar les cares de les noies a la foto!
Publicacions de l'Abadia de Montserrat està renovant la seva pàgina web amb nou format i continguts. Per accedir a la informació sobre Les mateixes estrelles o adquirir-ne exemplars podeu clicar aquí.
Avui a les 8 del vespre presento Les mateixes estrelles i Hores prohibides a l'auditori de la Sala Galà de Cassà de la Selva, on tindré el gust de participar en una xerrada col·loqui amb alumnes de català de diferents cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística. (+ informació)
La Generalitat distribueix el primer capítol de novetats editorials en català als transports públics
La segona edició del programa Tasta’m, que s’emmarca en el Pla de foment de la lectura, editarà opuscles de 24 obres. Els 200.000 exemplars de cada opuscle es distribuiran en autobusos, estacions de metro, tren i ferrocarrils i vaixells. Com a novetat d’aquesta segona edició, també hi haurà dispensadors d’opuscles al Teatre Nacional de Catalunya, l’Auditori, el Teatre Lliure i el Mercat de les Flors.
Hores prohibides va ser una de les obres triades per formar part de la primera edició del programa Tasta'm.
L'olotí Miquel Pascal, primer premi de narrativa de Sant Narcís de Girona 07/06/10 02:00 - Girona - L'acte d'entrega dels guardons, ahir al centre cívic de Sant Narcís. Foto: LLUÍS SERRAT. Notícies de ... Girona
Miquel Pascal, d'Olot, ha guanyat el primer premi del 5è concurs de narrativa convocat per l'associació de veïns de Sant Narcís, per mitjà del punt de lectura. El títol de l'obra presentada és Instantànies urbanes, un recull de relats. El segon premi ha estat atorgat a Oriol Ponsatí-Murla, veí de Sant Narcís, per l'obra I no saber què fer-ne. 10 microcontes. Ponsatí va ser l'impulsor del club de lectura de poesia, dins el club de lectura de Sant Narcís. Aquest any les bases van admetre la possibilitat que els treballs presentats no tinguessin una sola unitat, sinó que també poguessin ser reculls de relats breus. El secretari del jurat, Lluís Gil, va destacar que s'ha donat la casualitat que els dos guanyadors han presentat obres en aquest format. Aquests dos premis són de la categoria de més de 17 anys. Els premis corresponents a l'altra categoria han quedat deserts. En aquesta cinquena convocatòria hi hagut 48 participants, 47 dels quals optaven als premis a la primera categoria i només un a la de menys de 17 anys. L'acte d'entrega del premi es va fer ahir al matí, al teatre del centre cívic de Sant Narcís. Darrera actualització ( Dilluns, 7 de juny del 2010 02:00 ) Publicat a El Punt Comarques Gironines 07-06-2010 Pàgina 31
